NIRVANA - SMELLS LIKE TEEN SPIRIT

Publicació: 10 de setembre de 1991

Llistes: EUA: #6   Regne Unit: #7

"Smells Like Teen Spirit" és el tema inicial i el senzill principal del segon àlbum, "Nevermind" (1991). El seu èxit inesperat va propulsar el disc al capdavant de diverses llistes d'àlbums a principis de 1992, marcant l'arribada al mainstream del grunge. La cançó es va convertir en el major èxit de Nirvana, assolint alts llocs a nivell mundial el 1991 i el 1992, arribant al número u a Bèlgica, França, Nova Zelanda i Espanya.

"Smells Like Teen Spirit" va néixer del menyspreu de Kurt Cobain per l'apatia i la conformitat que percebia en la seva generació i en ell mateix. La lletra incloent l'iconic "Oh well, whatever, nevermind," reflecteix aquest sentiment de desconnexió. Krist Novoselic va destacar el menyspreu de Cobain pel mainstream i la crítica de la cançó a la conformitat.

Kurt Cobain va escriure "Smells Like Teen Spirit" per a Nirvana, amb l'objectiu de crear la cançó pop definitiva i prenent inspiració de The Pixies. El títol va sorgir de Kathleen Hanna de Bikini Kill, que va pintar amb aerosol "Kurt Smells Like Teen Spirit" a la paret de l'habitació de Cobain. La intenció de Hanna era insinuar que Cobain feia olor del desodorant Teen Spirit, que portava la seva ex-nòvia Tobi Vail. Cobain va malinterpretar inicialment la referència, pensant que era un reconeixement del seu esperit rebel. L'èxit de la cançó va provocar un augment de les vendes del desodorant Teen Spirit, tot i que no es menciona a la lletra.

El vídeo musical va ser un gran èxit a MTV, presentant un concepte de "Rally de l'infern" gravat als estudis de Culver City a Califòrnia. Dirigit per Samuel Bayer, va mostrar una escena d'institut amb extras reclutats d'un espectacle de Nirvana al The Roxy Theater. La gravació va durar al voltant de 12 hores, amb participants frustrats que finalment van destrossar el plató en una autèntica explosió capturada en la pel·lícula. Inspirat en pel·lícules com "Rock And Roll High School" i "Over the Edge", els elements surrealistes del vídeo es van millorar durant l'edició, amb la interpretació frustrada de Kurt Cobain afegint un clímax intens. Les animadores, originalment destinades a ser noies amb sobrepès, van ser reclutades d'un club de striptease local, afegint un gir poc convencional al vídeo.

"Smells Like Teen Spirit" va tenir un paper fonamental en encendre la bogeria pel grunge, caracteritzada per guitarres fortes, lletres plenes d'angoixa i una estètica distintiva amb camises de flanela. Originàries del Nord-oest, bandes de grunge com Pearl Jam i Soundgarden van ser fortament influïdes per l'àlbum innovador de Nirvana "Nevermind". Tot i que Kurt Cobain inicialment va menystenir el terme "grunge" com a una etiqueta sense sentit, el seu baixista Krist Novoselic el va descriure com un so de guitarra cru i orgànic que definia el gènere.

"Smells Like Teen Spirit" va marcar un punt d'inflexió per al gènere musical "alternatiu", que tradicionalment implicava manca de popularitat mainstream. L'èxit de la cançó va portar a una redefinició de "alternatiu", ja que el va catapultar al mainstream. Per preservar el terme "alternatiu" per a artistes menys mainstream, la indústria va adoptar "rock modern" com a etiqueta de format de ràdio. "Alternatiu" es va convertir llavors en una categoria més àmplia que abarcava la música fora del pop o el country, amb Nirvana convertint-se en emblemàtics de bandes "alternatives clàssiques".

NIRVANA - SMELLS LIKE TEEN SPIRIT

Released: September 10, 1991

Charted:  US: #6    UK: #7 

"Smells Like Teen Spirit" is the opening track and lead single from the second album, “Nevermind” (1991). Its unexpected success propelled the record to the top of several album charts in early 1992, marking the mainstream arrival of grunge. The song became Nirvana's biggest hit, charting high worldwide in 1991 and 1992, reaching number one in Belgium, France, New Zealand, and Spain.

