BOB MARLEY & THE WAILERS - NO WOMAN NO CRY

Estrena: 25 d'octubre de 1974

Llistes: Regne Unit: #8

"No Woman, No Cry" és una coneguda cançó de reggae de Bob Marley and the Wailers, gravada originalment el 1974 per a l'àlbum "Natty Dread". Llançada com a senzill de l'àlbum en directe "Live!" del 1975, va guanyar gran popularitat i més tard es va incloure en els àlbums recopilatoris de Marley, especialment en l'icònic "Legend". En reconeixement a la seva significança cultural, la versió en directe va ser introduïda al Grammy Hall of Fame l'any 2005.

"No Woman, No Cry" va marcar un punt d'inflexió important per a Bob Marley and the Wailers quan es va llançar com a senzill de l'àlbum "Live!". Gravada al Lyceum Theatre de Londres el 17 de juliol de 1975 durant la gira "Natty Dread", aquesta actuació es va convertir en el seu gran èxit. Marley havia refinat el seu so reggae per arribar a un públic més ampli, millorant-lo amb músics com Family Man Barrett i Al Anderson. Aquesta estratègia va donar els seus fruits, ja que van obtenir crítiques excel·lents, van esgotar entrades als concerts arreu dels Estats Units i van aconseguir un èxit immens quan van arribar a Londres.

La presència escènica captivadora de Marley i el seu atractiu universal, que atreia públics diversos, destacaven la seva capacitat per transcendir les divisions racials. "No Woman, No Cry" es va convertir en una de les favorites dels concerts, amb les seves frases emotives i la seva melodia accessible, que animaven a la participació entusiasta de públics de tots els orígens.

Aston "Family Man" Barrett, el baixista dels Wailers, va explicar que "No Woman, No Cry" celebra la força i la resistència de les dones, emfatitzant la importància de la independència i la seva fortalesa interior. La frase original, "No, Woman, Nuh cry," utilitza "nuh" en l’argot jamaicà per dir "no", aclarint que el missatge és "No, dona, no ploris". La cançó tranquil·litza una dona, assegurant-li que malgrat els desafiaments de l'entorn, tot anirà bé, i l'encoratja a no plorar. Reflecteix un sentiment de suport cap a les dones.

L'actitud de Bob Marley de crèditar Vincent "Tartar" Ford com a compositor de "No Woman, No Cry" exemplifica la seva lleialtat als amics i els seus esforços per donar-los suport econòmic. Ford, un amic proper que gestionava una cuina solidària a Kingston durant els anys de pobresa de Marley, va rebre el crèdit de compositor malgrat que Marley va ser qui va escriure la cançó. Aquest gest formava part de l'estratègia de Marley per assegurar-se que aquells propers an ell rebessin royalties, donades les complexitats i incerteses relacionades amb els seus propis acords de royalties i contractes. Marley va continuar amb aquesta pràctica en cançons posteriors, atribuint composicions a amics i membres de la banda per garantir-los suport financer, tot i que la distribució real dels royalties a aquests beneficiaris continua sent poc clara.

BOB MARLEY & THE WAILERS - NO WOMAN NO CRY

Released: October 25, 1974

Charted:  UK: #8 

"No Woman, No Cry" is a renowned reggae song by Bob Marley and the Wailers, originally recorded in 1974 for the album “Natty Dread”. Released as a single from the 1975 album Live!, it gained widespread popularity and was later included in Marley's compilation albums, notably the iconic “Legend”. In recognition of its cultural significance, the live version was inducted into the Grammy Hall of Fame in 2005.

"No Woman, No Cry" marked a significant turning point for Bob Marley and the Wailers when it was released as a single from their album “Live!”. Recorded at London's Lyceum Theatre on July 17, 1975 during the Natty Dread Tour, the performance became their breakthrough. Marley had refined his reggae sound to appeal to broader audiences, enhancing it with musicians like Family Man Barrett and Al Anderson. This approach paid off as they garnered glowing reviews, sold out shows across the US, and found immense success by the time they reached London. 

Marley's compelling stage presence and universal appeal, drawing diverse crowds, underscored his ability to transcend racial divides. "No Woman, No Cry" became a concert favorite, its emotive lyrics and accessible melody prompting enthusiastic participation from audiences of all backgrounds.

Aston "Family Man" Barrett, bass player of the Wailers, explained that "No Woman, No Cry" celebrates the strength and resilience of women, emphasizing the importance of independence and inner strength. The original line, "No, Woman, Nuh cry," uses "nuh" in Jamaican Patois to mean "don't," clarifying that the message is "No, Woman, Don't cry." The song reassures a woman that despite the challenges of their surroundings, everything will be alright and encourages her not to shed tears. It reflects a supportive sentiment towards women.

Bob Marley's approach to crediting Vincent "Tartar" Ford as the composer of "No Woman, No Cry" exemplified his loyalty to friends and his efforts to support them financially. Ford, a close friend who ran a soup kitchen in Kingston during Marley's impoverished years, received the composer credit despite Marley writing the song. This gesture was part of Marley's broader strategy to ensure that those close to him received royalties, given the complexities and uncertainties surrounding his own royalty arrangements and contracts. Marley continued this practice in subsequent works, attributing compositions to friends and band members to secure financial support for them, although the actual distribution of royalties to these proxies remains unclear.