PET SHOP BOYS - WEST END GIRLS

Publicació: 9 d'abril de 1984 (versió de Bobby Orlando)

28 d'octubre de 1985 (versió de Stephen Hague)

Llistes: EUA: #1 (1 setmana) Regne Unit: #1 (2 setmanes)

"West End Girls" és un viatge per l'escena dels clubs de Londres, on els Pet Shop Boys Neil Tennant i Chris Lowe van passar moltes vetllades. El glamurós West End és on hi havia l'acció, en contrast amb l'East End més aspre. Aquest va ser el gran èxit de Pet Shop Boys, un èxit mundial que va arribar al número 1 tant a Amèrica com al seu Regne Unit natal. La versió d'èxit no es va publicar fins un any després de l'original.

El grup va escriure la cançó el 1983 abans de tenir un contracte discogràfic. Hi ha una sèrie de temes recurrents a la lletra que Tennant va escriure, però una idea clau és escapar de la vida nocturna. El 2020, Tennant va dir a The Guardian: "tracta sobre la ciutat a la nit. Tracta de nois i noies que es reuneixen per divertir-se i, presumiblement per enrrollar-se. Tracta de sexe. És paranoic".

Neil Tennant va ser redactor a  la revista musical britànica Smash Hits. La cançó no podria existir sense l'experiència de Tennant com a crític de pop, el seu amor pels sons underground o la seva perspectiva inexpresiva. Amb la cançó, ell i Lowe gairebé accidentalment van ensopegar amb un so que, contra tot pronòstic, va ressonar com a música pop a tot el món.

El 1983, Smash Hits va enviar Tennant a Nova York per entrevistar The Police, un grup la música del qual no li agradava gaire. Mentre Tennant era a Nova York va conèixer a Bobby Orlando, un productor que feia música underground, Jams de ball NRG que tant a Tennant com a Lowe els agradava. Orlando va escoltar les demos de Tennant i va acceptar produir els Pet Shop Boys, així que ell i Lowe van tornar a Nova York poc després per gravar algunes cançons amb Bobby O, nom amb el qual era reconegut el productor. Una d'aquestes cançons va ser "West End Girls", una història impressionista del glamour urbà de Londres i també sobre la seva miserabilitat. Els nois de l'East End de Tennant són els joves bruts de la classe treballadora de Londres; Les noies del West End són les dones joves riques que se senten atretes per aquest tipus de nois. No hi ha cap narrativa real a "West End Girls". En canvi, Tennant reflexiona sobre la classe i l'atracció que produeixen els pols oposats i sobre l'amenaça de violència que s'amaga sota la superfície d'aquestes interaccions. Canvia la frase dels Sex Pistols sobre "there is no future for you”: “We have no future, we have no past/ Here today, built to last.” (no hi ha futur per a tu": "No tenim futur, no tenim passat / Aquí avui, construït per durar). Tennant també fa al·lusió a la manera com el conflicte de classes reapareix al llarg de la història, esmentant el retorn de Vladimir Lenin a Rússia des d'Alemanya: "In every city, in every nation / From Lake Geneva to Finland Station” (A cada ciutat, a cada nació / Del llac de Ginebra a l'estació de Finlàndia). "West End Girls" comença amb Tennant oferint una imatge de desesperació: "Sometimes, you’re better off dead/ There’s a gun in your hand, and it’s pointed at your head”. (De vegades, estàs millor mort/ tens una pistola a la mà i t'apunta al cap). Tennant ha dit que es va inspirar tant en el poema modernista de TS Eliot de 1922, "The Waste Land", com en el clàssic de rap urbà de 1982 de Grandmaster Flash And The Furious Five, "The Message".

Hi ha una cruesa brillant i atractiva a la versió d'Orlando de "West End Girls", que la va fer diferent a qualsevol cosa que havia fet abans. Fins i tot el seu ritme era més lent. El van gravar i el seu segell O Records va aconseguir un acord amb Epic Records per llançar-la com a senzill. Publicat el 1984, el single va tenir un bon rendiment a França i Bèlgica, arribant a les llistes d'ambdós països, però va tenir poc impacte en altres llocs. La cançó també va funcionar bé als clubs de ball d'algunes ciutats americanes.

Tennant i Lowe van trobar un agent que els va aconseguir un tracte amb EMI. Això va significar que van haver de deixar Bobby Orlando, la qual cosa va acabar en una batalla legal i els va impedir gravar noves cançons durant més d'un any. El duet no va obtenir els drets per publicar la versió d'Orlando de "West End Girls", així que van decidir tornar a gravar-la i també totes les cançons que havien gravat amb ell. I aquí ve Stephen Hague, un productor nord-americà que havia treballat amb alguns grups britànics de la New Wave. EMI va llançar "Opportunities (Let's make lots of money)" com el seu primer senzill al segell. No va funcionar però encara tenien esperances per a "West End Girls".

La versió de "West End Girls" de Stephen Hague és la que es va fer popular. Hague va fer la cançó més elegant amb nous efectes de so, transformant-la en quelcom més cinematogràfic. La bateria d'Hague sona menys com "Billie Jean", afegint-hi brunzits, trompetes i cors amarats d'eco de la cantant Helena Springs. La versió de Hague va sortir a finals de 1985, un any i mig després de la versió original d'Orlando.

En el seu nou llançament "West End Girls" és una cançó pop rica i innovadora que conserva part de la puresa de la original. Neil Tennant sembla rapejar però no rapeja, tot i que tampoc canta. Més aviat, sembla un narrador que descriu desapassionadament escenes de passió, sonant divertit i desconcertat. Transmet una sensació de misteri millorada encara més al vídeo.