"Smells Like Teen Spirit" was born from Kurt Cobain's disdain for the apathy and conformity he perceived in his generation and himself. The song's lyrics, including the iconic "Oh well, whatever, nevermind," reflect this sentiment of detachment. Krist Novoselic emphasized Cobain's disdain for the mainstream and the song's critique of conformity.

Kurt Cobain wrote "Smells Like Teen Spirit" for Nirvana, aiming to create the ultimate pop song and drawing inspiration from The Pixies. The title came from Kathleen Hanna of Bikini Kill, who spray-painted "Kurt Smells Like Teen Spirit" on Cobain's bedroom wall. Hanna's intention was to imply that Cobain was marked with the scent of Teen Spirit deodorant, which his ex-girlfriend Tobi Vail wore. Cobain initially misunderstood the reference, thinking it was a nod to his rebellious spirit. The song's success led to a surge in sales of Teen Spirit deodorant, despite it not being mentioned in the lyrics.

The music video was a major hit on MTV, featuring a "Pep Rally from Hell" concept shot at Culver City Studios in California. Directed by Samuel Bayer, it depicted a high school scene with extras recruited from a Nirvana show at The Roxy Theater. The shoot lasted around 12 hours, with frustrated participants eventually smashing up the set in a genuine outburst captured on film. Inspired by films like "Rock And Roll High School" and "Over the Edge," the video's surreal elements were enhanced during editing, with Kurt Cobain's frustrated performance adding an intense climax. The cheerleaders, originally intended to be overweight, were recruited from a local strip club, adding an unconventional twist to the video.

Nirvana's "Smells Like Teen Spirit" played a pivotal role in igniting the grunge craze, characterized by loud guitars, angst-ridden lyrics, and a distinct flannel-clad aesthetic. Originating from the Northwest, grunge bands like Pearl Jam and Soundgarden were heavily influenced by Nirvana's groundbreaking album "Nevermind." While Kurt Cobain initially dismissed the term "grunge" as a meaningless label, their bass player Krist Novoselic described it as a raw, organic guitar sound that defined the genre.

"Smells Like Teen Spirit" marked a turning point for the "alternative" music genre, which traditionally implied lack of mainstream popularity. The song's success led to a redefinition of "alternative," as it was embraced by the mainstream. To preserve the term "alternative" for less mainstream acts, the industry adopted "modern rock" as a radio format label. "Alternative" then became a broader category encompassing music outside of pop or country, with Nirvana becoming emblematic of "classic alternative" bands.

 

GREEN DAY - BASKET CASE

Publicació: 1 d'agost de 1994

Llistes: EUA: #26   Regne Unit: #7

"Basket Case" és una cançó de Green Day, llançada l’agost de 1994 per Reprise Records com a segon senzill del tercer àlbum d'estudi de la banda, Dookie. La cançó va assolir un gran èxit, passant cinc setmanes al capdamunt de la llista US Billboard Alternative Songs. A més, va rebre una nominació als Premis Grammy a la categoria de Millor Actuació Vocal de Rock per un Dúo o Grup.

"Basket Case" parla d'atacs d'ansietat i la sensació d'embogir. El cantant, Billie Joe Armstrong, que va patir trastorns de pànic, va trobar catarsi escrivint aquesta cançó. Es despertava a mitja nit amb atacs de pànic i passejava pel seu barri per tranquil·litzar-se. La cançó reflecteix les seves lluites personals, utilitzant estereotips de paranoia i comparant-ho amb estar col·locat.

Inicialment concebuda el 1993 com una gran balada d'amor, "Basket Case" va prendre una direcció diferent a causa dels problemes de drogues d'Armstrong. Mentre estava sota els efectes del cristal, va escriure el que més tard va descriure com a lletres "vergonyosament dolentes." Decebut, les va descartar i va reinventar completament la cançó, tirant de les seves pròpies experiències amb els atacs de pànic. Aquesta transformació va donar lloc a un himne poderós sobre la salut mental, reflectint el viatge d'Armstrong de fer front i, en última instància, superar-ho.

