Títol Original: Appaloosa Direcció: Ed Harris
Repartiment: Ed Harris (Virgil Cole), Viggo Mortensen (Everett Hitch), Renée Zellweger (Allison French), Jeremy Irons (Randall Bragg), Timothy Spall (Phil Olson), Lance Henriksen (Ring Shelton), Tom Bower (Abner Raines), James Gammon (Earl May), Ariadna Gil (Katie). Guió: Ed Harris i Robert Knott; basat en la novel·la de Robert B. Parker. Gènere: Western Producció: Ed Harris, Robert Knott i Ginger Sledge. Música: Jeff Beal País: USA Any: 2008. Duració: 114 min.
Estrena a USA: 3 Octubre 2008. Estrena a Espanya: 21 Novembre 2008.
Ambientada a Nuevo México l’any 1882, Appaloosa explica la historia del sherif Virgil Cole (Ed Harris) i el seu ajudant Everett Hitch (Viggo Mortensen), dos homes que s’han guanyat una merescuda fama com a agents de la pau per les ciutats en les que han treballat. A la petita comunitat minera d’Appaloosa, Randall Bragg (Jeremy Irons), un ranxer poderós i implacable, és el propietari de les mines de la localitat, i permet que els seus homes facin i desfacin a la seva voluntat en el poble. Ell mateix s’encarrega de matar l’anterior sherif quan aquest va a la seva propietat per demanar-li explicacions. Aquest assassinat farà que les autoritats locals contractin Cole i Hitch per portar-lo davant la justícia. Però mentre els nous agents de la llei restableixen l’ordre a Appaloosa, una jove vídua arriba a la localitat i conquesta el cor de Cole, posant en perill l’amistat dels dos companys.
Appaloosa és la segona aportació de l’any 2008 al western, (la primera ha estat la excel·lent El tren de les 3:10), el gènere per excel·lència de l’època daurada de Hollywood, que en comptagotes encara ens arriba a les cartelleres, i que quan ho fa, acostuma a no decebre als seus incondicionals. I la pel·lícula de Harris no els decep en absolut perquè hi trobem la majoria de les icones principals del gènere. Tenim indis, un sherif valent, el terratinent malvat que està al marge de la llei, la noia que distreu l’atenció dels bons, els ciutadans porucs, la baralla al saloon, els xupitos de whisky, en fi... tan sols trobem a faltar el setè de cavalleria i algun enfrontament a trets més, perquè els revolvers surten més aviat poc la llum.
Però tot i no comptar amb gaire escenes d’acció, Harris aconsegueix captar l’atenció amb una bona definició dels tres personatges principals i la relació que mantenen entre ells. Així, en els papers d’Ed Harris i Viggo Mortensen identifiquem els John Wayne o James Stewart que tantes vegades van defensar la llei en altres temps, i que van fer gran el gènere en títols mítics com Rio Bravo, L’home que va matar Liberty Valance o L’home de Laramie per citar-ne alguns. La seva relació es basa en una amistat sòlida que mantenen des de fa dotze anys, i que fa que un conegui pràcticament el moviment que farà l’altre abans de fer-lo. Son el complement ideal l’un de l’altre en qüestió de feina, però també es cert que pel que fa a la seva vida privada abans de compartir aventures, son quasi un parell de desconeguts. El tercer vèrtex del triangle el tenim en Renée Zellweger que interpreta Ally, la jove vídua que s’interposarà entre els dos companys. I no ho farà amb ànim d’enfrontar-los, sinó que és el seu caràcter, necessitat de tenir constantment un home al costat, el que faci que sorgeixi la possibilitat del conflicte. Ally no és una mala persona, però tampoc podem dir que sigui una dona fidel a un sol home.
Appaloosa és la segona aportació de l’any 2008 al western, (la primera ha estat la excel·lent El tren de les 3:10), el gènere per excel·lència de l’època daurada de Hollywood, que en comptagotes encara ens arriba a les cartelleres, i que quan ho fa, acostuma a no decebre als seus incondicionals. I la pel·lícula de Harris no els decep en absolut perquè hi trobem la majoria de les icones principals del gènere. Tenim indis, un sherif valent, el terratinent malvat que està al marge de la llei, la noia que distreu l’atenció dels bons, els ciutadans porucs, la baralla al saloon, els xupitos de whisky, en fi... tan sols trobem a faltar el setè de cavalleria i algun enfrontament a trets més, perquè els revolvers surten més aviat poc la llum.
Però tot i no comptar amb gaire escenes d’acció, Harris aconsegueix captar l’atenció amb una bona definició dels tres personatges principals i la relació que mantenen entre ells. Així, en els papers d’Ed Harris i Viggo Mortensen identifiquem els John Wayne o James Stewart que tantes vegades van defensar la llei en altres temps, i que van fer gran el gènere en títols mítics com Rio Bravo, L’home que va matar Liberty Valance o L’home de Laramie per citar-ne alguns. La seva relació es basa en una amistat sòlida que mantenen des de fa dotze anys, i que fa que un conegui pràcticament el moviment que farà l’altre abans de fer-lo. Son el complement ideal l’un de l’altre en qüestió de feina, però també es cert que pel que fa a la seva vida privada abans de compartir aventures, son quasi un parell de desconeguts. El tercer vèrtex del triangle el tenim en Renée Zellweger que interpreta Ally, la jove vídua que s’interposarà entre els dos companys. I no ho farà amb ànim d’enfrontar-los, sinó que és el seu caràcter, necessitat de tenir constantment un home al costat, el que faci que sorgeixi la possibilitat del conflicte. Ally no és una mala persona, però tampoc podem dir que sigui una dona fidel a un sol home.
En la definició dels personatges que ens fa Harris, podem veure com les maneres dels agents de la llei no estan tant lluny de les que utilitzen els seus rivals, i observem la habilitat dels interessats en establir unes regles del joc semblants a les que fa servir el terratinent Bragg per atemorir el poble. Així, fent servir en un parell d’ocasions aquestes regles, aconseguiran el respecte necessari dels seus conciutadans per combatre la lluita contra la delinqüència, encara que sigui filant molt prim en determinats moments. També és interessant la seqüència del atac dels indis. Aquí queda palesa la necessitat de fer aliances inversemblants per mantenir-se amb vida, i veiem com delinqüents i agents uneixen les seves forces en veure’s rodejat pels indis, i mantindran aquesta coalició fins que surtin del embolic. Un cop passat el perill tornaran als seus respectius rols.
Podríem dir dons que Appaloosa és per damunt de tot una pel·lícula sobre l’amistat camuflada de western clàssic, que manté les constants vitals del gènere i en complaurà els espectadors afins. Tot i no tenir gaire acció, el gran treball fet en el desenvolupament del trio protagonista capta amb intel·ligència l’atenció, i manté el fil argumental viu fins l’escena final, encara que, pel meu gust és un final massa poètic, però que posa de manifest el que és una amistat com cal, que de fet és del que es tractava.
Podríem dir dons que Appaloosa és per damunt de tot una pel·lícula sobre l’amistat camuflada de western clàssic, que manté les constants vitals del gènere i en complaurà els espectadors afins. Tot i no tenir gaire acció, el gran treball fet en el desenvolupament del trio protagonista capta amb intel·ligència l’atenció, i manté el fil argumental viu fins l’escena final, encara que, pel meu gust és un final massa poètic, però que posa de manifest el que és una amistat com cal, que de fet és del que es tractava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada