OMD - ENOLA GAY

Llançament: 26 de setembre de 1980  

Llistes d'èxits: Regne Unit: #8  

"Enola Gay" és una cançó antimilitarista de la banda electrònica anglesa Orchestral Manoeuvres in the Dark (OMD), escrita pel vocalista i baixista Andy McCluskey, i llançada com a únic senzill del seu àlbum de 1980 “Organisation”. Com moltes de les primeres peces d’OMD, la cançó utilitza una melodia de sintetitzador en lloc d’una tornada tradicional cantada.

"Enola Gay" rep el nom del bombarder nord-americà que va llançar la bomba atòmica sobre Hiroshima el 1945, causant la mort de més de 100.000 persones. El pilot de l’avió, el coronel Paul Tibbets, va batejar-lo amb el nom de la seva mare, Enola Gay Tibbets, que havia estat nomenada així en honor a l’heroïna d’una novel·la. Andy McCluskey va explicar que, tot i que la cançó fa referència a aquest esdeveniment devastador, molts oients van malinterpretar-ne el significat, amb alguns fins i tot especulant que era un missatge codificat sobre la sexualitat dels membres de la banda. McCluskey va esmentar que l'interès del grup pels avions de la Segona Guerra Mundial va fer de "Enola Gay" un títol escaient per a la cançó.

La lletra reflexiona sobre l’ambigüitat moral de l’ús de la bomba atòmica a Hiroshima. La frase "It shouldn’t ever have to end this way" (No hauria d’haver acabat mai d’aquesta manera) convida els oients a qüestionar-se si el bombardeig era necessari. La frase "Is mother proud of Little Boy today?" (Està orgullosa la mare de Little Boy avui?) al·ludeix tant a la bomba, anomenada “Little Boy”, com al pilot de l’avió, Paul Tibbets. L’esment de les 8:15, "the time that it’s always been" (l'hora que sempre ha estat), fa referència al moment exacte de la detonació de la bomba, que va aturar molts rellotges en aquella hora. Tot i ser reconeguda com una cançó antimilitarista, McCluskey va afirmar que no tenia un impuls polític concret, sinó que va néixer de la fascinació pels bombarders de la Segona Guerra Mundial, deixant lloc a la reflexió sobre si l'acte va ser justificat.

El videoclip es va filmar als estudis ITN en només tres hores. Comença amb imatges accelerades de núvols movent-se pel cel, establint un to reflexiu. Es mostra el conegut riff de teclat, amb els dits del teclista tocant i amb un efecte rotoscòpic digital que crea una sensació escaient d’animació. El vídeo també inclou una superposició transparent de McCluskey cantant i tocant el baix, barrejant aquests elements per emfatitzar el to eteri i contemplatiu de la cançó.

Andy McCluskey va compartir detalls sobre el procés creatiu de la banda, explicant que la música sol ser el primer pas, sovint inspirada per sons, patrons de bateria o samples. Tot i que McCluskey sol tenir idees temàtiques o lletres per a les cançons, la música és la base sobre la qual construeix. Recorda que, en els inicis, mantenia una carpeta amb possibles títols i idees per a cançons, que intentava combinar amb la música creada, demostrant així un mètode de composició sistemàtic en què la música precedeix les lletres.

OMD - ENOLA GAY

Released: September 26, 1980

Charts:  UK: #8 

"Enola Gay" is an anti-war song by the English electronic band Orchestral Manoeuvres in the Dark (OMD), written by lead vocalist and bassist Andy McCluskey and released as the only single from their 1980 album “Organisation”. Like many early OMD tracks, the song uses a melodic synthesizer break in place of a traditional sung chorus. 

"Enola Gay" is named after the U.S. bomber that dropped the atomic bomb on Hiroshima in 1945, killing over 100,000 people. The plane's pilot, Colonel Paul Tibbets, had named it after his mother, Enola Gay Tibbets, who in turn was named after a novel's heroine. Lead singer Andy McCluskey explained that while the song references the devastating historical event, many listeners misunderstood its meaning, with some even speculating it was a coded message about the band members' sexuality. McCluskey noted their interest in WWII airplanes, making "Enola Gay" a fitting title for the song.

The lyrics reflect on the moral ambiguity surrounding the use of the atomic bomb on Hiroshima. The line "It shouldn't ever have to end this way" encourages listeners to question whether the bombing was necessary. The phrase "Is mother proud of Little Boy today?" alludes to both the bomb, nicknamed "Little Boy," and the plane's pilot, Paul Tibbets, who named the aircraft after his mother. The line "It's 8:15, and that's the time that it's always been" refers to the time the bomb detonated, freezing many timepieces at 8:15 AM. While recognized as an anti-war song, McCluskey stated it wasn't politically driven, but rather born from a fascination with WWII bombers, leaving room for reflection on whether the act was justified.

The music video was filmed at the ITN studios in just three hours. It opens with sped-up footage of clouds moving through the sky, setting a reflective tone. The keyboard riff is featured prominently, shown as the keyboardist's hands playing, with the footage digitally rotoscoped for a unique animated effect. The video also includes a transparent overlay of lead vocalist Andy McCluskey singing and playing bass guitar, blending these elements to match the song's ethereal and contemplative mood.

Andy McCluskey shared insights into the band's creative process. He explained that the music typically comes first, often inspired by sounds, drum patterns, or samples. While he has lyrical or thematic ideas for songs, the music is the foundation upon which he builds. McCluskey recalled that in the early days, he kept a ring binder filled with proposed song titles and ideas, which he would try to pair with the music they created, demonstrating a systematic approach to songwriting where the music precedes the lyrics.