"Basket Case" és considerada una cançó emblemàtica del gènere pop-punk, influent en moltes bandes de la següent generació. Pierre Bouvier de Simple Plan va reconèixer l'impacte de la pista de Green Day, afirmant: "Encara que segur que no els agrada la paraula pop-punk, 'Basket Case' va agafar aquest estil i va explotar de manera com mai s'havia fet abans." Bouvier va destacar com la seva banda i altres com Face To Face i No Use For A Name van ser inspirades pel so pioner de Green Day.

El videoclip està ambientat en un hospital psiquiàtric on els membres de la banda interpreten pacients. Ret homenatge a la pel·lícula de 1975 "Atrapado sin salida". Dirigida per Mark Kohr, que també va dirigir els primers vídeos de Green Day com "When I Come Around" i "Longview", el vídeo es va gravar en blanc i negre i posteriorment es va colorejar per aconseguir un efecte sorprenent i surrealista. Kohr va treure inspiració de la colorització de pel·lícules clàssiques de Ted Turner i del vídeo de Nirvana "Heart-Shaped Box". Va buscar una paleta de colors dramàtica, reminiscent dels musicals de la MGM, per crear una experiència visual impactant.

GREEN DAY - BASKET CASE

Released: August 1, 1994

Charted:  US: #26    UK: #7 

"Basket Case" is a song by Green Day, released on August 1994, by Reprise Records as the second single from the band's third studio album, Dookie (1994). The song achieved significant success, spending five weeks at the top of the US Billboard Alternative Songs chart. Additionally, it garnered a Grammy Award nomination in the category for Best Rock Vocal Performance by a Duo or Group.

"Basket Case" is about anxiety attacks and the feeling of going crazy. Lead singer Billie Joe Armstrong, who suffered from panic disorders while growing up, found catharsis in writing this song. He would wake up in the middle of the night with panic attacks and walk around his neighborhood to calm down. The song reflects his personal struggles, using stereotypes of paranoia and comparing it to being stoned.

Initially conceived in 1993 as a grand love ballad, "Basket Case" took a different direction due to Armstrong's struggles with drugs. While on crystal meth, he wrote what he later described as "embarrassingly bad" lyrics. Disappointed, he discarded them and reimagined the song entirely, drawing from his own experiences with panic attacks. This transformation led to a powerful anthem about mental health, reflecting Armstrong's journey of coping and ultimately pulling through.

"Basket Case" is considered a landmark song in the pop-punk genre, influencing many bands in the next generation. Pierre Bouvier of Simple Plan acknowledged the impact of Green Day's track, stating, "Even though I'm sure they don't like the word pop-punk, 'Basket Case' by Green Day took that style and really blew up in a way that had never been done before." Bouvier highlighted how his band and others like Face To Face and No Use For A Name were inspired by Green Day's pioneering sound.

The music video is set in a mental institution where the band members portray patients. It pays homage to the 1975 film "One Flew Over the Cuckoo's Nest." Directed by Mark Kohr, who also helmed early Green Day videos like "When I Come Around" and "Longview," the video was shot in black and white and later colorized for a striking, somewhat surreal effect. Kohr drew inspiration from Ted Turner's colorization of classic movies and Nirvana's "Heart-Shaped Box" video. He aimed for a dramatic and decisive color palette, reminiscent of MGM musicals, to create an arresting visual experience.

 

EMINEM - THE REAL SLIM SHADY

Publicada: 18 d'abril de 2000

Llistes: EUA: #4   Regne Unit: #1 (1 setmana)

"The Real Slim Shady" és una pista d'Eminem del seu tercer àlbum, “The Marshall Mathers LP”. Llançat com a senzill principal just abans del debut de l'àlbum, va arribar al número quatre a la llista Billboard Hot 100, marcant el més gran èxit d'Eminem en aquell moment. "The Real Slim Shady" va ser el primer número u d’Eminem al Regne Unit, on inicialment va gaudir de més popularitat que al seu país d'origen. Abans d'aconseguir un número u als Estats Units amb "Lose Yourself", Eminem ja havia aconseguit números u al Regne Unit amb "Stan" i "Without Me". Les seves distincions inclouen els MTV Video Music Awards al Millor Vídeo i Millor Vídeo Masculí, juntament amb un Premi Grammy a la Millor Actuació en Solitari de Rap.

