BEACH BOYS – GOD ONLY KNOWS

Estrena: 18 de juliol de 1966

Llistes: EUA #39  UK #2

"God Only Knows" és una cançó del 1966 dels Beach Boys, extreta del seu onzè àlbum d'estudi, “Pet Sounds”. Escrita per Brian Wilson en col·laboració amb el lletrista Tony Asher, representa un canvi notable per al grup, allunyant-se del pop optimista i lleuger del so surf per endinsar-se en una orquestració més complexa, de to barroca i contemplativa.

Tot i que la cançó està acreditada als Beach Boys, només tres dels sis membres de la banda hi van participar: Carl Wilson a la veu principal, i Brian Wilson i Bruce Johnston a les veus de suport i harmonies. Acompanyant aquestes tres veus, hi havia un grup de vint músics tocant instruments com la trompa, el contrabaix, la flauta, les campanetes, el clavicèmbal i, fins i tot, percussió amb el fons de dos cartons de suc de taronja de plàstic. El resultat és una peça instrumental de múltiples capes que es mou elegantment al llarg de la cançó sense sobrepassar mai la veu sentida de Carl.

La lletra i el títol de la cançó van ser controvertits en aquell moment. L'ús de la paraula "Déu" en la música popular era mal vist a mitjans dels seixanta, i les emissores de ràdio ultraconservadores solien prohibir les cançons que contenien referències religioses o paraules considerades impertinents (com "maleït" o "infern"). Això, sumat a les referències suïcides percebudes en la lletra “The world would mean nothing to me, so what good would living do me?” (El món no significaria res per a mi, així que de què em serviria viure?), va fer que Capitol Records relegués la cançó a la cara B de “Wouldn’t It Be Nice” als Estats Units. Tot i que el senzill va arribar al número 8 de la llista Billboard, "God Only Knows" va aconseguir prou reproduccions a la ràdio per arribar al número 39, sent l'última cara B dels Beach Boys que va aconseguir entrar a les llistes per si sol. 

Al Regne Unit, les cares es van invertir, i "God Only Knows" es va convertir en el punt central del llançament (al Regne Unit, la ràdio pop estava dominada per emissores pirates com Radio Luxembourg i Radio Caroline, que no estaven sotmeses a la censura de les emissores convencionals. La BBC Radio One, la principal emissora de pop nacional, no es va llançar fins al 1967). La cançó va assolir el número 2 al Regne Unit, quedant fora del primer lloc per culpa del senzill doble de The Beatles “Yellow Submarine/Eleanor Rigby”, i va acabar l’any com el 14è senzill més venut al Regne Unit el 1966.

El llegat de "God Only Knows" supera el de qualsevol altra cançó dels Beach Boys, i és àmpliament reconeguda com una de les millors cançons dels anys 60. La seva influència sobre altres músics ha estat encara més gran. Paul McCartney, l'autor de la cançó que va mantenir la peça fora del número 1 al Regne Unit, i el compositor Jimmy Webb (“Wichita Lineman”, “MacArthur Park”) la consideren la seva cançó preferida de tots els temps. Artistes com Bono, John Lennon, Pete Townshend i Barry Gibb (experts en harmonies) també la han lloat.

És, de lluny, la cançó de Brian Wilson que més versions ha tingut, amb artistes com Glen Campbell, Neil Diamond, David Bowie, Michael Stipe i fins i tot Taylor Swift que l'han interpretat. El 2014, la BBC va produir una versió multiartista de la cançó per celebrar el llançament de la seva plataforma “BBC Music”. Aquesta versió va ser un successor espiritual de la versió de “Perfect Day” de Lou Reed que la BBC va produir el 1997, i que va vendre milions. La versió de "God Only Knows" va comptar amb artistes tan diversos com Pharrell Williams, Dave Grohl, One Direction i, per descomptat, Brian Wilson.

BEACH BOYS – GOD ONLY KNOWS

Released: July 18, 1966

Charts:  US #39     UK #2

 “God Only Knows” is a 1966 song by the Beach Boys, taken from their eleventh studio album, “Pet Sounds”. It was written by Brian Wilson, in partnership with lyricist Tony Asher, and saw a distinct departure for the Beach Boys, moving away from the upbeat, bubblegum pop of the surf sound, into a more contemplative, complex, baroque-style orchestration. 

While credited to the Beach Boys, only three off the six band members appeared on the song, Carl Wilson on lead vocal, with Brian Wilson and Bruce Johnston on backing vocals and harmonies. Accompanying the three voices was a twenty-strong group of musicians, playing everything from French horn, double bass and flute, to sleigh bells, harpsichord and for percussion, the bottom of two plastic orange juice cartons. The overall effect is a multi-layered joy of an instrumental track, that clip-clops gracefully throughout the song, but never overpowers Carl’s heartfelt vocal.

The lyrics and title of the song was rather divisive at the time. The use of the word “God” in popular music was frowned upon in the mid-sixties, with ultra-conservative radio stations opting to ban songs that contained religious references or minor cuss words (such as “damn” or “hell”). This, combined with perceived suicidal references in the lyrics (“The world would mean nothing to me, so what good would living do me?”), saw Capitol Records relegate the song to the B-side of “Wouldn’t it be Nice” in the United States. Although the single made #8 on the Billboard chart, “God Only Knows” gained enough airplay to claw to #39 itself, the last Beach Boys B-side to chart in its own right. In the UK, the sides were flipped, with “God Only Knows” becoming the focal point of the release (in the UK, pop radio was mainly offshore “pirate” stations such as Radio Luxemburg and Radio Caroline, so wasn’t subject to any eyebrow raising. BBC Radio One, the national pop station, didn’t launch until 1967). The song peaked at #2 in the UK, held off the top of the charts by the Beatles' “Yellow Submarine”/ “Eleanor Rigby”, and ended the year as the 14th best-selling UK single of 1966.

The legacy of “God Only Knows” surpasses that of any other Beach Boys song, and is widely recognised as one of the finest songs of the 1960s. It’s inspiration on other musicians has been even greater. Paul McCartney, whose nursery rhyme kept the song off the top of the British charts, and songwriter Jimmy Webb ( “Wichita Lineman”, “MacArthur Park”) both consider it their favourite all-time song. The likes of Bono, John Lennon, Pete Townshend and Barry Gibb (who knows a bit about harmonies himself) are among the artists who have lavished praise on the song in the past. 

It’s Brian Wilson's most covered song by far, with Glen Campbell, Neil Diamond, David Bowie, Michael Stipe and even Taylor Swift having covered it. In 2014, a multi-artist version of the song was produced by the BBC, to celebrate the launch of their “BBC Music” media outlet. It was a spiritual successor to the BBC's 1997 million-selling version of Lou Reed’s “Perfect Day” and featured artists as diverse as Pharrell Williams, Dave Grohl, One Direction and, of course, Brian Wilson.