LA HISTÒRIA DEL CASSET

El 1963, Lou Ottens va crear una petita caixa de plàstic, de 10 centímetres per 6, que canviaria per sempre el món de la música. Com a cap d'enginyeria a la companyia holandesa Hasselt, propietat de Philips, va ser l'encarregat de desenvolupar un prototip per emmagatzemar i reproduir música, que deu anys més tard es va popularitzar a tot el món amb el nom de "casset."

Ottens estava obsessionat amb la possibilitat de crear una tecnologia compacta per reproduir música. En aquella època, les cançons es reproduïen en discos de vinil, massa grans i fràgils per adaptar-se al moviment de la població. Els sons sempre eren un plaer estàtic, però aquest prototip prometia donar a la música un altre tipus de moviment.

Casset significa "petita caixa" en francès, fent referència al contenidor que guarda dues petites bobines connectades per una cinta magnètica. La música s'enregistra en aquella cinta i es pot reproduir per ambdues cares, requerint que els oients treguin el casset del reproductor i girar-lo, per oferir a l'aparell la famosa cara A i cara B.

El 1964, els cassets ja es venien a Europa, i quatre anys més tard, van arribar als Estats Units. Era un objecte nou i encara rudimentari, però cada vegada tenia més entusiastes disposats a convertir-lo en un aliat indispensable per a la música.

El 1971, es va millorar la reducció de soroll amb l'ús de cinta de diòxid de crom. Els sons viatjaven cada cop millor a bord d'aquella petita caixa de plàstic, però la veritable popularitat va arribar de la mà de la tecnologia japonesa, que va convertir els oients en protagonistes. La companyia japonesa Maxell va llançar al mercat cintes verges, cassets que desfermaven la creativitat. Els usuaris ara podien gravar la seva pròpia música: copiar àlbums sencers, crear les seves pròpies compilacions i fins i tot gravar la seva pròpia veu utilitzant gravadores domèstiques. El casset oferia un món de possibilitats on l’oient tenia el control.

Durant els anys setanta i vuitanta, els cassets van dominar el món de la música. A diferència dels discos de vinil, eren resistents i compactes. Podien viatjar en motxilles i butxaques, ser compartits i suportar els reptes de cada viatge. També es podien adaptar a les preferències de l'usuari, que creava, en forma de casset mesclat, els predecessors de les llistes de reproducció actuals.

Amb la seva popularitat provada, diverses empreses van treballar per millorar l'invent d'Ottens. L'empresa nord-americana Dolby va treballar en la reducció de soroll, i el 1978 es van crear cintes de partícules metàl·liques pures, un avenç que preservava la qualitat del so sense deteriorament durant dècades. 

Només un any després, una altra innovació tecnològica vinculada al casset va revolucionar la manera d’escoltar música. L'1 de juliol de 1979 va néixer el Walkman, un reproductor portàtil amb piles que va introduir un hàbit encara present avui dia: escoltar música mentre es camina, en transport públic o en una sala d’espera, tot de manera individual gràcies a l’ús d’auriculars.

Als anys vuitanta, els cassets dominaven els estèreos dels cotxes, els Walkman i les gravadores domèstiques. En les seves versions verges, s'utilitzaven per crear compilacions o "mix tapes", i inundaven els aparadors de les botigues de discos amb les últimes novetats dels artistes més reconeguts. Però va ser el mateix Lou Ottens qui va participar en la creació del successor del casset: el disc compacte o CD, una nova tecnologia que va anar guanyant-se els consumidors de manera gradual fins a convertir-se en el nou rei de la reproducció sonora.

El 1981, Sony i Philips van llançar els CDs al mercat. Aquests discos, fets de policarbonat i recoberts d'alumini, feien que la petita caixa dels anys setanta semblés gran. Amb un pes de només 30 grams, podien emmagatzemar fins a 650 megabytes, dominant primer el món de la música i més tard fent-se un lloc en l'àmbit informàtic.

