TALKING HEADS – SLIPPERY PEOPLE

Publicació: octubre de 1984

Àlbum: Speaking in Tongues, Stop Making Sense

“Slippery People” és una de les peces més destacades de l’àlbum “Speaking in Tongues” de Talking Heads, el disc que va marcar la immersió total del grup en el funk polirítmic, les influències del gòspel i els grooves inspirats en l’afrobeat. La cançó no es va publicar mai com un senzill important amb presència destacada a les llistes en la seva forma d’estudi original, però es va convertir en un clàssic de culte gràcies a la seva presència electrificant a la pel·lícula-concert de Jonathan Demme de 1984 “Stop Making Sense” —una interpretació que molts fans consideren esencial. 

“Slippery People” representa Talking Heads en el seu punt més sofisticat rítmicament. Construïda sobre un groove ajustat i repetitiu, la peça fusiona: línies de baix funk i guitarra rítmica sincopada; cors de resposta i crida d’estil gòspel; percussió repetitiva, i la interpretació vocal distant de David Byrne. La influència del gòspel és especialment clau —Byrne utilitza llenguatge i fraseig espirituals però els distorsiona fins a convertir-los en alguna cosa surrealista, gairebé irònica. La combinació de veus de gòspel amb una instrumentació new wave freda i mecànica crea una tensió que defineix el caràcter únic de la cançó.

A nivell líric, Byrne s’endinsa en un territori quasi religiós només per capgirar-lo i fer-lo inquietant. Les seves frases semblen fragments de manaments pronunciats per un narrador poc fiable: advertiments, instruccions i frases ritualistes superposades a un groove que no deixa d’estrènyer-se. “Slippery People” es converteix així en un retrat de la fe moderna —no la fe devocional, sinó l’obediència quotidiana exigida pels sistemes, les institucions i les tecnologies. Com sempre, a Byrne li interessa menys donar respostes que exposar l’estranya coreografia del comportament humà.

El llegat de la cançó és inseparable de la seva aparició a “Stop Making Sense”, on esclata com una experiència joiosa i comunitària. A l’escenari, amb un grup ampliat de coristes de gòspel i un Byrne energitzat, gairebé evangèlic, “Slippery People” es transforma d’un estudi rítmic en una celebració gòspel-funk en tota regla. Fins i tot oients que havien passat per alt la cançó en el seu moment la van redescobrir gràcies a aquella interpretació icònica, convertint-la en una de les peces de segona línia més estimades del grup.

TALKING HEADS - SLIPPERY PEOPLE

Released: October 1984 

Album: Speaking in Tongues, Stop Making Sense 

“Slippery People” is one of the standout tracks from Talking Heads’ 1983 album Speaking in Tongues, the record that marked the band’s full immersion into polyrhythmic funk, gospel influences, and Afrobeat-inspired grooves. The song was never released as a major-charting single in its original studio form, but it became a cult classic thanks to its electrifying presence in Jonathan Demme’s 1984 concert film “Stop Making Sense”—a performance many fans consider definitive.

“Slippery People” represents Talking Heads at their most rhythmically sophisticated. Built on a tight, looping groove, the track fuses: Funk basslines and choppy rhythm guitar; Gospel-style call-and-response backing vocals; Repetitive, hypnotic percussion and David Byrne’s sharp, detached vocal delivery. The gospel influence is especially key—Byrne uses spiritual language and phrasing but distorts it into something surreal, almost ironic. The marriage of gospel vocals with cold, mechanical new wave instrumentation creates a tension that defines the song’s unique character.

Lyrically, Byrne wades into quasi-religious territory only to twist it into something uncanny. His lines read like fragments of commandments delivered by an unreliable narrator: warnings, instructions, and ritualistic phrases layered over a groove that never stops tightening. “Slippery People” becomes a portrait of modern faith—not the devotional kind, but the everyday obedience demanded by systems, institutions, and technologies. As always, Byrne is less interested in providing answers than in exposing the strange choreography of human behavior.

The song’s legacy is inseparable from its appearance in “Stop Making Sense” where it bursts open into a joyous, communal experience. Onstage, with expanded gospel vocalists and an energized, almost evangelical Byrne, “Slippery People” transforms from a study in rhythm into a full-blown gospel-funk celebration. Even listeners who missed the song the first time around discovered it anew in that iconic performance, turning it into one of the band’s most beloved deep cuts.