AC/DC - HIGHWAY TO HELL

Publicació: 27 de juliol de 1979

Llistes: Regne Unit: #56    EUA: #47

"Highway to Hell" és una cançó de la banda de rock australiana AC/DC. És el tema d'obertura del seu àlbum de 1979 amb el mateix títol. Aquesta va ser la primera cançó d'AC/DC a les llistes als EUA. Aquest impuls va ajudar a vendes enormes per a l'àlbum, que ha venut més de set milions de còpies a Amèrica. Va ser el sisè àlbum d'AC/DC, i el darrer amb el vocalista Bon Scott, que va morir el 1980 per beure en excès. El seu següent àlbum, "Back In Black", va ser dedicat a ell.

El títol s'atribueix sovint com una frase que el guitarrista d'AC/DC Angus Young va utilitzar per descriure les gires als Estats Units. Hi ha una explicació molt més literal, però. "Highway to Hell" era el sobrenom de la Canning Highway a Austràlia. Va des d'on vivia el cantant Bon Scott a Fremantle i acaba en un pub / bar anomenat The Raffles, que va ser un gran lloc per beure i escoltar rock 'n roll als anys 70. A mesura que Canning Highway s'acosta al pub, cau en un fort descens. No hi ha senyals de stop ni límits de velocitat. Moltes persones van morir conduint ràpidament per aquella intersecció al cim del turó de camí per passar una nit de farra, pel que es va passar a anomenar la carretera de l'infern, així que quan en Bon deia "Estic a la carretera de l'infern" significava que feia el pelegrinatge nocturn o setmanal per Canning Highway fins al bar The Raffles per beure i beure amb els seus companys.

El vocalista Brian Johnson va explicar a The Metro el 15 d'octubre de 2009: "la cançó va sobre estar a l'autobús a la carretera, on es triga una eternitat a arribar de Melbourne o Sydney a Perth a través de la plana de Nullarbor. No hi ha res a fer, excepte jugar a cartes. Quan el Sol es pon a l'oest és com una bola de foc, i veient això va ser com Bon va trobar la lletra".

Mutt Lange va produir l'àlbum. Lange va prendre el relleu després de sessions fallides amb Eddie Krammer, que tenia un currículum sòlid que incloïa treballs amb Led Zeppelin i Jimi Hendrix, però el seu estil procedimental no funcionava per a AC/DC. Lange va poder millorar el so de la banda sense alterar la seva essència. En aquesta cançó, va afegir una forta veu de fons als cors, cosa que AC/DC no havia fet en els seus treballs anteriors. Aquest i altres perfeccionaments de producció van ajudar a convertir la cançó en un èxit i a ampliar el seu públic.

Una campanya per convertir-la en la millor cançó de les llistes de singles del Regne Unit per al Nadal de 2013 va fer que arribés al número 4,  asolint així el primer èxit britànic d'AC/DC en el top 10 després d’una carrera de 40 anys. Els hard rockers anglo-australians havien estat anteriorment l'artista més reconegut que mai no havia tingut un single d'èxit al Top 10 al Regne Unit, després d'haver aconseguit un total de 30 entrades a les llistes, cap de les quals no ha arribat mai més amunt del lloc 12, aquest honor va ser per a la  cançó de 1988 "Heatseeker".

AC/DC - HIGHWAY TO HELL

Released: July 27, 1979

Charted:  UK: #56   US: #47 

"Highway to Hell" is a song by Australian rock band AC/DC. It is the opening track of their 1979 album of the same name. This was the first AC/DC song to chart in the US. It drive helped huge sales for the album, which has sold over seven million copies in America. It was AC/DC's sixth album, and their last with vocalist Bon Scott, who died in 1980 from excessive drinking. Their next album, “Back In Black”, was dedicated to him.

The title is often attributed as a phrase AC/DC guitarist Angus Young used to describe touring in America. There is a much more literal explanation, however. "Highway to Hell" was the nickname for the Canning Highway in Australia. It runs from where lead singer Bon Scott lived in Fremantle and ends at a pub/bar called The Raffles, which was a big rock 'n roll drinking hole in the '70s. As Canning Highway gets close to the pub, it dips down into a steep decline: "No stop signs... speed limits... nobody gonna slow me down." So many people where killed by driving fast over that intersection at the top of the hill on the way for a good night out, that it was called the highway to hell, so when Bon was saying "I'm on the highway to hell" it meant that he was doing the nightly or weekly pilgrimage down Canning Highway to The Raffles bar to rock and drink with his mates: "Ain't nothing I would rather do. Going down, party time, my friends are gonna be there too."

Vocalist Brian Johnson explained to The Metro October 15, 2009: "It was written about being on the bus on the road where it takes forever to get from Melbourne or Sydney to Perth across the Nullarbor Plain. When the Sun's setting in the west and you're driving across it, it is like a fire ball. There is nothing to do, except have a quick one off the wrist or a game of cards, so that's where Bon came up with the lyrics."

Mutt Lange produced the album. Lange took over after failed sessions with Eddie Krammer, who had a solid resumé that included work with Led Zeppelin and Jimi Hendrix, but whose procedural style didn't work for AC/DC. Lange was able to enhance the band's sound without altering their essence. On this song, he added robust background vocals to the choruses - something AC/DC didn't do on their previous efforts. This and other production refinements helped made the song a hit and expand their audience.

A campaign to make this the top song on the UK singles chart for Christmas 2013 resulted in a #4 placing and AC/DC's first top 10 British hit in a 40-year career. The Anglo-Australian hard rockers had previously been the most successful act never to have had a Top 10 hit single in the UK, having achieved a grand total of 30 chart entries, none of which have ever peaked any higher than #12 (that honor went to 1988 hit "Heatseeker").