MICHAEL JACKSON - THRILLER

Llançament: Novembre de 1983 (Regne Unit) 23 de gener de 1984 (Estats Units)  

Llistes: Regne Unit: #10  Estats Units: #4

La cançó “Thriller”, escrita per Rod Temperton, es va llançar com a setè i últim single de l’icònic àlbum del mateix nom de Michael Jackson. Va sortir l’11 de novembre de 1983 al Regne Unit i el 23 de gener de 1984 als Estats Units. Temperton també va escriure “The Lady in My Life” i “Baby Be Mine” per a l’àlbum “Thriller”, que van ser les úniques pistes que no es van publicar com a singles.

“Thriller” va començar com una cançó més optimista anomenada “Starlight”, però Michael Jackson i el productor Quincy Jones van suggerir que tindria més impacte amb un to més fosc. Així, el lletrista Rod Temperton va reimaginar la lletra, convertint-la en un homenatge als clàssics del terror. La interpretació dinàmica de Jackson va donar vida al nou concepte aterridor, convertint “Thriller” en una peça icònica que celebrava el costat divertit de la por.

La narració final va ser interpretada per l’aclamat actor de terror Vincent Price. La seva part inclou la línia “Must stand and face the hounds of hell” (cal enfrontar els gossos de l’infern), inspirada en “El gos dels Baskerville”, la novel·la clàssica de Sherlock Holmes escrita per Sir Arthur Conan Doyle. La narració sinistra de Price i la seva rialla icònica van amplificar l’atmosfera de terror de la cançó, convertint-se en un dels moments més memorables de l’àlbum.

El videoclip es va convertir en un fenomen cultural revolucionari, introduint elements com la coreografia elaborada, els vestits i el diàleg, i transformant els videoclips en mini pel·lícules. La versió llarga, de gairebé 14 minuts, va establir un nou estàndard per a la narrativa en videoclips musicals. MTV normalment emetia una versió més curta de cinc minuts, que mantenia part de la història però eliminava gran part de l’escena inicial de la “pel·lícula dins d’una pel·lícula”. La dansa icònica al cementiri també va ajudar a popularitzar la coreografia sincronitzada en els vídeos musicals de pop, influenciant nombrosos artistes i establint un nivell alt per a la narrativa visual en la música.

Al videoclip, ambientat als anys 50, Michael Jackson i una jove anomenada Ola Ray es troben abandonats en una zona boscosa després de quedar-se sense gasolina. Quan s’endinsen al bosc, ella accepta ser la seva xicota, però ell l’avisa que no és "com els altres nois" i es transforma en un home-llop, atacant-la. Al present, Jackson i la seva xicota estan veient una pel·lícula de homes-llop en un cinema. Espantada per la pel·lícula, ella marxa, i Jackson la segueix, interpretant la cançó mentre caminen per un carrer de la ciutat durant la nit.

Quan passen per un cementiri, els zombis surten de les seves tombes i els envolten. Jackson es transforma en zombi i s’uneix al grup en una coreografia amb la cançó. Després torna a la seva forma humana per cantar la tornada i lidera els zombis mentre persegueixen la seva xicota fins una casa abandonada. Ella crida i es desperta, adonant-se que tot era un malson. Tanmateix, mentre Jackson la consola, es gira cap a la càmera, somriu i revela els ulls de home-llop, deixant un gir esgarrifós al final.

El videoclip es considera el més famós de la història, almenys segons la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, que el va afegir al seu National Film Registry el 2009, el primer videoclip en el seu registre.

MICHAEL JACKSON - THRILLER

Released : November 1983 (U.K.) January 23, 1984 (U.S.)

Charted:  UK: #10  US: #4

Michael Jackson's song "Thriller," written by Rod Temperton, was released as the seventh and final single from his iconic album of the same name. It came out on November 11, 1983, in the UK and on January 23, 1984, in the US. Temperton also wrote "The Lady in My Life" and "Baby Be Mine" for the “Thriller” album, which were the only tracks not released as singles.

"Thriller" began as a more optimistic song titled “Starlight”, but Michael Jackson and producer Quincy Jones suggested it would be more impactful with a darker tone. Songwriter Rod Temperton was tasked with reimagining the lyrics, transforming it into a playful homage to classic horror. Jackson's dynamic performance then brought the new, haunting concept vividly to life, turning "Thriller" into an iconic piece celebrating the fun side of fear.

The ending narration of "Thriller," was delivered by renowned horror actor Vincent Price. His part includes the line "Must stand and face the hounds of hell," inspired by “The Hound of the Baskervilles”, the classic Sherlock Holmes novel by Sir Arthur Conan Doyle. Price’s sinister narration and iconic laugh amplified the song’s horror atmosphere, making it one of the most memorable moments in the album. 

