NIK KERSHAW – WOULDN’T IT BE GOOD

Estrena: 20 de gener de 1984

Llistes: EUA: #46  Regne Unit: #4 

"Wouldn’t It Be Good" és una cançó de 1984 del compositor anglès i pioner del Techno-Pop Nik Kershaw. Va ser el segon senzill del seu àlbum debut “Human Racing”, i el seu primer gran èxit en molts territoris. Va passar tres setmanes en la quarta posició al Regne Unit i va entrar al top 10 tant al Canadà com a Austràlia, però no va aconseguir entrar al top 40 dels Estats Units, quedant-se al lloc 46.

Segons les pròpies paraules de Kershaw, la cançó tracta de "sempre voler-ho millor que tothom". La lletra és un clàssic intercanvi entre dues persones: la primera (a la primera estrofa) desesperada per viure la vida fàcil que creu que té l'altra persona (“Tu ho tens fàcil, no saps quan ho tens bé”) mentre lamenta la duresa de la seva pròpia vida. A la segona estrofa, l'altra persona respon (“No tens problemes, jo em quedaria allà mateix si fos tu”) i després afirma que els seus problemes són encara pitjors. La major part de la resta de la cançó és un estira-i-arronsa entre els dos individus, cadascun queixant-se dels seus problemes i afirmant que està en una situació molt pitjor que l'altre.

El vídeo segueix una narrativa similar, amb Kershaw interpretant un alienígena (amb una jaqueta generada per ordinador, molt avançada per a l'època, el 1984) observant els humans i aclaparat per les seves disputes trivials. Al final, fa el que qualsevol alienígena assenyat faria: puja a la seva nau espacial i torna a casa sense establir cap contacte.

La cançó va llançar Nik Kershaw com un artista habitual d'èxits al Regne Unit, on va ser vist com una mena d'ídol adolescent, i com a artista de techno-Pop en solitari, va ser posat en competència directa amb altres artistes com Howard Jones i Thomas Dolby. Nik Kershaw va aconseguir quatre èxits més al top 10 al Regne Unit: “I Won’t Let the Sun Go Down on Me” (#2), “The Riddle” (#3), “Wide Boy” (#9) i “Don Quixote” (#10). La fama de Nik Kershaw va ser tan gran el 1985 que va participar en el concert de Live Aid a Wembley, on “Wouldn’t It Be Good” va tancar el seu conjunt de quatre cançons.

Després del llançament del seu quart àlbum el 1989, Kershaw va fer una pausa en la seva carrera com a músic en solitari, però va continuar treballant en la indústria com a compositor. El seu major èxit va arribar el 1991 amb el número 1 al Regne Unit i número 10 als Estats Units amb “The One and Only” per a Chesney Hawkes. Va tornar a l'estudi el 1998 i des de llavors ha gravat cinc àlbums de material nou. Actualment, fa gires contínuament pel circuit de nostàlgia i recentment ha fet una sèrie de concerts amb el seu antic rival, Howard Jones.

NIK KERSHAW – WOULDN’T IT BE GOOD

Released: January 20, 1984

Charts:   US: #46   UK: #4

“Wouldn’t It Be Good” is a 1984 song by English songwriter and Synth-Pop pioneer Nik Kershaw. It was the second single from Kershaw's debut album “Human Racing”, and his breakthrough hit in many territories. It spent three weeks at the #4 position in the UK, and made the top ten in both Canada and Australia, but narrowly failed to make the US top 40, stalling at #46.

In Kershaw's own words, the song is about “always wanting it better than everyone else”. The lyrics are a classic back and forth between two people, the first (verse one) sounding desperate to live the easy life he believes the second person has (“You got it easy, you don’t know when you’ve got it good”) while bemoaning the hardship of his own life. In verse two, the second person responds (“You got no problems, I’d stay right there if I was you”), before claiming his own problems to be even worse. Much of the rest of the song is a retort and counter between the two individuals, each whining about their issues and claiming to be far worse off than the other.

The video follows a similar narrative, with Kershaw portraying an alien (in a cutting edge (for 1984) computer generated jacket) observing humans and overwhelmed by their petty squabbles. In the end, he does what any sensible alien would do, and gets back in his spaceship and goes home without making contact.

The song launched Nik Kershaw as a regular hitmaker in the UK, where he was seen as a bit of a teen idol, and as a solo Synth-Pop artist, he was placed in direct competition with other acts like Howard Jones and Thomas Dolby. Nik Kershaw had a further four top ten hits in the UK, “I Won’t Let the Sun Go Down on Me” (#2), “The Riddle” (#3), “Wide Boy” (#9) and “Don Quixote” (#10). Nik Kershaw's star was high enough in 1985 for him to have featured in the Wembley leg of Live Aid, where “Wouldn’t It Be Good” closed his four-song set.

After the release of his fourth album in 1989, Kershaw took a break from making his own music, while still working in the business as a songwriter, his greatest success coming in 1991, with the UK #1, US #10, “The One and Only” for Chesney Hawkes. He returned to the studio in 1998, and has since recorded five albums of new material. He constantly tours the nostalgia circuit, and recently performed a series of gigs alongside his former rival, Howard Jones.