U2 - UNTIL THE END OF THE WORLD / ULTRAVIOLET (LIGHT MY WAY) / ZOO STATION

Publicació: 18 de novembre de 1991

Àlbum: Achtung Baby

UNTIL THE END OF THE WORLD

"Until the End of the World", present a l'àlbum "Achtung Baby", va inspirar-se en la idea de Bono d'una conversa entre Jesucrist i Judes Iscariot. Inicialment concebuda com un riff per a una cançó titulada "Fat Boy", no va avançar fins que The Edge la va reimaginar per a la banda sonora de la pel·lícula de Wim Wenders, també titulada "Until the End of the World". Finalment, la versió regravada no només va aparèixer a l'àlbum d'U2 sinó que també va ser una contribució important a la banda sonora de la pel·lícula. El grup va informar humorísticament a Wim Wenders que estaven prenent prestat el títol per a la pista de l'àlbum mentre li permetien usar la seva música.

La cançó explora temes de traïció i perdó a través d'una narrativa inspirada en la relació entre Jesús i Judes. La lletra descriu un diàleg fictici entre ells que cobreix esdeveniments clau com l'Últim sopar, la traïció de Judes amb un petó al Jardí de Getsèmani i el seu posterior suïcidi a causa de la culpa aclaparadora. La cançó aprofundeix en l'impacte de la traïció, mostrant tant l'agonia de la deslleialtat com el tema posterior del perdó. La lletra culmina en un gir on el perdó preval malgrat la profunda traïció retractada anteriorment a la cançó. La música mateixa reflecteix la intensitat d'aquestes emocions, amb un so dens i arrollador que amplifica el dolor i la turbulència experimentats tant pel traïdor com pel traït.

"Until the End of the World" s'ha convertit en un element habitual en les seves actuacions en directe. Ha estat part de cada gira d'U2 des del seu debut a la Zoo TV Tour, llevat de The Joshua Tree Tour 2017. La cançó sovint es transita suament cap a "New Year's Day". Malgrat no haver estat llançada com a single, s'ha interpretat en esdeveniments significatius com els BRIT Awards el 2001 i la inducció de la banda al Rock and Roll Hall of Fame el 2005. The Edge, reflexionant sobre l'èxit de la cançó en els concerts, atribueix aquest èxit en directe a la capacitat de mostrar les fortaleses de la banda. Destaca la seva energia visceral i els temes profunds, incloent la mortalitat i les qüestions existencials, com a raons del seu impacte a l'escenari.

ULTRAVIOLET (LIGHT MY WAY)

"Ultraviolet (Light My Way)" és la desena pista de l'àlbum “Achtung Baby”. Inicialment, explora temes d'amor i dependència, però també convida a interpretacions religioses. Dins l'estructura narrativa de l'àlbum, "Ultraviolet" està situada al costat de "Acrobat" i "Love Is Blindness" per explorar els reptes que les parelles afronten en reconciliar el dolor que es causen mútuament.

En l'autobiografia d'U2, "U2 by U2", Bono descriu "Ultraviolet (Light My Way)" com a "una mica alterada". Reconeix haver pres la frase "There's a silence that comes to a house when no one can sleep” (Hi ha un silenci que arriba a una casa quan ningú pot dormir) de l'escriptor de ficció Raymond Carver, demanant disculpes per l'apropiació. Bono considera la cançó èpica, però destaca el seu estil vocal conversacional i la tornada inspirada en el so Motown ("Baby, baby, baby, light my way"). Malgrat els seus elements musicals alegres, Bono posa en relleu el contingut líric fosc de la cançó, explorant temes de gelosia, infidelitat i les complexitats de l'amor.

"Ultraviolet (Light My Way)" és una cançó que, tot i parlar ostensiblement d'amor i dependència, també convida a interpretacions religioses. Alguns oients estableixen paral·lelismes amb el Llibre de Job, especialment Job 29:2–3, on Déu és comparat amb una llanterna que guia Job a través de la foscor. El mateix títol evoca imatges de llum negra o d'una força invisible que penetra la foscor, suggerint temes espirituals, personals i tecnològics que lliguen amb l'alienació moderna explorada a tot “Achtung Baby”.

