PAUL YOUNG – EVERY TIME YOU GO AWAY 

Estrena: 25 de febrer de 1985

Llistes: EUA: #1 (1 setmana)  Regne Unit: #4

"Everytime You Go Away" és una cançó escrita per Daryl Hall, inclosa al seu àlbum de 1980, *"Voices", amb el duo Hall and Oates. Tot i que no es va llançar com a single, és una balada commovedora que va esdevenir una de les preferides dels fans i va ser inclosa al seu àlbum en directe de 1985, "Live at the Apollo".

El cantant britànic Paul Young va enregistrar la seva versió (lleugerament retitulada com "Every Time You Go Away") l'any 1985, inclosa en el seu segon àlbum, "The Secret of Association". Aquesta versió no només va esdevenir el primer gran èxit de Paul Young als Estats Units, sinó que va arribar al número u de la llista Billboard Hot 100. Això el va situar entre dos altres èxits anglesos: "A View to a Kill" de Duran Duran i "Shout" de Tears for Fears, durant un estiu gloriós en què artistes del Regne Unit van dominar les llistes americanes. Des de mitjans de maig fins a mitjans d'octubre de 1985, onze senzills van arribar al número u, amb només un, "The Power of Love" de Huey Lewis, provinent d'artistes americans.

Paul Young és un vocalista anglès conegut pel seu estil vocal suau i soul. Va començar com a cantant amb Streetband (amb qui va tenir un èxit amb la cançó còmica "Toast" el 1979) i posteriorment amb The Q-Tips, una banda que es va guanyar una bona reputació en directe, recolzant artistes com J. Geils Band, Bob Marley, The Who, Thin Lizzy i Average White Band, tot i que mai va aconseguir grans vendes de discos. Quan The Q-Tips es van dissoldre el 1982, Columbia Records va mantenir Paul Young amb un contracte en solitari. L'estiu de 1983, Young va arribar al cim de les llistes britàniques amb la seva versió de "Wherever I Lay My Hat (That’s My Home)" de Marvin Gaye, seguit per altres èxits com "Come Back and Stay" (número 4 al Regne Unit) i "Love of the Common People" (número 2 al Regne Unit). Això el va convertir en una de les noves estrelles del Regne Unit de 1983 i el va fer un dels preferits de moltes adolescents. El seu primer àlbum, "No Parlez", va encapçalar les llistes d'àlbums al Regne Unit i va vendre un milió de còpies.

El 1984, la veu de Paul Young va ser la primera a escoltar-se en la cançó benèfica "Do They Know It’s Christmas?" (en substitució de David Bowie, que no va poder participar en la gravació), i també va actuar al Live Aid l'estiu següent. A aquest punt, el seu segon àlbum, "The Secret of Association", ja havia estat llançat, incloent-hi èxits com "I'm Gonna Tear Your Playhouse Down" (número 9 al Regne Unit, número 13 als Estats Units), "Every Time You Go Away" (número 4 al Regne Unit, número 1 als Estats Units) i "Everything Must Change" (número 9 al Regne Unit). L'àlbum també va arribar al número u a les llistes britàniques.

Després d'aquest èxit, la popularitat de Young va començar a disminuir una mica, però encara va aconseguir un altre èxit als Estats Units amb una versió de "Oh Girl" de The Chi-Lites que va arribar al número 8 el 1990, i un últim èxit al top 10 al Regne Unit el 1991, amb la col·laboració amb el cantant italià Zucchero a "Senza una Donna (Without a Woman)", que va arribar al número 4. Paul Young,segueix sent una de les veus més reconeixibles dels anys vuitanta i un dels cantants més perdurables de Blue-Eyed Soul del Regne Unit.

PAUL YOUNG – EVERY TIME YOU GO AWAY 

Released: February 25, 1985

Charts: US: #1 (1 week) UK: #4

“Everytime You Go Away” is a Daryl Hall written, Hall and Oates song, taken from the duo’s 1980 album, “Voices”. Although it wasn’t released as a single, it’s a plaintive ballad, that became a fan favourite, and was included on their 1985 live album, “Live at the Apollo”.

British singer Paul Young recorded his version of the song (subtly retitled “Every Time You Go Away”) in 1985, lifted from his sophomore album, “The Secret of Association”. The song did not only become Young's debut Billboard top ten hit, it climbed all the way to number one, providing the meat in an all-English number one sandwich, between Duran Duran’s “A View to a Kill” and Tears for Fears' “Shout” (it was a glorious summer where the UK ruled the American charts. From mid-May to mid-October, of eleven number one singles, only one (Huey Lewis' “The Power of Love”) was American. Happy days!).

Paul Young is an English vocalist known for his smooth, soulful vocal style. He started out as singer with Streetband (with who he had a novelty top twenty hit with in 1979, called “Toast”) and later The Q-Tips. The Q-Tips gained a good live reputation, supporting acts like J. Geils Band, Bob Marley, The Who, Thin Lizzy and the Average White Band, but it never progressed to record sales. The Q-Tips broke up in 1982, with Columbia Records retaining Young on a solo contract. By the summer of 1983, Young was atop of the UK charts with his cover of Marvin Gaye's “Wherever I Lay my Hat (That’s my Home)”, and followed it with “Come Back and Stay” (UK #4) and a cover of “Love of the Common People” (UK #2), making him one of the hottest new UK acts of 1983, and poster boy of many a teen girl's bedroom. His debut album, “No Parlez” reflected his success, topping the album charts and selling a million copies in the UK.

In 1984, Paul Young's voice is the first you hear on “Do They Know It’s Christmas?”, (Albeit as a replacement for David Bowie, who the opening lines were written for, but was unavailable when the song was recorded) and the subsequent Live Aid concert the following summer. By this point, his second album, “The Secret of Association” was released, featuring the hit singles, “I’m Gonna Tear Your Playhouse Down” (UK #9, US #13), “Every Time You Go Away” (UK #4, US #1) and “Everything Must Change” (UK #9, US #56). The album also topped the UK charts.

 The success begun to wane a little after that, although he managed a final US hit with a cover of The Chi-Lites “Oh Girl” made #8 in 1990, and a final top ten entry in the UK the following year, alongside Italian singer Zucchero, “Senza una Donna (Without a Woman)” (UK #4). Paul Young remains one of the most instantly recognisable voices of the eighties, and one of my countries most enduring Blue-Eyed Soul singers.