Els CDs van anar guanyant popularitat entre els usuaris. Al llarg dels anys noranta, els discos compactes i els cassets convivien a les botigues de discos, i molts encara preferien el Walkman fins i tot quan ja existien tecnologies més modernes com el Discman. Tanmateix, la fidelitat del so i la practicitat del CD van acabar per imposar-se del tot. El 2007, ja s’havien venut 200 mil milions de CDs a nivell mundial.

Fins i tot després de ser destronats com a reis de la reproducció musical, la petjada que van deixar els cassets en el món de la música va ser tan important que aquestes petites caixetes encara són recordades amb nostàlgia. Potser perquè van ser les primeres que van permetre als oients fer-se seva la música i posar-la en moviment.

THE HISTORY OF THE CASSETTE

In 1963, Lou Ottens created a small plastic box, 10 centimeters by 6, that would change the music world forever. As the head of engineering at the Dutch company Hasselt, owned by Philips, he was in charge of developing a prototype to store and play music, which ten years later became popular worldwide under the name "cassette."

Ottens was obsessed with the possibility of creating a compact technology for playing music. At that time, songs were played on vinyl records, which were too large and fragile to adapt to the movement of the population. Sounds were always a static pleasure, but this prototype promised to give music another kind of movement.

Cassette means "little box" in French, referring to the container that holds two small reels connected by a magnetic tape. Music is recorded on that tape and can be played on both sides, requiring listeners to remove the cassette from the player to offer the device the famous Side A and Side B.

By 1964, cassettes were already being sold in Europe, and four years later, they landed in the United States. It was a new and still rudimentary object, but it had an increasing number of enthusiasts ready to turn it into an indispensable ally for music.

In 1971, noise reduction was improved with the use of chromium dioxide tape. Sounds traveled better and better on board that little plastic box, but true popularity came hand in hand with Japanese technology, which turned listeners into protagonists.

The Japanese company Maxell launched blank tapes on the market, cassettes that unleashed creativity. Users could now record their own music: copy entire albums, create their own compilations, and even record their own voices using home recorders. The cassette offered a world of possibilities where the listener was in control.

During the 1970s and 1980s, cassettes dominated the music world. Unlike vinyl records, they were sturdy and compact. They could travel in backpacks and pockets, be shared, and withstand the challenges of every journey. They could also be tailored to the user's preferences, who created, in the form of a mixed cassette, the forerunners of today's playlists.

With their proven popularity, various companies worked to improve Ottens' invention. The American company Dolby worked on noise reduction, and in 1978, pure metal particle tapes were created, an advancement that preserved sound quality without deterioration for decades.

Just a year later, another technological breakthrough associated with the cassette revolutionized the way people listened to music. On July 1, 1979, the Walkman was born—a portable, battery-powered player that introduced a habit still present today: listening to music while walking, on public transportation, or in a waiting room, all individually, thanks to the use of headphones.

In the 1980s, cassettes dominated car stereos, Walkmans, and home recorders. In their blank versions, they were used to create compilations or "mix tapes," and flooded record store windows with the latest releases from the most renowned artists.

But it was Lou Ottens himself who participated in the creation of the cassette's successor: the compact disc or CD, a new technology that gradually won over consumers and eventually became the new king of sound reproduction.

In 1981, Sony and Philips launched CDs on the market. These discs, made of polycarbonate and coated with aluminum, made the small cassette box of the 1970s seem large. Weighing just 30 grams, they could store up to 650 megabytes, first dominating the music world and later making their mark in the realm of computing.

CDs gradually gained popularity among users. Throughout the 1990s, compact discs and cassettes coexisted in record stores, and many still preferred the Walkman even when more modern technologies like the Discman were available. However, the sound fidelity and practicality of the CD eventually won out completely. By 2007, 200 billion discs had been sold worldwide.

Even after being dethroned as the king of music playback, the mark that cassettes left on the music world was so significant that these small boxes are still remembered fondly by the nostalgic. Perhaps because they were the first to truly allow listeners to take ownership of music and set it in eternal motion.