L'autora Dianne Ebertt Beeaff interpreta el narrador de la cançó com expressant un profund anhel d'ajuda, ja sigui de fonts religioses o seculars, cercant orientació i seguretat en l'obscuritat. Atara Stein veu "Ultraviolet" com part d'un tema més ampli a l'àlbum on el protagonista eleva el seu amant a una posició de veneració, anhelant desesperadament orientació i salvació en moments de crisi.

ZOO STATION

"Zoo Station" és la primera pista de l'àlbum "Achtung Baby", marcant un canvi significatiu en el seu estil musical. La cançó incorpora influències del rock alternatiu, la música industrial i la música electrònica de ball, establint el to per al so experimental de l'àlbum. Inclou percussió influenciada per la música industrial, guitarres distorsionades en capes i veus, reflectint la reinvenció de la banda i la sortida de la seva identitat musical anterior.

El títol "Zoo Station" deriva de Zoo Bahnhof, el nom alemany de l'estació de tren Zoologischer Garten a Berlín, on comença la part subterrània de la línia de metro U2 (U-Bahn) de Berlín. Aquesta estació és coneguda oficialment com Zoologischer Garten i serveix com a parada per al Zoo de Berlín. Quan U2 va arribar a Berlín per enregistrar el seu àlbum “Achtung Baby”, van visitar el Zoo de Berlín, cosa que va inspirar a Bono a incorporar temes relacionats amb el zoo a la seva música. Aquesta imatgeria del zoo es va convertir en un motiu recurrent per a U2, reapareixent de manera prominent al seu següent àlbum, "Zooropa", i influenciant la direcció temàtica de la seva posterior gira Zoo TV.

La lletra es va inspirar en un conte surrealista de l'època de la Segona Guerra Mundial a Berlín, que Bono va escoltar. Aquesta història relatava com un bombardeig nocturn va danyar el zoo, provocant l'escapada dels animals que vagaven entre les ruïnes de la ciutat. A més, Bono es va inspirar en l'estació de tren Zoologischer Garten de Berlín, utilitzant-la com a metàfora per simbolitzar la reunificació d'Alemanya.

U2 va seleccionar "Zoo Station" com la primera cançó de la seva gira Zoo TV del 1992-1993, una producció conceptual i teatral que satiritzava la saturació dels mitjans de comunicació i la fama de la pròpia banda. Els concerts estaven dissenyats per immergir l'audiència en una experiència semblant a una emissió televisiva, amb una barreja d'imatges en constant canvi mostrades en nombrosos monitors de vídeo. Aquesta gira va marcar un canvi significatiu per a U2, amb l'objectiu de forjar una connexió més profunda amb la generació MTV a través de presentacions multimèdia innovadores i temes provocadors.

U2 - UNTIL THE END OF THE WORLD / ULTRAVIOLET (LIGHT MY WAY) / ZOO STATION

Released: November 18, 1991

Album: Achtung Baby

UNTIL THE END OF THE WORLD

"Until the End of the World" featured on the album “Achtung Baby” was inspired by Bono's idea of a conversation between Jesus Christ and Judas Iscariot. Initially conceived as a riff for a song titled "Fat Boy," it didn't progress until the Edge reimagined it for the soundtrack of Wim Wenders' film, also titled "Until the End of the World." Ultimately, the re-recorded version not only made it onto U2's album but also became a significant contribution to the film's soundtrack. The band humorously informed Wim Wenders that they were borrowing the title for their album track while allowing him to use their music.

The song explores themes of betrayal and forgiveness through a narrative inspired by the relationship between Jesus and Judas. The lyrics depict a fictional dialogue between them covering key events such as the Last Supper, Judas' betrayal with a kiss in the Garden of Gethsemane, and his subsequent suicide due to overwhelming guilt. The song delves into the profound impact of betrayal, portraying both the agony of disloyalty and the eventual theme of forgiveness. The lyrics culminate in a twist where forgiveness prevails despite the deep betrayal depicted earlier in the song. The music itself mirrors the intensity of these emotions, with a dense and overpowering sound that amplifies the pain and turmoil experienced by both the betrayer and the betrayed.

