AC/DC - HIGHWAY TO HELL

Llançament: 27 de juliol de 1979

Classificació: UK: #56 | US: #47

“Highway to Hell” és una cançó de la banda australiana AC/DC, que obre el seu àlbum homònim de 1979. Va ser el primer tema de la banda que va entrar a les llistes nord-americanes i va jugar un paper clau en l’èxit massiu de l’àlbum, que va vendre més de set milions de còpies als EUA. Malauradament, aquest també va ser l’últim àlbum amb Bon Scott, que va morir tràgicament el 1980 a causa d’un excés d’alcohol. El següent disc d’AC/DC, “Back in Black”, es va fer en homenatge a la seva memòria.

El títol “Highway to Hell” sovint es relaciona amb les dures gires d’AC/DC als Estats Units, però la seva inspiració és molt més literal. La cançó fa referència a Canning Highway, una carretera d’Austràlia que anava des de Fremantle (on vivia Bon Scott) fins a The Raffles, un famós bar de rock ‘n’ roll dels anys 70. A prop del local, la carretera baixava en una pendent perillosa, i molts conductors que anaven a tota velocitat cap a una nit de festa van acabar patint accidents mortals. Per aquest motiu, el tram es va guanyar el sobrenom de “Highway to Hell”. La lletra de la cançó descriu les sortides nocturnes de Scott i els seus amics, convertint-se així en un homenatge al seu estil de vida rocker.

El cantant Brian Johnson va explicar que “Highway to Hell” també es va inspirar en les llargues i extenuants rutes d’AC/DC en autobús per Austràlia, especialment per la planura de Nullarbor, on la posta de sol es veia com una bola de foc a l’horitzó. Sense gaire cosa a fer durant els viatges, Bon Scott va començar a escriure la lletra.

L’àlbum va ser produït per Mutt Lange, que va substituir Eddie Kramer després d’unes sessions de gravació fallides. Lange va refinar el so d’AC/DC sense perdre la seva energia crua, afegint-hi cors més forts i millores en la producció. Aquestes tècniques van ajudar a convertir “Highway to Hell” en un gran èxit i van ampliar la base de seguidors de la banda.

Quan AC/DC va ser acusada de tenir missatges satànics ocults a l’àlbum “Highway to Hell”, Angus Young va respondre amb el seu humor característic, dient: “No calia escoltar el disc al revés, perquè no amagàvem res. Dient “Highway to Hell”, ja estava allà mateix, al davant de tothom.” Aquesta resposta reflectia l’actitud directa i sense filtres d’AC/DC, que mai van jugar amb missatges subliminals, sinó que sempre van seguir obertament la seva imatge rebel i plena d’energia.

AC/DC - HIGHWAY TO HELL

Released: July 27, 1979

Charted:  UK: #56   US: #47 

“Highway to Hell” is a song by Australian rock band AC/DC, serving as the opening track of their 1979 album of the same name. It was the band’s first song to chart in the US and played a key role in the album’s massive success, with over seven million copies sold in America. This was also the last album featuring vocalist Bon Scott, who tragically died in 1980 due to excessive drinking. AC/DC’s following album, Back in Black, was dedicated to his memory.

The title “Highway to Hell” is often linked to Angus Young’s description of touring in America, but it actually has a more literal origin. The song refers to Canning Highway in Australia, which ran from Bon Scott’s home in Fremantle to The Raffles, a popular rock ‘n’ roll drinking spot in the ’70s. Near the pub, the highway dips into a steep decline, making it a dangerous stretch where many people lost their lives while speeding to a night out. This earned it the nickname “Highway to Hell.” The lyrics reflect Scott’s routine trips down the road to party with his friends, making the song a tribute to the rock ‘n’ roll lifestyle.

Brian Johnson explained that “Highway to Hell” was inspired by AC/DC’s long, grueling bus rides across Australia, particularly the Nullarbor Plain, where the setting sun looked like a fireball. With little to do but play cards or pass the time, Bon Scott came up with the lyrics.

The album was produced by Mutt Lange, who replaced Eddie Kramer after unsuccessful recording sessions. Lange refined AC/DC’s sound while keeping their raw energy intact, introducing stronger background vocals and other production enhancements. These changes helped turn “Highway to Hell” into a massive hit and expanded AC/DC’s audience.

When AC/DC faced accusations of hiding Satanic messages through backmasking on their “Highway to Hell” album, Angus Young dismissed the claims with his signature blunt humor. He pointed out that there was nothing hidden about it, saying, “You didn’t need to play the album backwards, because we never hid the messages. We’d call an album “Highway to Hell”, there it was right in front of them.” This response reflected AC/DC’s straightforward, no-nonsense approach to rock and roll. Rather than engaging in hidden meanings or subliminal messages, the band openly embraced their rebellious, high-energy image.