Al clip dirigit per Andy Morahan, director habitual de Wham!, i el fotògraf de Smash Hits Eric Watson, Tennant i Lowe passegen amb la cara en blanc per Londres, sense semblar mai sorpresos ni emocionats. La majoria de les vegades, Lowe és semitransparent, com un fantasma.

"West End Girls" és una gran cançó que es va convertir en un veritable èxit mundial, un disc número u al Regne Unit, als EUA i també a altres països. The Guardian la va col·locar al número 1 de la seva llista del 2020 dels 100 millors singles del Regne Unit de tots els temps. En general, va ser ben rebuda pels crítics de música contemporània i s'ha citat sovint com un moment destacat en la carrera del duet. Potser realment hi ha nois de l'East End i noies del West End a totes les ciutats, a totes les nacions del món.

PET SHOP BOYS - WEST END GIRLS

Released: April 9, 1984 (Bobby Orlando version)

October 28, 1985 (Stephen Hague version)

Charted:  US: #1 (1 wk)   UK: #1 (2 wks)

"West End Girls" is a journey through the club scene in London, where Pet Shop Boys Neil Tennant and Chris Lowe spent many evenings. The glamorous West End is where the action was, contrasting with the rougher East End. This was the breakout hit for Pet Shop Boys, a global smash that went to #1 in both America and their native UK. The hit version, thought, wasn't released until a year after the original.

The group wrote the song in 1983 before they had a record deal. There are a number of themes running through the lyric, which Tennant wrote, but a key idea is nightlife escape. In 2020, Tennant told The Guardian: "It's about the city at night. It's about boys and girls meeting to have fun and presumably to bond. It's about sex. It's paranoid." 

Neil Tennant was a writer for the UK music magazine Smash Hits. The song couldn't exist without Tennant's experience as a pop critic, his love of underground sounds or his deadpan outsider perspective. With the song, he and Lowe almost accidentally stumbled upon a sound that, against all odds, resonated as pop music worldwide.

In 1983, Smash Hits sent Tennant to New York to interview The Police, a group whose music he didn't much like. While Tennant was in New York he met Bobby Orlando, a producer who made underground music. -NRG dance jams that both Tennant and Lowe loved. Orlando heard Tennant's demos and agreed to produce the Pet Shop Boys, so he and Lowe returned to New York shortly after to record some songs with Bobby O, the name by which the producer was recognized. One of those songs was "West End Girls," an impressionistic tale of London's urban glamor and its squalor. Tennant's East End boys are the young brutes of London's working class; West End girls are the wealthy young women who are attracted to that kind of guy. There is no real narrative in “West End Girls.” Instead, Tennant reflects on class and the attraction that produces polar opposites and on the threat of violence that lurks beneath the surface of those interactions. Change the Sex Pistols' line about “there is no future for you”: “We have no future, we have no past/ Here today, built to last.” Tennant also alludes to the way class conflict reappears throughout history, mentioning Vladimir Lenin's return to Russia from Germany: “In every city, in every nation / From Lake Geneva to Finland Station”. “West End Girls” begins with Tennant distracting himself from an image of despair: “Sometimes, you’re better off dead/ There’s a gun in your hand, and it’s pointed at your head”. Tennant has said that he was inspired by both TS Eliot's 1922 modernist poem, “The Waste Land”, and Grandmaster Flash And The Furious Five's 1982 urban rap classic, "The Message".

There's a bright, appealing rawness to Orlando's version of “West End Girls,” which made it unlike anything he'd done before. Even his pace was slower. They recorded it and his label O Records got a deal with Epic Records to release it as a single. Issued in 1984, it did well in France and Belgium, reaching the charts in both countries,but had little impact elsewhere. The song also did well in dance clubs in some American cities.

Tennant and Lowe found an agent who got them a deal with EMI. This meant they had to leave Bobby Orlando, which ended in a legal battle and prevented them from recording new songs for over a year. The duo did not obtain the rights to release the Orlando version of “West End Girls”, so they decided to re-record it again and also all the songs they had recorded with him. And here comes Stephen Hague, an American producer who had worked with some British New Wave acts. EMI released "Opportunities (Let’s make lots of money)" as their first single on the label. It stiffed, but they still had hopes for "West End Girls".

Stephen Hague's version of “West End Girls” is the one that became popular. Hague made the song sleeker with new sound effects, transforming it into something more cinematic. Hague's drums sound less like “Billie Jean,” adding hazy hums, lone trumpets, and echo-soaked backing vocals from singer Helena Springs. Hague's version came out in late 1985, a year and a half after Orlando's original version.

In its final release, “West End Girls” is a rich, innovative pop song that retains some of the purity of its original. Neil Tennant seems to rap but he doesn't rap, although he doesn't sing either. Rather, he seems like a narrator dispassionately describing scenes of passion, sounding both amused and bewildered. It conveys a sense of mystery enhanced even more in the video.

In the clip directed by Andy Morahan, regular director of Wham!, and Smash Hits photographer Eric Watson, Tennant and Lowe wander blank-faced around London, never seeming surprised or excited. Most of the time, Lowe is semi-transparent, like a ghost.

“West End Girls” is a great song that became a true global hit, a number one record in the UK, in the US and as well as in other countries. The Guardian placed it at #1 on their 2020 list of the top 100 UK #1 singles of all time. It was generally well received by contemporary music critics and has been frequently cited as a highlight in the duo's career. Maybe there really are East End boys and West End girls in every city, in every nation around the globe.