Es commemoren enguany trenta anys del restabliment de la democràcia pel que fa al dret a vot dels ciutadans. El 6 de desembre de 1978 s’havia votat afirmativament el referèndum de la constitució, els partits politics deixaven de ser il·legals, i la millor manera de celebrar la efemèride, era convocar unes eleccions democràtiques, les primeres després de quaranta anys de dictadura, que tindrien lloc el primer de març de 1979.
A Espanya va guanyar el partit de la UCD d’Adolfo Suárez. A Lloret la victòria va ser per CIU per un marge molt estret de vots, concretament 41 vots de diferència hi havia entre el guanyador i els centristes de Catalunya, UCD, i 69 amb el tercer partit en nombre de vots que va ser el PSC. La quarta força més votada va ser el PSUC i la cinquena ERC. Un partit, Falange Española Unidad Falangista es va retirar (significatiu).
Un mes més tard, concretament el 3 d'abril de 1979 es van fer les primeres eleccions municipals democràtiques. El cens de Lloret en aquelles primeres municipals era de 6.207 persones, i el repartiment de vots va ser de la següent manera: CIU 1.204 vots. Centristes de Catalunya-UCD 889, PSC 879, ERC 695, PSUC 326, Unió Popular Lloretense 136, blancs 8, nuls 40 i abstenció 2.030 (32,71%). Això repartia l’Ajuntament de la següent manera: 4 regidors per CIU, 3 pels Centristes, 3 pel PSC, 2 per ERC i 1 pel PSUC. S’ha de dir que llavors l’Ajuntament de Lloret estava format per 13 regidors.
El 19 d’abril a les 11 del mati, es va fer la elecció de l’alcalde entre els regidors escollits a les urnes. 5 partits, 5 candidats. Joan Domènech per CiU, Josep Sala per PSC, Maria Cabañas per Centristes-UCD, Manel Bernat per ERC i Germinal Ros pel PSUC. Després de la votació va haver un empat a quatre entre Domènech i Sala, i cinc vots en blanc, cosa que donava l’alcaldia a CiU pel major nombre de vots obtinguts a les urnes. Va quedar proclamat doncs Joan Domènech com el primer alcalde lloretenc de la democràcia, i s'ha de dir que aquell primer Ajuntament, va ser un Ajuntament de consens, en el qual tots els partits eren el govern i no havia oposició. Només cal mirar algun ple municipal de l'actualitat per veure com han canviat les coses.
A Espanya va guanyar el partit de la UCD d’Adolfo Suárez. A Lloret la victòria va ser per CIU per un marge molt estret de vots, concretament 41 vots de diferència hi havia entre el guanyador i els centristes de Catalunya, UCD, i 69 amb el tercer partit en nombre de vots que va ser el PSC. La quarta força més votada va ser el PSUC i la cinquena ERC. Un partit, Falange Española Unidad Falangista es va retirar (significatiu).
Un mes més tard, concretament el 3 d'abril de 1979 es van fer les primeres eleccions municipals democràtiques. El cens de Lloret en aquelles primeres municipals era de 6.207 persones, i el repartiment de vots va ser de la següent manera: CIU 1.204 vots. Centristes de Catalunya-UCD 889, PSC 879, ERC 695, PSUC 326, Unió Popular Lloretense 136, blancs 8, nuls 40 i abstenció 2.030 (32,71%). Això repartia l’Ajuntament de la següent manera: 4 regidors per CIU, 3 pels Centristes, 3 pel PSC, 2 per ERC i 1 pel PSUC. S’ha de dir que llavors l’Ajuntament de Lloret estava format per 13 regidors.
El 19 d’abril a les 11 del mati, es va fer la elecció de l’alcalde entre els regidors escollits a les urnes. 5 partits, 5 candidats. Joan Domènech per CiU, Josep Sala per PSC, Maria Cabañas per Centristes-UCD, Manel Bernat per ERC i Germinal Ros pel PSUC. Després de la votació va haver un empat a quatre entre Domènech i Sala, i cinc vots en blanc, cosa que donava l’alcaldia a CiU pel major nombre de vots obtinguts a les urnes. Va quedar proclamat doncs Joan Domènech com el primer alcalde lloretenc de la democràcia, i s'ha de dir que aquell primer Ajuntament, va ser un Ajuntament de consens, en el qual tots els partits eren el govern i no havia oposició. Només cal mirar algun ple municipal de l'actualitat per veure com han canviat les coses.
Cal destacar com a curiositat que d’aquell primer Ajuntament democràtic de la nostra vila, Darwin Austrich, és l’únic que encara avui segueix com a regidor. A ERC llavors, al PSC ara, tot i que això no ha estat de manera ininterrompuda ja que Austrich va estar absent durant dues legislatures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada