BEACH BOYS - I GET AROUND

Estrenada: 11 de maig de 1964

Llistes: EUA: #1 (2 setmanes)  Regne Unit: #7

"I Get Around" és una cançó clàssica dels Beach Boys, que apareix com la pista inicial del seu àlbum de 1964 “All Summer Long”. Llançada com a single al maig de 1964, amb "Don't Worry Baby" com a cara B, es va convertir en un gran èxit, sent el primer número u dels Beach Boys als Estats Units. La cançó també va tenir un bon rendiment internacional, arribant al top ten al Regne Unit, Canadà, Nova Zelanda i Suècia.

"I Get Around" va ser un punt d'inflexió important en la carrera de la banda i va assenyalar l'inici d'una rivalitat no oficial entre Brian Wilson i els Beatles. Escrita per Brian Wilson i Mike Love, la seva lletra autobiogràfica  reflecteix la resposta de la banda a la seva fama recent, la inquietud amb l'statu quo i l'emoció d'explorar nous llocs on els joves són moderns. En reconeixement del seu impacte cultural, la cançó va ser inclosa al Grammy Hall of Fame el 2017.

L'enregistrament de "I Get Around" a l'abril de 1964 va marcar l'inici de les sessions de “All Summer Long”, però no va estar exempta de drama. Brian Wilson, el principal compositor i productor del grup, va afrontar-se a crítiques severes del seu pare, Murry Wilson, que també feia de mànager i editor del grup. Durant l'enregistrament de la pista, Murry no va parar de criticar Brian, dient que la música era mediocre i insistint que ell tenia més talent que el seu fill. En un moment donat, la interferència incessant de Murry va provocar que Dennis Wilson colpegés una paret amb frustració i abandonés la sessió. La tensió va culminar en un rar moment de desafiament per part de Brian, que va empènyer físicament el seu pare i li va dir que sortís de l'estudi. Aquest enfrontament és sovint citat com el moment en què Murry va ser acomiadat com a mànager del grup, tot i que Mike Love va aclarir més tard a les seves memòries que Murry ja havia estat destituït uns mesos abans.

"I Get Around" és una cançó típica dels primers anys 60, que celebra la vida adolescent amb temes d'amics, noies i cotxes. Tot i que les seves frases no són profundes ni complexes, l'estructura musical de la cançó era altament innovadora per a l'època. Presenta una guitarra fuzz a l'inici, ritmes interromputs i una línia de teclat que es teixeix, mostrant tècniques avançades per al seu temps. L'ús de la guitarra distorsionada i reverberada va ser innovador, tot i que prou subtil per passar desapercebut pel públic general. No va ser fins uns anys més tard que aquests efectes es van fer prominents en la música rock, especialment amb artistes com Jimi Hendrix, Eric Clapton i Keith Richards, que van popularitzar el fuzz i el reverb a finals dels anys 60.

Mike Love va descriure la seva col·laboració en la composició de cançons amb Brian Wilson durant els primers èxits dels Beach Boys com una associació natural, amb Wilson destacant en progressions d'acords complexes i harmonies, mentre que Love contribuïa ràpidament amb lletres i melodies enganxoses. Love va explicar com treballaven junts de prop, sovint costat a costat al piano. Desenvolupaven simultàniament tant els components musicals com els lírics, assegurant-se que les lletres complementessin l'estat d'ànim de la música. Aquesta dinàmica va resultar en algunes de les seves cançons més icòniques, com "Fun, Fun, Fun", "I Get Around" i "Help Me, Rhonda".

BEACH BOYS - I GET AROUND

Released: May 11, 1964

Charts:  US: #1 (2 weeks)  UK: #7 

"I Get Around" is a classic song by the Beach Boys, featured as the opening track on their 1964 album “All Summer Long”. Released as a single on May 1964, with "Don't Worry Baby" as the B-side, it became a major success, marking the Beach Boys' first US chart-topping hit. The song also performed well internationally, reaching the top ten in the UK, Canada, New Zealand, and Sweden. 

"I Get Around" was an important milestone in the band's career and signaled the start of an unofficial rivalry between Brian Wilson and the Beatles. Written by Brian Wilson and Mike Love, the song's autobiographical lyrics reflect the band's response to their newfound fame, restlessness with the status quo, and excitement about exploring new places where the kids are hip. In recognition of its cultural impact, the song was inducted into the Grammy Hall of Fame in 2017.

The recording of "I Get Around" in April 1964 marked the start of the Beach Boys' “All Summer Long” sessions, but it wasn't without drama. Brian Wilson, the group's main songwriter and producer, faced heavy criticism from his father, Murry Wilson, who also served as the band's manager and publisher. During the recording of the backing track, Murry constantly berated Brian, calling the music poor and insisting he had more talent than his son. At one point, Murry's relentless interference caused Dennis Wilson to punch a wall in frustration and leave the session. The tension culminated in a rare moment of defiance from Brian, who physically shoved his father and told him to leave the studio. This confrontation is often cited as the moment Murry was fired as the group's manager, although Mike Love later clarified in his memoir that Murry had already been dismissed a few months prior.

"I Get Around" is a typical early '60s song, celebrating teenage life with themes of friends, girls, and cars. While its lyrics aren't deep or complex, the song's musical structure was highly innovative for its time. It features a fuzz guitar in the opening, stop-start rhythms, and a weaving keyboard line, showcasing techniques that were ahead of their time. The use of fuzzed and reverbed guitar was groundbreaking, though subtle enough to go unnoticed by the general public. It wasn't until a few years later that these effects became prominent in rock music, particularly with artists like Jimi Hendrix, Eric Clapton, and Keith Richards, who popularized fuzz and reverb in the late '60s.

Mike Love described his songwriting collaboration with Brian Wilson on early Beach Boys hits as a natural partnership, with Wilson excelling in complex chord progressions and harmonies, while Love contributed quickly with lyrics and catchy hooks. Love explained how they would work together closely, often side by side at the piano. They would simultaneously develop both the musical and lyrical components, ensuring the lyrics complemented the mood of the music. This dynamic resulted in some of their most iconic songs, including "Fun, Fun, Fun," "I Get Around," and "Help Me, Rhonda."