CINEMA: REVOLUTIONARY ROAD

Direcció: Sam Mendes
Repartiment: Leonardo DiCaprio (Frank Wheeler), Kate Winslet (April Wheeler), Michel Shannon (John Givings), Kathryn Hahn (Milly Campbell), David Harbour (Shep Campbell), Kathy Bates (Helen Givings), Zoe Kazan (Maureen Grube)

Guió: Justin Haythe sobre la novela de Richard Yates
Gènere: Drama

Música: Thomas Newman
Nacionalitat: USA, UK
Any: 2008
Duració: 119 min.
Estrena a Espanya: 23 gener 09


Els Wheeler semblen la parella perfecta: encantadors, joves, guapos, irreverents. A més tenen la convicció de que estan destinats a ser alguna cosa més interessant que el que la vida els ha donat fins al moment. Però poc a poc es van adonant de que s’estan convertint exactament en allò que no volien: un home amb una feina que odia, i una mestressa de casa infeliç que necessita una mica de satisfacció personal; es a dir: la típica parella americana amb un munt de somnis per fer i que no surten de la monotonia del dia a dia. Quan April insinua que vol un canvi, en Frank trontolla i a mesura que ella el pressiona per començar de nou en un altre lloc i ell es refugia en la vida que ja coneixen el seus camins es van separant sense remei.

L’argument d’aquest pel·lícula ens portaria a la següent pregunta: Poden dues persones trencar amb la rutina diària sense trencar la relació entre ells? ...o a aquesta altra: Coneixem prou bé a la persona amb la qui compartim la nostra vida? Revolutionary Road ens fa reflexionar sobre si el que tenim és el que volem o és el que hem de tenir per poder anar fent sense més aspiració que la d’anar passant dies i anar envellint dintre de la monotonia. Però, és possible donar-li la esquena a aquesta situació? O més ben dit, tindríem la valentia de fer el pas endavant en un salt al buit si no tinguéssim la xarxa que ens protegís de la morrada al terra? L’April s’ho planteja i en principi sembla que en Frank l’acompanya en la decisió, però... i si no surt bé? I... Per què tots els coneguts pensen que el que volen fer és una bestiesa? ...I si a sobre passa un fet inesperat que els obliga a replantejar la decisió tant important que han de prendre, què faran aleshores? Son moltes preguntes, molts dubtes que s’han de resoldre abans de fer un pas que ella està completament segura de voler fer per escapar d’un món on s’hi sent engabiada i del que necessita sortir per sentir–se bé amb ella mateixa, i per ell és un pas que està disposat a fer per complaure a la seva esposa, però, de bon començament creu, com els seus companys, que allò és una bestiesa i no pot entendre com ella vol fugir d’una vida en la qual sols ha de patir per cuidar de la família. Aquesta era bàsicament la mentalitat d’una època, la dels anys cinquanta en la que està ambientat el relat, en la qual l’home es guanyava les garrofes, i la dona li cuidava la casa i la mainada, “de profesión sus labores” en deien. Però encara que la pel·lícula està ambientada en aquella època, els personatges els podríem reconèixer perfectament en qualsevol parella d’avui dia. La situació laboral per sort ja no és la mateixa, però les dues preguntes amb les què obríem aquest escrit tindrien, i tenen la mateixa vigència que llavors.