The music video became a groundbreaking cultural phenomenon, introducing elements like elaborate choreography, costumes, and dialogue, effectively transforming music videos into mini-movies. The long version, nearly 14 minutes in length, set a new standard for music video storytelling. MTV typically aired the shorter, five-minute edit, which kept part of the storyline but removed much of the initial "movie-within-a-movie" scene. The iconic graveyard dance also helped popularize synchronized group choreography in pop music videos, influencing countless artists and setting a high bar for visual storytelling in music.

In the music video, set in the 1950s, Michael Jackson and a young woman named Ola Ray find themselves stranded in a wooded area after running out of gas. As they venture into the forest, she agrees to be his girlfriend, but he warns her that he is "not like other guys" and transforms into a werecat, attacking her. In the present, Jackson and his girlfriend are watching a werecat film in a theater. After being frightened by the movie, she leaves, prompting Jackson to tease her by performing the verses of "Thriller" as they walk down a city street at night.

As they pass a graveyard, zombies emerge from their graves, surrounding them. Jackson transforms into a zombie and joins the horde in a choreographed dance to the song. He then shifts back to his human form to sing the choruses, leading the zombies as they chase his girlfriend into an abandoned house. She screams and wakes up, realizing it was all a nightmare. However, as Jackson comforts her, he turns to the camera, grinning and revealing his werecat eyes, leaving a chilling twist at the end.

The music video is considered the most famous music video of all time, at least by the Library of Congress, which added it to its National Film Registry in 2009, the first music video in their registry.  

BEACH BOYS - HELP ME, RHONDA

Estrena: 5 d'abril de 1965

Llistes: EUA: #1 (2 setmanes)  Regne Unit: #27

"Help Me, Rhonda" és una cançó escrita per Brian Wilson amb lletra de Mike Love. Aquesta cançó es distingeix d'altres cançons dels Beach Boys de l'època perquè compta amb la veu principal d'Al Jardine, en lloc de les veus habituals de Brian Wilson o Mike Love com a cantants principals. La cançó es va convertir en un dels grans èxits de la banda a mitjans dels anys 60.

Tant Mike Love com Brian Wilson han explicat que "Help Me, Rhonda" no es basa en cap persona real. Mike Love va mencionar que, tot i que moltes noies anomenades Rhonda potser s’han sentit representades per la cançó, el personatge és completament fictici. Després de llançar-la inicialment a l'àlbum “The Beach Boys Today!”, Wilson va sentir que tenia més potencial i va regravar una nova versió per a l'àlbum “Summer Days (And Summer Nights!!” amb nous arranjaments i una lletra diferent. Aquesta versió es va llançar com a single l'abril de 1965 i va ser un gran èxit, arribant al número 1 del Billboard Hot 100, convertint-se en el segon single dels Beach Boys en encapçalar les llistes després de "I Get Around".

Brian Wilson va explicar que es van gravar dues versions de "Help Me, Rhonda": una amb un ukelele i una altra amb guitarres. Finalment, es va triar la versió amb guitarres per ser llançada. Inicialment, Wilson interpretava la veu principal, però més tard va decidir que Al Jardine s'encarregués de fer-ho. Com a productor de la banda, Wilson tenia una intuïció forta sobre quin membre havia de fer de veu principal en cada cançó, i sovint escrivia cançons específiques pensant en certs membres de la banda.

Mike Love va parlar de la seva col·laboració en la composició de cançons amb Brian Wilson en els primers èxits dels Beach Boys. Love va explicar que el seu procés era sovint espontani, amb un d'ells aportant una idea inicial que després desenvolupaven junts. Per a "Help Me, Rhonda", Wilson ja havia creat una gran pista, i Love va contribuir escrivint unes lletres que s'ajustaven a la melodia. Love va mencionar que, mentre Wilson es concentrava en la música, ell s'inclinava cap als seus punts forts en literatura i poesia per donar forma a la lletra. Després portaven músics com Carl i Dennis per finalitzar la pista.

"Help Me, Rhonda" explica la història d'un home amb el cor trencat, les esperances del qual de casar-se amb una noia s'han esvaït després que ella comenci a sortir amb algú altre. En la seva desesperació, es dirigeix a Rhonda, suplicant-li que l'ajudi a alleujar el seu dolor perquè la troba atractiva. Tot i el tema seriós emocionalment, la cançó es caracteritza per un tempo animat i un to lleuger, creant un contrast interessant entre la lletra i la música.

