ANITA WARD - RING MY BELL

Publicació: maig de 1979

Llistes: EUA: #1 (2 setmanes) Regne Unit: #1 (2 setmanes)

"Ring My Bell" és una cançó disco de 1979 escrita per Frederick Knight. La cançó va ser escrita originalment per a l'Stacy Lattisaw, d'onze anys, com una cançó d’adolescents sobre joves que parlen per telèfon (s’ha de dir que en aquells temps encara no existien els telèfons mòbils). Quan Lattisaw va signar amb un altre segell discogràfic, se li va demanar a la cantant i músic nord-americana Anita Ward que la cantés, i es va convertir en el seu únic èxit.

Knight no volia fer una cançó massa sexy, ja que Ward era una noia cristiana de vida pulcra. Quan els telèfons tenien aquell so tan característic, si demanàveu a algú que "Ring my bell” (truqués el meu timbre), volia dir fer una trucada. O podria referir-se també a anar al dormitori i deixar-se anar. La lletra implica això últim, amb Anita Ward dient al seu home que la nit és jove i "plena de possibilitats", i li fa saber que pot tocar el seu timbre, cosa que evidencía de quin timbre parla. Aquí teniu algunes frases de la cançó; “I’m glad you’re home/ Now did you really miss me?/ (M'alegro que siguis a casa/ realment em trobes a faltar?), “I guess you did, by the look in your eyes” (per la mirada dels teus ulls sé que sí), “Well, lay back and relax while I put away the dishes” (Bé, estira't i relaxa't mentre jo guardo els plats), “Then you and me can rock-a-bye” (Llavors tu i jo podem rockejar fins al adéu-aquesta frase te el sentit que te, sense dubte). La cançó no parla pas de trucar per telèfon. Ell és allà mateix, acaba d’arribar de la feina, ella guarda els plats. El dels plats és un detall estrany. Els plats no podrien esperar? Hi ha algú que es posi calent fent les tasques domèstiques? En fi, que la cançó és una insinuació més que evident per fer un polvo. 

Malgrat l'evidència, Ward sempre s'ha mantingut al guió negant que hi hagi cap connotació sexual a la cançó. "Hi ha gent que m'ha preguntat moltes vegades: 'Què vol dir realment aquesta cançó?'", I ella diu:" El que vulguis que signifiqui. Però era només una senzilla cançó d'amor. Totalment innocent". I jo dic: Vinga, no m’enredis, Anita, sort que eres casta i pura.

Ward no es va adonar que se li devien drets d'autor per la cançó fins que Burger King la va utilitzar per a un dels seus anuncis als anys 90. El seu marit va pensar que era estrany que no rebés cap compensació pel popular anunci i es va posar en contacte amb el gegant del menjar ràpid per veure què passava. Resulta que Knight havia venut la cançó a Malaco Records, que la va llicenciar a Burger King. Ward no va rebre ni un tros del pastís -o en aquest cas elcrispy chicken sandwich, perquè l’hanburguesera pensava que era morta. La cantant, molt viva, va treure el seu contracte i es va adonar que se li devia el 25 per cent de tots els ingressos de la cançó i finalment va començar a cobrar.

"Ring My Bell" seria l’únic èxit per a Anita Ward. Només va tornar a les llistes el mateix 1979, quan "Don't Drop My Love" va assolir el lloc #79. Ward va fer uns quants discos més que no van anar enlloc, després va patir un greu accident de cotxe mentres feia una gira i es va allunyar del negoci discogràfic. Va tornar a fer de professora, tot i que de tant en tant encara actua.

El raper Snoop Dogg va revelar a la revista Clash que aquest va ser el primer disc que va comprar.

ANITA WARD - RING MY BELL

Released: May 1979

Charted:  US: #1 (2 wks)  UK: #1 ( 2 wks) 

“Ring My Bell” is a 1979 disco song written by Frederick Knight. The song was originally written for then eleven-year-old Stacy Lattisaw, as a teenybopper song about kids talking on the telephone. When Lattisaw signed with a different label, American singer and musician Anita Ward was asked to sing it instead, and it became her only hit.

Knight didn’t want to make the song too sexy, since Ward was a clean-living Christian girl. Back when telephones had actual bells, if you asked someone to "ring my bell," it meant to give that person a call. Or it could refer to getting down and dirty in the bedroom. The lyric implies the latter, with Anita Ward telling her man the night is young and "full of possibilities," and letting him know he can ring her bell. Here are some lines from the song; “I’m glad you’re home/ Now did you really miss me?/ I guess you did, by the look in your eyes/ Well, lay back and relax while I put away the dishes/ Then you and me can rock-a-bye.” She’s not talking about calling on the phone. He’s right there, home from work, she’s putting away the dishes. (The dish thing is a weird detail. Couldn’t the dishes wait? Does anyone get more horny doing housework?

Despite the evidence, Ward has always stayed on script in denying there is any sexual connotation in the song. "I've had people ask me many times, 'What does that song really mean?'" She told the Memphis Downtowner in 2018. "And she said, 'Whatever you want it to mean.' But it was just a simple love song. Totally innocent."  And I said, Come on, no me expliques cuentos chinos, Anita; or as you say in english, don’t bullshite me! 

Ward didn't realize she was owed royalties for the song until Burger King used it for one of its commercials in the '90s. Her husband thought it was strange she wasn't getting any compensation for the popular ad and contacted the fast food giant to see what was up. It turns out, Knight had sold the song to Malaco Records, who licensed it to Burger King. Ward didn't get a piece of the pie - or in this case, the crispy chicken sandwich - because the label thought she was dead. The very-much-alive singer dug out her contract and realized she was owed 25 percent of all revenues from the song and finally started getting paid. 

“Ring My Bell” would be it for Anita Ward. She only charted once more, later in 1979, when “Don’t Drop My Love” peaked at #79. Ward made a few more records that went nowhere, then got into a bad car accident on tour and mostly walked away from the record business. She went back to teaching, though she occasionally still performs.

Rapper Snoop Dogg disclosed to Clash magazine that this was the first record that he ever bought.