"Until the End of the World" has become a staple in their live performances. It has been a part of every U2 tour since its debut on the Zoo TV Tour, except for The Joshua Tree Tour 2017. The song often transitions smoothly into "New Year's Day". Despite never being released as a single, it has been performed at significant events including the BRIT Awards in 2001 and the band's induction into the Rock and Roll Hall of Fame in 2005. The Edge, reflecting on the song's enduring appeal in concerts, attributes its live success to its ability to showcase the band's strengths. He notes its visceral energy and profound themes, including mortality and existential questions, as reasons for its impact on stage.

ULTRAVIOLET (LIGHT MY WAY)

"Ultraviolet (Light My Way)" is the tenth track from the album “Achtung Baby”. Initially exploring themes of love and dependency, the song also invites religious interpretations. Within the album's narrative structure, "Ultraviolet" is positioned alongside "Acrobat" and "Love Is Blindness" to delve into the challenges couples face when reconciling the pain they inflict on each other. 

In U2's autobiography "U2 by U2," Bono describes "Ultraviolet (Light My Way)" as "a little disturbed." He acknowledges borrowing the line "'There's a silence that comes to a house when no one can sleep'" from fiction writer Raymond Carver, apologizing for the appropriation. Bono considers the song epic, yet notes its conversational vocal style and Motown-inspired chorus ("Baby, baby, baby, light my way"). Despite its upbeat musical elements, Bono highlights the song's dark lyrical content, exploring themes of jealousy, infidelity, and the complexities of love.

"Ultraviolet (Light My Way)" is a song that, while ostensibly about love and dependency, also invites religious interpretations. Some listeners draw parallels to the Book of Job, particularly Job 29:2–3, where God is likened to a lamp guiding Job through darkness. The title itself evokes imagery of black light or an invisible force penetrating darkness, suggesting spiritual, personal, and technological themes that echo the modern alienation explored throughout “Achtung Baby”. 

Author Dianne Ebertt Beeaff interprets the song's narrator as expressing a deep longing for assistance, whether from religious or secular sources, seeking guidance and safety in obscurity. Atara Stein views "Ultraviolet" as part of a larger theme on the album where the protagonist elevates their lover to a position of worship, desperately longing for guidance and salvation in times of crisis.

ZOO STATION

"Zoo Station" is the opening track from the album "Achtung Baby," marking a significant departure in their musical style. The song incorporates influences from alternative rock, industrial, and electronic dance music, setting the tone for the album's experimental sound. It features industrial-influenced percussion, layered distorted guitars, and vocals, reflecting the band's reinvention and departure from their previous musical identity.

The title "Zoo Station" derives from Zoo Bahnhof, the German name for the Zoologischer Garten train station in Berlin, where the underground portion of the U2 subway line (U-Bahn) begins. This station is officially known as Zoologischer Garten and serves as a stop for the Berlin Zoo. When U2 arrived in Berlin to record their album Achtung Baby, they visited the Berlin Zoo, which inspired Bono to incorporate zoo-related themes into their music. This zoo imagery became a recurring motif for U2, reappearing prominently on their next album, “Zooropa”, and influencing the thematic direction of their subsequent Zoo TV tour.

The lyrics were inspired by a surrealistic tale from World War II-era Berlin, which lead vocalist Bono heard. This story recounted how bombing overnight damaged the zoo, resulting in animals escaping and wandering amidst the city's rubble. Additionally, Bono drew inspiration from Berlin's Zoologischer Garten railway station, using it as a metaphor to symbolize the reunification of Germany. 

U2 selected "Zoo Station" as the opening track for their 1992-1993 Zoo TV tour, a conceptual and theatrical production that satirized media saturation and the band's own fame. The concerts were designed to immerse audiences in an experience akin to a television broadcast, featuring a barrage of constantly changing images displayed on numerous video monitors. This tour marked a significant departure for U2, aiming to forge a deeper connection with the MTV generation through innovative multimedia presentations and provocative themes.