"The Real Slim Shady" presenta l'alter ego d’Eminem, "Slim Shady", al costat dels altres personatges, Eminem i Marshall Mathers. En la cançó, Slim Shady desafia els seus crítics de manera extravagant i escandalosa, incorporant nombroses referències a la cultura popular i a celebritats, incloent el còmic Tom Green, que era popular en aquell moment. La pista està destinada a ser una paròdia de les cançons pop estereotipades, tot i que alguns oients inicialment no van captar la ironia.

Sota pressió per oferir un èxit com a senzill principal del seu àlbum, Eminem va treballar en la base per a "The Real Slim Shady". La revelació va arribar quan el seu teclista i baixista van improvisar sobre una base rítmica programada per Dr. Dre. Amb la base a punt, Eminem va escriure la lletra basada en l'emulació del seu estil per part de diversos fans. A la matinada següent, va gravar les veus a l'estudi.

En el videoclip, la còmica Kathy Griffin, coneguda pel seu paper a la sèrie de televisió Suddenly Susan, fa la veu al principi, anunciant: "Will the real Slim Shady please stand up?" (Que es posi dret el veritable Slim Shady?) El vídeo mostra un grup de joves amb cabells rossos vestits com Eminem, simbolitzant l'adoració d'Eminem pels seus fans i el malson de molts pares.

Eminem va oferir una actuació memorable de "The Real Slim Shady" als MTV Video Music Awards del 2000. Acompanyat d'una legió de dobles, Eminem va fer la seva entrada des de fora del Radio City Music Hall i va interpretar la cançó mentre entrava. Tots els intèrprets que representaven els dobles d'Eminem van haver de tenyir-se els cabells de rubi-blanc d'Eminem per a la interpretació, afegint espectacularitat.

EMINEM - THE REAL SLIM SHADY

Released: April 18, 2000

Charted:  US: #4   UK: #1 (1 week)

"The Real Slim Shady" is a track by Eminem from his third album, The Marshall Mathers LP (2000). Released as the lead single just before the album's debut, it climbed to number four on the Billboard Hot 100, marking Eminem's most significant hit at the time. "The Real Slim Shady" marked Eminem's first number-one hit in the UK, where he initially enjoyed more popularity than in his home country. Prior to achieving a chart-topper in the US with "Lose Yourself," Eminem had already secured UK number-one hits with "Stan" and "Without Me." Its accolades include MTV Video Music Awards for Best Video and Best Male Video, along with a Grammy Award for Best Rap Solo Performance.

"The Real Slim Shady" introduces Eminem's "Slim Shady" alter ego, alongside his other personas, Eminem and Marshall Mathers. In the song, Slim Shady lashes out at his critics in a flamboyant and outrageous manner, incorporating numerous pop culture and celebrity references, including comedian Tom Green, who was prominent at the time. The track is intended as a parody of stereotypical pop songs, although some listeners initially missed the irony.

Under pressure to deliver a hit single to lead off his album, Eminem worked on the beat for "The Real Slim Shady" throughout the day. The breakthrough came when his keyboard and bass player jammed on a drum track programmed by Dr. Dre. With the beat in place, Eminem penned the lyrics based on the emulation of his style by various fans. The following morning, he recorded the vocals in the studio.

In the music video comedian Kathy Griffin, known for her role on the TV series Suddenly Susan, provides the voice at the beginning, announcing, "Will the real Slim Shady please stand up?" The video depicts a group of young men with blond hair dressed like Eminem, symbolizing the idolization of Eminem by his fans and the nightmare of many suburban parents.

Eminem delivered a memorable performance of "The Real Slim Shady" at the 2000 MTV Video Music Awards. Accompanied by a legion of lookalikes, Eminem made his entrance from outside Radio City Music Hall and performed the song on his way in. All the performers playing Eminem's doppelgängers had to dye their hair Eminem-blond for the performance, adding to the spectacle.