A "Help Me, Rhonda", la repetició de frases clau emfatitza la desesperació i el turment emocional del protagonista. La frase "get her out of my heart" (treure-la del meu cor) apareix cinc vegades, reflectint la seva lluita contínua per superar el seu amor perdut. La frase del títol, "help me, Rhonda", es repeteix 18 vegades, reforçant la seva petició d'ajuda. En total, "Rhonda" es menciona 45 vegades, mentre que "help" apareix 61 vegades, il·lustrant el tema central de cercar consol.

BEACH BOYS - HELP ME, RHONDA

Released: April 5, 1965

Charts:  US: #1 (2 weeks)   UK: #27 

"Help Me, Rhonda" is a song written by Brian Wilson with lyrics from Mike Love. The song stands out from other Beach Boys tracks of the time due to its lead vocal by Al Jardine, rather than the usual leads by Brian Wilson or Mike Love. The song became one of the band's major hits during the mid-'60s.

According to both Mike Love and Brian Wilson, "Help Me, Rhonda" was not based on a real person. Mike Love mentioned that although many girls named Rhonda may have received comments about the song, the character was purely fictional. After initially releasing the song on “The Beach Boys Today!” album, Wilson felt it had more potential and re-recorded a new version for the “Summer Days (And Summer Nights!!)” album with different arrangements and lyrics. This version was released as a single in April 1965 and became a major hit, reaching No. 1 on the Billboard Hot 100, making it the Beach Boys' second chart-topping single after "I Get Around."

Brian Wilson explained that there were two versions of "Help Me, Rhonda" recorded—one featuring a ukulele and another with guitars. The guitar version was ultimately chosen for release. Initially, Wilson sang the lead but later decided that Al Jardine should take over the lead vocals. As the band's producer, Wilson had a strong intuition about which member should sing lead on various tracks, and he often wrote specific songs with certain band members in mind.  

Mike Love discussed his songwriting collaboration with Brian Wilson on The Beach Boys' early hits. Love explained that their process was often spontaneous, with one of them bringing an initial idea that they would develop together. For "Help Me, Rhonda," Wilson had already created a great track, and Love contributed by writing lyrics that fit the melody. Love mentioned that while Wilson focused on the music, he leaned into his strengths in literature and poetry to shape the lyrics. They would then bring in musicians like Carl and Dennis to finalize the track.

"Help Me, Rhonda" tells the story of a heartbroken man whose hopes of marrying a girl have been shattered after she starts dating someone else. In his despair, he turns to Rhonda, pleading for her to help ease his pain because he finds her attractive. Despite the serious emotional themes, the song is characterized by its upbeat tempo and lighthearted feel, creating an interesting contrast between the lyrics and the music.

In "Help Me, Rhonda," the repetition of key phrases emphasizes the protagonist's desperation and emotional turmoil. The phrase "get her out of my heart" appears five times, reflecting his ongoing struggle to move on from his lost love. The title phrase, "help me, Rhonda," is repeated 18 times, reinforcing his plea for assistance. Overall, "Rhonda" is mentioned 45 times, while "help" appears 61 times, illustrating the central theme of seeking solace. 

CREEDENCE CLEARWATER REVIVAL - BORN ON THE BAYOU

Llançament: 5 de gener de 1969  

Llistes: EUA: #2   Regne Unit: #8  

"Born on the Bayou" és la cançó d'obertura de l'àlbum “Bayou Country” de 1969 de Creedence Clearwater Revival i va ser la cara B del single “Proud Mary”. Tot i que “Proud Mary” va arribar al número 2 de les llistes de Billboard, John Fogerty ha expressat que “Born on the Bayou” és la seva cançó preferida de CCR. El seu so atmosfèric i pantanós s’ha convertit en emblemàtic de l'estil de rock del sud de la banda, malgrat que Fogerty no tenia cap vincle personal amb la regió.

Escrita per John Fogerty, “Born on the Bayou” captura una infància imaginada al sud, tot i que Fogerty no havia visitat mai un pantà quan la va escriure. Vivint a Berkeley, Califòrnia, Fogerty es va inspirar en la seva investigació i imaginació, visualitzant un ambient pantanós per a la cançó. Més tard, el 1969, va tenir la seva primera experiència amb un pantà gràcies a John Fred, cantant de ”Judy in Disguise”, qui el va portar al Bayou Forche a Louisiana.

La cançó es va originar a partir d’un riff improvisat durant una prova de so al Avalon Ballroom de San Francisco el 1968. Més endavant, Fogerty va ampliar els temes místics de la cançó, inspirant-se en influències gospel i pel·lícules populars, creant un món mític centrat en un hoodoo, una figura espiritual i fantasmal.

