THE KINKS - DEDICATED FOLLOWER OF FASHION

Estrena: 25 de febrer de 1966 

Llistes: Regne Unit: #4 EUA: #36

"Dedicated Follower of Fashion" és una composició de Ray Davies que ofereix una visió satírica de l'animada escena de la moda de la Gran Bretanya de mitjans dels anys 60, centrada particularment al voltant de Carnaby Street i la cultura mod. La cançó es pot interpretar tant com una crítica com una celebració de la dinàmica i influent cultura de la moda britànica dels anys 60.

Enregistrada el 2 de febrer de 1966, la cançó es va llançar inicialment amb el segell Pye al Regne Unit el 25 de febrer, aparellada amb "Sittin' On My Sofa". Als Estats Units, va ser llançada més tard, el 27 d'abril, amb el segell Reprise. Produïda per Shel Talmy, va ser el desè senzill de la banda al Regne Unit. Segons la discografia del fan dels Kinks, Dave Emlen, la cançó va ser rellançada als Estats Units l'agost o setembre de l'any següent, també amb el segell Reprise, però aquest cop amb "Who'll Be The Next In Line".

En aquesta època, la moda britànica es caracteritzava pels seus estils atrevits i de ràpid canvi, impulsats per la cultura orientada a la joventut de la Swinging London. Botigues com Biba i dissenyadors com Mary Quant van jugar un paper significatiu en modelar aquestes tendències, mentre personalitats de la televisió com Cathy McGowan van ajudar a popularitzar-les. Carnaby Street es va convertir en sinònim de les últimes bogeries de la moda, atraient joves desitjosos de mantenir-se al dia amb els darrers estils.

Ray Davies va captar aquest ambient a "Dedicated Follower of Fashion", retractant un dandi superficial que segueix obsessivament les tendències. La lletra descriu aquest personatge com algú amb "roba cridanera però mai corbada", que creu que és una "flor per ser observada". La cançó destaca amb humor la superficialitat i la volubilitat d'aquells immersos en l'escena de la moda, on mantenir les aparences i estar al capdavant de les tendències són primordials.

La popularitat de la cançó va portar Davies a sentir una crisi d'identitat en lloc d'afirmació. La gent s'apropava a ell cantant la tornada que es va convertir en un himne, però va exacerbar els propis dubtes de Davies sobre la seva identitat i aspiracions personals.

Amb el temps, el títol de la cançó va transcendir les seves arrels com a crítica de la moda per convertir-se en una metàfora de la conformitat i el creixement de les xarxes socials. Holly Brubach, una escriptora de moda per a The New Yorker, va utilitzar el títol de la cançó per a una col·lecció d'assaigs, destacant el seu durador impacte cultural més enllà del seu context original. Més enllà de la moda, la frase va passar a simbolitzar els perills de l'adhesió sense pensar a les tendències i normes socials.

Malgrat la seva significació cultural, no tots els membres dels Kinks estaven d’acord amb la cançó. Peter Quaife, el baixista de la banda, va expressar el seu menyspreu per ella, considerant-la monòtona i tediosa de tocar regularment durant els concerts en directe.

THE KINKS - DEDICATED FOLLOWER OF FASHION

Released: February 25, 1966 

Charted:  UK: #4   US: #36 

"Dedicated Follower of Fashion," a composition by Ray Davies, offers a satirical take on the vibrant fashion scene of mid-1960s Britain, particularly centered around Carnaby Street and mod culture. The song can be interpreted as both, a critique and a celebration of the dynamic and influential fashion culture of 1960s Britain.

Recorded on February 2, 1966, the song was initially released on the Pye label in the UK on February 25, paired with "Sittin' On My Sofa." In the United States, it was released later on April 27 under the Reprise label. Produced by Shel Talmy, it marked the band's 10th single in the UK. According to Kinks fan Dave Emlen's discography, the song was re-released in the US in August or September of the following year, still on Reprise Records, but this time backed with "Who'll Be The Next In Line." 

During this time, British fashion was characterized by its daring and rapidly changing styles, fueled by the youth-oriented culture of Swinging London. Boutiques like Biba and designers such as Mary Quant played significant roles in shaping these trends, while TV personalities like Cathy McGowan helped popularize them. Carnaby Street became synonymous with the latest fashion crazes, attracting young people eager to stay on top of the latest styles.

Ray Davies captured this environment in "Dedicated Follower of Fashion," portraying a superficial dandy who obsessively follows trends. The lyrics describe this character as someone whose "clothes are loud but never square," who believes he is a "flower to be looked at." The song humorously highlights the fickleness and superficiality of those caught up in the fashion scene, where keeping up appearances and staying ahead of trends are paramount.

The song's popularity led to Davies feeling a sense of identity crisis rather than affirmation. People would approach him singing the chorus, which became a defining anthem, but it exacerbated Davies' own uncertainties about his identity and personal aspirations.

Over time, the song's title transcended its origins in fashion critique to become a metaphor for both conformity and social networking growth. Holly Brubach, a fashion writer for The New Yorker, used the song's title for a collection of essays, highlighting its lasting cultural impact beyond its original context. Beyond fashion, the phrase came to symbolize the dangers of mindless adherence to trends and social norms.

Despite its cultural significance, not all members of The Kinks embraced the song. Peter Quaife, the band's bass player, famously expressed disdain for it, considering it monotonous and tedious to perform regularly during live shows.