TUBEWAY ARMY - ARE FRIENDS ELECTRIC?

Llançament: 4 de maig de 1979

Regne Unit: #1 (4 setmanes)

“Are ‘Friends’ Electric?” és una cançó de la banda anglesa Tubeway Army, escrita i produïda per Gary Numan. Es va publicar a l’àlbum de 1979 “Replicas”, que va significar la transició de Numan cap a la seva carrera en solitari, tot i que la discogràfica va insistir que el crèdit continués a nom del grup. Aquest va ser l’últim senzill de Tubeway Army abans de la seva dissolució. A partir del seu tercer àlbum, “The Pleasure Principle”, Gary Numan ja seria reconegut oficialment com a artista en solitari.

La lletra de Numan es basava en un relat curt que ell mateix havia escrit sobre un home que contracta una prostituta i descobreix que és un androide. La cançó va sorgir de la combinació de dues peces inacabades, i un error crucial—una nota equivocada—va acabar definint el seu so. Gary Numan, que té la síndrome d’Asperger, sovint explora temes de desconnexió i tecnologia en la seva música. En una entrevista, va revelar que la cançó parla d’una prostituta robot, un concepte prou ambigu per esquivar la censura. Segons ell, si la BBC hagués entès el significat real, probablement no l’haurien programat ni l’haurien deixat actuar a Top of the Pops.

Inicialment, la cançó va rebre crítiques pel seu so electrònic, poc acceptat a l’època. Tanmateix, el públic la va acceptar abans que la premsa, i va arribar al número 1 al Regne Unit durant quatre setmanes. Numan recorda que les emissores de ràdio no van començar a programar-la fins a la seva tercera setmana al cim de les llistes, fet que demostra la resistència inicial dels mitjans convencionals. Tot i la seva inusual estructura —sense una tornada clara i sense ritme ballable—, la cançó es va convertir en un moment clau per a la música electrònica.

Si bé va ser un èxit al Regne Unit, “Are ‘Friends’ Electric?” no va tenir gaire impacte als Estats Units, on Numan és més conegut per “Cars”. Ell ha admès que no es preocupa gaire per la seva manca d’èxit als EUA, ja que el que més valora és el procés de crear música. Tot i algunes frustracions, està agraït per l’èxit assolit al Regne Unit i altres països, que li ha permès mantenir la seva carrera durant dècades.

Numan tenia aspiracions modestes al començament, només volia omplir la sala Marquee de Londres, però l’èxit d’aquesta cançó va ajudar a impulsar la música electrònica cap al corrent principal. Mirant enrere, se sent orgullós d’haver contribuït a l’evolució del gènere i de veure com la tecnologia ha influït en la música moderna.

TUBEWAY ARMY - ARE FRIENDS ELECTRIC?

Released: May 4, 1979

UK: #1 (4 wks)

“Are ‘Friends’ Electric?” is a song by the English band Tubeway Army, written and produced by Gary Numan. It was released on the 1979 album “Replicas”, which marked Numan’s transition to a solo career despite being credited to the band at the record label’s insistence. This was Tubeway Army’s final single before their breakup. By Numan’s third album, “The Pleasure Principle”, he was officially recognized as a solo artist.

Gary Numan’s lyrics were based on a short story he had written about a man who hires a prostitute, only to find she is an android. The track was created by combining two unfinished songs, with a crucial mistake—a wrong note—helping to define its unique sound. Gary Numan, who has Asperger’s Syndrome, often explores these ideas in his music. In an interview, he revealed that the song is about a robot prostitute, a concept that was obscure enough to avoid censorship. Had the BBC realized its true meaning, they likely wouldn’t have played it or allowed Numan to perform on Top of the Pops.

The song faced criticism due to its electronic sound, which wasn’t widely accepted at the time. However, the public embraced it before the media, and it topped the UK charts for four weeks. Gary Numan recalled that radio stations only began to playlist the track in its third week at #1, highlighting the initial resistance from mainstream outlets. Despite this skepticism, the track became a defining moment for electronic music, even though it lacked a traditional chorus and wasn’t danceable. 

This was a hit in the UK but failed to gain much attention in the US, where Gary Numan remains best known for “Cars”. Numan has stated that he doesn’t dwell on the lack of American success, as he primarily enjoys the process of making music. While he acknowledges some frustration, he is grateful for his success in the UK and other countries, which has allowed him to sustain his career. 

Numan initially had modest ambitions, aiming only to sell out the Marquee club, but the song’s success helped push electronic music into the mainstream. Looking back, he’s proud to have contributed to the genre’s evolution, seeing how technology has shaped modern music.