John Fogerty va connectar “Born on the Bayou”, Proud Mary” i “Keep on Chooglin'” en el seu procés creatiu, imaginant un escenari mític compartit per aquestes cançons. Recorda que aquesta conceptualització va sorgir durant una sessió d’escriptura una nit a El Cerrito, Califòrnia. L'assassinat de Bobby Kennedy el 1968 es mostrava a la televisió mentre escrivia, cosa que va afegir un rerefons surrealista i ombrívol al seu procés creatiu. Les tres cançons van prendre vida com a part d’un cohesiu "mite del pantà", tot i que Fogerty no tenia experiència directa amb aquests llocs. Aquest enfocament imaginatiu va permetre a Fogerty crear una sèrie de cançons que semblaven interconnectades, amb temes recurrents i referències a un paisatge del sud sobrenatural. Aquestes cançons, amb el seu so de "swamp rock," van esdevenir elements definidors de la identitat de Creedence Clearwater Revival.

L'actuació de Creedence Clearwater Revival al festival de Woodstock de 1969 va ser memorable, no només per les cançons que van tocar, sinó també per les circumstàncies úniques al voltant del seu concert. Com a primera cançó del seu repertori, “Born on the Bayou” va obrir la seva actuació a primera hora del matí, al voltant de les 3:30. A aquella hora, gran part de la multitud de Woodstock, esgotada i coberta de fang, ja dormia. John Fogerty recorda l’escena surrealista, comparant-la amb una escena de Dante, amb cossos entrellaçats i esgotats. Malgrat la manca d'energia de l’enorme audiència, Fogerty va trobar inspiració en un únic fan a la llunyania que va encendre el seu encenedor i va oferir suport cridant: “No et preocupis, John. Som amb tu.” Aquest ànim solitari li va donar a Fogerty la determinació de seguir tocant amb tota l'energia, convertint el que podria haver estat un moment desmoralitzador en un moment de significació personal per a la banda.

CREEDENCE CLEARWATER REVIVAL - BORN ON THE BAYOU

Released: January 5, 1969

Charts: US: #2    UK: #8 

"Born on the Bayou" is the opening track on Creedence Clearwater Revival's 1969 album “Bayou Country” and served as the B-side to the hit single "Proud Mary." While "Proud Mary" reached No. 2 on the Billboard charts, John Fogerty has expressed that "Born on the Bayou" is his favorite CCR song. Its swampy, atmospheric sound has become emblematic of the band's Southern rock style, despite Fogerty having no personal ties to the region.

"Born on the Bayou," written by John Fogerty, captures an imagined Southern childhood despite Fogerty never having visited a bayou when he wrote it. Living in Berkeley, California, Fogerty drew inspiration from research and his imagination, envisioning a swampy setting for the song. He later had his first bayou experience in 1969, courtesy of John Fred, singer of "Judy in Disguise," who took him to Bayou Forche in Louisiana.

The song originated from an impromptu riff during a soundcheck at the Avalon Ballroom in San Francisco in 1968. Fogerty later elaborated on the song's mystical themes, drawing from gospel influences and popular films, creating a mythical world centered around a "hoodoo," a spiritual and ghostly figure. 

John Fogerty connected "Born on the Bayou," "Proud Mary," and "Keep on Chooglin'" in his creative process, imagining a shared, mythical setting for these songs. He recalled that this conceptualization came during a late-night writing session in El Cerrito, California. The assassination of Bobby Kennedy in 1968 played on TV as he wrote, adding a surreal and somber backdrop to his creative process. The three songs came to life as part of a cohesive "swamp bayou myth," despite Fogerty's lack of direct experience with such places. This imaginative approach allowed Fogerty to craft a series of songs that felt interconnected, with recurring themes and references to an otherworldly, Southern landscape. These tracks, especially with their swamp rock sound, became defining elements of Creedence Clearwater Revival's identity.

Creedence Clearwater Revival's performance at Woodstock in 1969 was memorable, not only for the songs they played but for the unique circumstances surrounding their set. As the first song in their set, "Born on the Bayou" opened their performance in the early hours of the morning, around 3:30 am. By this time, much of the Woodstock crowd, exhausted and mud-covered, had fallen asleep. John Fogerty recalled the surreal scene, comparing it to a "Dante scene" with bodies intertwined and zonked out. Despite the lack of energy from the massive audience, Fogerty found inspiration in a single fan far in the distance who flicked his lighter and offered support, shouting, "Don't worry about it, John. We're with you." This lone fan's encouragement gave Fogerty the resolve to continue playing with full spirit, turning what could have been a disheartening moment into one of personal significance for the band.