MEN AT WORK - WHO CAN IT BE NOW?

Estrena: 25 de maig de 1981

Llistes: EUA: #1 (1 setmana) Regne Unit: #45

"Who Can It Be Now?" és una cançó d'èxit de la banda australiana Men at Work, llançada originalment a Austràlia el 1981, abans del seu àlbum debut "Business as Usual". Va aconseguir un gran èxit, arribant al número 2 a la llista de singles australiana i guanyant un disc d'or. Després de la seva publicació a Canadà a principis de 1982, on va arribar al número 8, va ser llançada més tard als Estats Units. Malgrat que ja tenia més d'un any, va pujar al capdamunt de la llista Billboard Hot 100 a l'octubre de 1982.

A mitjans de 1982 Men at Work van ser els teloners a la gira Mirage de Fleetwood Mac. CBS Records havia retardat la publicació de "Who Can It Be Now?" al país fins a l’inici de la gira, malgrat l'èxit previ de la cançó a Austràlia. El retard va permetre a Men at Work completar la seva gira australiana i després embarcar-se en la gira Mirage amb Fleetwood Mac. Aquestes actuacions van augmentar encara més la popularitat de la cançó, que finalment va aconseguir el número u a les llistes dels EUA al final de la gira.

La famosa part de saxofon apareixia originalment al mig de la cançó, cosa que era ideal per a les seves actuacions en directe en bars. Quan van gravar la cançó, el productor Peter McIan va reconèixer el riff de saxofon com un ganxo i el va traslladar estratègicament al començament. Aquest ajustament no només va ressaltar el saxofon durant tota la cançó sinó que també la va fer instantàniament reconeixible.

El vídeo musical complementava la lletra de la cançó sobre un home paranoic a casa seva i va ser un èxit a MTV gràcies al seu contingut intrigant. Colin Hay, parlant sobre com creaven els seus vídeos, va explicar que normalment involucraven tres o quatre persones que feien un esborrany d’un storyboard i filmaven amb un pressupost mínim. S’ajudaven d’amics en els llocs adequats, jugant amb els punts forts de cada membre de la banda de manera espontània, per injectar la personalitat del grup a les imatges i donar sentit al fil argumental dels vídeos.

MEN AT WORK - WHO CAN IT BE NOW?

Released: May 25, 1981

Charts:  US: #1 (1 week)  UK: #45 

"Who Can It Be Now?" is a hit song by the Australian band Men at Work, originally released in Australia in 1981 ahead of their debut album "Business as Usual." It achieved significant success, reaching No. 2 on the Australian singles chart and earning a gold disc. Following its release in Canada in early 1982, where it reached No. 8, the track was later released in the United States. Despite being over a year old by then, it climbed to the top of the Billboard Hot 100 chart in October 1982, becoming a number-one hit.

By the end of the Mirage tour with Fleetwood Mac, "Who Can It Be Now?" had surged to the top of the charts in the United States. This timing was fortuitous as CBS Records had delayed its release there until mid-1982, despite the song's earlier success in Australia. The delay allowed Men at Work to complete their Australian tour and then embark on the Mirage tour as Fleetwood Mac's opening act. This exposure further boosted the song's popularity, ultimately leading to its ascent to number one on the US charts by the tour's conclusion.

The famous saxophone part originally appeared in the middle of the song, which was ideal for their live performances in bars. When they recorded the song, producer Peter McIan recognized the saxophone riff as a hook and strategically moved it to the beginning of the track. This adjustment not only highlighted the saxophone throughout the song but also made it instantly recognizable.

The music video complemented the song's lyrics about a paranoid man in his house and became a hit on MTV due to its intriguing and distinctive content. Colin Hay, discussing how they created their videos, explained that they typically involved three or four people who would rough out a storyboard and shoot with a minimal budget. They relied on friends and suitable locations, incorporating a narrative and playing to each band member's strengths in a spontaneous manner to inject the band's personality into the visuals.