THOMPSON TWINS - LIES

Publicació: octubre de 1982

Llistes: EUA: #30 · Regne Unit: #67

A començaments dels anys vuitanta, els Thompson Twins eren una banda britànica a punt de reinventar-se. Allò que havia començat com un col·lectiu de new wave de set membres va patir una transformació radical abans de la publicació del seu tercer àlbum d’estudi, “Quick Step & Side Kick” (retitulat Side Kicks als Estats Units). Convertits en un trio compacte de synth-pop, amb Tom Bailey, Alannah Currie i Joe Leeway, el grup va trobar la seva autèntica veu amb el senzill de 1983 “Lies”, una cançó que definiria la seva trajectòria i obriria la porta a l’èxit comercial.

Publicada com a single principal de l’àlbum, “Lies” va marcar un punt d’inflexió. Lluminosa, descarada i amb una ironia enganxosa, la peça va escalar al número u de la llista de clubs de ball dels EUA, on es va mantenir durant dues setmanes al gener de 1983. Era el seu segon número u en aquella llista, després de l’èxit anterior “In the Name of Love” el 1982. Sorprenentment, “Lies” va connectar més fortament a l’altra banda de l’Atlàntic que al seu país d’origen, on no va aconseguir el mateix nivell de repercussió comercial.

Musicalment, “Lies” combina la precisió sintètica amb un joc desencaixat i burleta. La seva  tornada —“Lies, lies, lies, yeah”— és deliberadament infantil, més proper a una burla de pati d’escola que no pas a una tornada de pop convencional. Aquesta elecció estilística era del tot intencionada. Segons va explicar Tom Bailey, el grup no pretenia oferir un comentari social transcendent, sinó oferir lleugeresa i irreverència, tot creant una cançó que ridiculitzava la mentida en les relacions amb un somriure més que amb un renec.

Tot i el seu to lleuger, el tema explora la desil·lusió emocional, retractant un protagonista que se sent traït i frustrat per l’engany. Tanmateix, la melodia manté un aire festiu, oposant l’angoixa de la lletra a un ritme electrònic gairebé celebratori. Aquest contrast es convertiria en un tret distintiu del so dels Thompson Twins: temes seriosos embolcallats en hooks pop irresistibles i textures sintètiques elegants.

“Lies” també va significar un renaixement visual i artístic. El nou trio va adoptar una estètica futurista i atrevida, amb pentinats extravagants, vestuaris acolorits i una posada en escena teatral que encaixava perfectament amb la MTV naixent. El videoclip surrealista de la cançó reforçava encara més aquesta imatge, a mig camí entre instal·lació art-pop i provocadors de la pista de ball.

Encara que no va ser un gran èxit a les llistes britàniques, “Lies” va situar els Thompson Twins com a figures clau de l’escena new wave nord-americana. Va preparar el terreny per a èxits posteriors com “Hold Me Now”, “Doctor! Doctor!” i “You Take Me Up”. Amb el temps, més que un single de clubs dels primers vuitanta, “Lies” ha quedat com l’instant en què un trio excèntric es va atrevir a mostrar les seves rareses i va descobrir l’alquímia estranya que els convertiria en estrelles.

THOMPSON TWINS - LIES

Released: October 1982

Charts:  US: #30  UK: #67 

In the early 1980s, the Thompson Twins were a British band on the cusp of reinvention. What began as a sprawling seven-member new wave collective underwent a radical transformation before the release of their third studio album, “Quick Step & Side Kick” (retitled Side Kicks in the U.S.). Emerging as a tightly focused synth-pop trio, the group—now consisting of Tom Bailey, Alannah Currie, and Joe Leeway—found its true voice with the 1983 single “Lies”, a song that would help define their career and open the door to mainstream success.

Released as the lead single from the album, “Lies” marked a turning point. Bright, brash, and sarcastically catchy, the track climbed to the top of the U.S. Dance Club chart, where it held the number-one spot for two weeks in January 1983. It was their second dance chart-topping single in the U.S., following the earlier success of “In the Name of Love” in 1982. Surprisingly, “Lies” resonated more strongly across the Atlantic than in their native UK, where it struggled to achieve the same level of commercial success.

Musically, “Lies” blends synthetic precision with off-kilter playfulness. Its chorus—“Lies, lies, lies, yeah”—is deliberately juvenile, echoing a schoolyard taunt more than a traditional pop refrain. This stylistic choice was entirely intentional. According to frontman Tom Bailey, the band wasn’t aiming to deliver weighty social commentary. Instead, they leaned into whimsy and irreverence, crafting a song that skewered dishonesty in relationships with a wink rather than a scowl.

Despite its light tone, the track explores emotional disillusionment, portraying a protagonist who feels betrayed and frustrated by deception. Yet, the melody keeps things buoyant, pairing lyrical angst with an almost celebratory electronic beat. This contrast became a hallmark of the Thompson Twins’ sound—serious themes cloaked in irresistible pop hooks and stylish synth textures.

“Lies” also represented a visual and artistic rebirth. The new trio embraced a futuristic, fashion-forward aesthetic, with outlandish hairstyles, colorful wardrobes, and a theatrical flair that played well on the burgeoning MTV platform. The song's surreal music video further supported its image as part art-pop installation, part dancefloor provocateurs.

Though not a massive UK chart hit, “Lies” helped position the Thompson Twins as major players in the American new wave scene. It paved the way for subsequent successes like “Hold Me Now”, “Doctor! Doctor!”, and “You Take Me Up”. In retrospect, “Lies” is more than just an early-’80s club hit. It’s a snapshot of a band reborn, a moment when a quirky trio leaned into their eccentricities and discovered the strange alchemy that would make them stars.