HEROES DEL SILENCIO - ENTRE DOS TIERRAS

Publicació: 29 d'octubre de 1990

“Entre dos tierras” és la primera cançó que va sortir al mercat com a senzill de l'àlbum “Senderos de traición” de 1990. La banda despuntava després de l'impacte que va suposar l’àlbum “El mar no cesa” de 1988. Una banda que, amb aquest segon disc es situaria al cim del rock espanyol. Un disc produït finament per Phil Manzanera.

Espanya vivia instal·lada al rock urbà de Mecano o El último de la fila, els residus finals de La movida madrilenya i poca cosa més. “Entre dos tierras” va ser el primer single del nou disc i va posar la banda al punt de mira de mitjans, crítics i públic. La cançó va suposar un enduriment de la seva proposta amb unes guitarres poderoses i la millor versió d'Enrique Bunbury als micros.

“Senderos de traición” és un disc molt més introspectiu i barreja amb estil els dos corrents predominants del moment, el rock dur i el gòtic. “Entre dos tierras” arrenca de manera poderosa amb la guitarra màgica de Juan Valdivia i el so de la brisa i el mar. Després entra Pedro Andreu per donar més ritme i consistència. El riff muta per donar entrada a les veus increïbles d'Enrique.

Pel que fa a la temàtica, a la biografia d'Enrique Bunbury escrita per Pep Blay el 2007, el vocalista va comentar:

“Entre dos tierras” és una lluita interna, el dubte davant una decisió vital de gran importància, apostar per ser un com és, com vol ser, o com ha de ser. Bunbury ho va sentir com a músic i melòman a la seva pròpia pell. Fins a quin punt estava disposat a vendre la seva obra per arribar al cim?

Com totes les cançons d'Heroes del Silencio, les lletres poden ser interpretades de formes molt diferents i ambigües:

“Entre dos tierras estás
Y no dejas aire que respirar
Entre dos tierras estás
Y no dejas aire que respirar.

Déjalo ya
No seas membrillo y permite pasar
Y si no piensas echar atrás
Tienes mucho barro que tragar”.

La ja mítica expressió “no seas membrillo” simplement vol dir que has de creure i no posar traves. “Si no piensas echar atrás, tienes mucho barro que tragar”, té a veure amb allò que has de frenar abans que sigui tard, tenir l'oportunitat de tornar per prendre una millor decisió, altrament, rebrås molts cops per la inexperiència i ingenuïtat:

“Te puedes vender
Cualquier oferta es buena si quieres poder
Qué fácil es
Abrir tanto la boca para opinar
Y si te piensas echar atrás
Tienes muchas huellas que borrar.

Déjame
que yo no tengo la culpa de verte caer
Si yo no tengo la culpa de verte caer.

Pierdes la fe
Cualquier esperanza es vana y no sé qué creer
Pero olvídame,
que nadie te ha llamado, ya estás otra vez”.

Pel que fa a aquesta estrofa, també es va comentar que era un tipus de profecia de com seria el futur pel que fa a les relacions entre els membres de la banda.

El senzill va tenir una magnífica recepció del públic, que es va apartar amb ell de la línia més propera al pop de grups com Duncan Dhu o Los Secretos. Tot i això, també va suposar l'aparició de nous detractors, sobretot entre un sector de la premsa musical. L'èxit va ser tan gran que l'any següent, el febrer de 1991, el senzill es va portar clandestinament a Alemanya i es va emetre a les ràdios underground del país, donant com a resultat que EMI Alemanya s'arrisqués a l'edició d'un maxi-single amb dues versions d'“Entre Dos Tierras”.

Des que es va publicar i fins que la banda es va dissoldre, “Entre dos tierras” va ser la peça angular de cada concert dels aragonesos. La cançó va ser tocada per primera vegada en directe el 22 de juny de 1991 a l'Hipódromo de la Zarzuela a Madrid i per última vegada al Circuit Ricardo Tormo de València el 27 d'octubre de 2007 a la gira mundial de reunió d'aquell curs.