CREEDENCE CLEARWATER REVIVAL - BORN ON THE BAYOU

Llançament: 5 de gener de 1969  

Llistes: EUA: #2   Regne Unit: #8  

"Born on the Bayou" és la cançó d'obertura de l'àlbum “Bayou Country” de 1969 de Creedence Clearwater Revival i va ser la cara B del single “Proud Mary”. Tot i que “Proud Mary” va arribar al número 2 de les llistes de Billboard, John Fogerty ha expressat que “Born on the Bayou” és la seva cançó preferida de CCR. El seu so atmosfèric i pantanós s’ha convertit en emblemàtic de l'estil de rock del sud de la banda, malgrat que Fogerty no tenia cap vincle personal amb la regió.

Escrita per John Fogerty, “Born on the Bayou” captura una infància imaginada al sud, tot i que Fogerty no havia visitat mai un pantà quan la va escriure. Vivint a Berkeley, Califòrnia, Fogerty es va inspirar en la seva investigació i imaginació, visualitzant un ambient pantanós per a la cançó. Més tard, el 1969, va tenir la seva primera experiència amb un pantà gràcies a John Fred, cantant de ”Judy in Disguise”, qui el va portar al Bayou Forche a Louisiana.

La cançó es va originar a partir d’un riff improvisat durant una prova de so al Avalon Ballroom de San Francisco el 1968. Més endavant, Fogerty va ampliar els temes místics de la cançó, inspirant-se en influències gospel i pel·lícules populars, creant un món mític centrat en un hoodoo, una figura espiritual i fantasmal.

John Fogerty va connectar “Born on the Bayou”, Proud Mary” i “Keep on Chooglin'” en el seu procés creatiu, imaginant un escenari mític compartit per aquestes cançons. Recorda que aquesta conceptualització va sorgir durant una sessió d’escriptura una nit a El Cerrito, Califòrnia. L'assassinat de Bobby Kennedy el 1968 es mostrava a la televisió mentre escrivia, cosa que va afegir un rerefons surrealista i ombrívol al seu procés creatiu. Les tres cançons van prendre vida com a part d’un cohesiu "mite del pantà", tot i que Fogerty no tenia experiència directa amb aquests llocs. Aquest enfocament imaginatiu va permetre a Fogerty crear una sèrie de cançons que semblaven interconnectades, amb temes recurrents i referències a un paisatge del sud sobrenatural. Aquestes cançons, amb el seu so de "swamp rock," van esdevenir elements definidors de la identitat de Creedence Clearwater Revival.

L'actuació de Creedence Clearwater Revival al festival de Woodstock de 1969 va ser memorable, no només per les cançons que van tocar, sinó també per les circumstàncies úniques al voltant del seu concert. Com a primera cançó del seu repertori, “Born on the Bayou” va obrir la seva actuació a primera hora del matí, al voltant de les 3:30. A aquella hora, gran part de la multitud de Woodstock, esgotada i coberta de fang, ja dormia. John Fogerty recorda l’escena surrealista, comparant-la amb una escena de Dante, amb cossos entrellaçats i esgotats. Malgrat la manca d'energia de l’enorme audiència, Fogerty va trobar inspiració en un únic fan a la llunyania que va encendre el seu encenedor i va oferir suport cridant: “No et preocupis, John. Som amb tu.” Aquest ànim solitari li va donar a Fogerty la determinació de seguir tocant amb tota l'energia, convertint el que podria haver estat un moment desmoralitzador en un moment de significació personal per a la banda.

CREEDENCE CLEARWATER REVIVAL - BORN ON THE BAYOU

Released: January 5, 1969

Charts: US: #2    UK: #8 

"Born on the Bayou" is the opening track on Creedence Clearwater Revival's 1969 album “Bayou Country” and served as the B-side to the hit single "Proud Mary." While "Proud Mary" reached No. 2 on the Billboard charts, John Fogerty has expressed that "Born on the Bayou" is his favorite CCR song. Its swampy, atmospheric sound has become emblematic of the band's Southern rock style, despite Fogerty having no personal ties to the region.

"Born on the Bayou," written by John Fogerty, captures an imagined Southern childhood despite Fogerty never having visited a bayou when he wrote it. Living in Berkeley, California, Fogerty drew inspiration from research and his imagination, envisioning a swampy setting for the song. He later had his first bayou experience in 1969, courtesy of John Fred, singer of "Judy in Disguise," who took him to Bayou Forche in Louisiana.

The song originated from an impromptu riff during a soundcheck at the Avalon Ballroom in San Francisco in 1968. Fogerty later elaborated on the song's mystical themes, drawing from gospel influences and popular films, creating a mythical world centered around a "hoodoo," a spiritual and ghostly figure. 

John Fogerty connected "Born on the Bayou," "Proud Mary," and "Keep on Chooglin'" in his creative process, imagining a shared, mythical setting for these songs. He recalled that this conceptualization came during a late-night writing session in El Cerrito, California. The assassination of Bobby Kennedy in 1968 played on TV as he wrote, adding a surreal and somber backdrop to his creative process. The three songs came to life as part of a cohesive "swamp bayou myth," despite Fogerty's lack of direct experience with such places. This imaginative approach allowed Fogerty to craft a series of songs that felt interconnected, with recurring themes and references to an otherworldly, Southern landscape. These tracks, especially with their swamp rock sound, became defining elements of Creedence Clearwater Revival's identity.

Creedence Clearwater Revival's performance at Woodstock in 1969 was memorable, not only for the songs they played but for the unique circumstances surrounding their set. As the first song in their set, "Born on the Bayou" opened their performance in the early hours of the morning, around 3:30 am. By this time, much of the Woodstock crowd, exhausted and mud-covered, had fallen asleep. John Fogerty recalled the surreal scene, comparing it to a "Dante scene" with bodies intertwined and zonked out. Despite the lack of energy from the massive audience, Fogerty found inspiration in a single fan far in the distance who flicked his lighter and offered support, shouting, "Don't worry about it, John. We're with you." This lone fan's encouragement gave Fogerty the resolve to continue playing with full spirit, turning what could have been a disheartening moment into one of personal significance for the band.