DIONNE WARWICK - WALK ON BY

Publicació: 26 d’abril de 1964

Llistes: Regne Unit: #9 · EUA: #6

Hi ha desamors que es xiuxiuegen i d’altres que es criden. “Walk On By” de Dionne Warwick cau en algun punt entremig: contingut, elegant i devastador en la seva súplica silenciosa. Escrita el 1963 per Burt Bacharach (música) i Hal David (lletra), la cançó es convertí en el gran èxit de Warwick, un emblema del pop-soul sofisticat en una època dominada per expressions més crues del R&B.

En el fons, la lletra és gairebé cinematogràfica: una dona es troba amb un antic amant al carrer i, ofegant les llàgrimes, només li demana ser estalviada de la humiliació. “Walk on by… fes veure que no veus les llàgrimes…” Les paraules de Hal David destil·len el desamor en imatges quotidianes —no hi ha drama operístic, només la pena a la vorera. La interpretació de Warwick, freda però tremolosa, ho va convertir en quelcom més gran: un cor trencat amb elegància.

La cançó gairebé no va veure la llum. Originalment publicada com a cara B de “Any Old Time of the Day”, va caldre l’instint del DJ novaiorquès Murray the K per capgirar-lo. Va ignorar la cara A i va promocionar “Walk On By” al seu programa. El públic li va fer cas, i aviat la cara B esdevingué la cara A, portant Warwick al Top 10 de 1964 i assegurant-li el seu segon èxit internacional milionari després de “Anyone Who Had a Heart”.

A l’estudi, Bacharach va experimentar amb audàcia. Per primer cop va utilitzar dos pianos de cua —tocats per Artie Butler i Bacharach mateix (o Paul Griffin)—, creant una base densa i gairebé orquestral sota la veu de Warwick. D’aquella sessió en van sortir tant “Walk On By” com “Anyone Who Had a Heart”, cançons que Bacharach va percebre immediatament com a “èxits monstruosos” que definirien la seva carrera.

La popularitat de la peça va anar molt més enllà de la versió original de Warwick. El 1969, Isaac Hayes la va transformar en una odissea de soul psicodèlic de 12 minuts, plena de cordes, guitarres wah-wah i recitats sensuals —una reinvenció radical que també va triomfar a les llistes. Des de llavors, “Walk On By” ha tingut moltes vides: estàndard de jazz, versió pop, font de samples (notablement en el hip-hop). 

El 2012, la cançó va rebre el premi Q Classic Song als Q Awards. El músic Tim Burgess ho va resumir perfectament: “Si l’escoltes bé, és tot menys música easy listening. És devastació absoluta, dotada de dignitat per la veu rica i bella de Dionne.”

Seixanta anys després, “Walk On By” continua sent el so del desamor mantingut a distància: graciós, implacable i inoblidable. Una cançó on la dignitat i la devastació caminen de bracet.

DIONNE WARWICK - WALK ON BY

Released: April 26, 1964

Charts:  UK: #9  US: #6

Some heartbreaks are whispered, some are wailed. Dionne Warwick’s “Walk On By” falls somewhere in between—restrained, elegant, and devastating in its quiet plea. Written by Burt Bacharach (music) and Hal David (lyrics) in 1963, the song became Warwick’s breakthrough, an emblem of sophisticated pop-soul in an era dominated by rawer expressions of R&B.

At its core, the lyric is almost cinematic: a woman encounters an ex-lover in the street and, choking back tears, asks only to be spared humiliation. “Walk on by… make believe you don’t see the tears…” Hal David’s words distill heartbreak into everyday imagery—no operatic drama, just sidewalk sorrow. Warwick’s delivery, cool yet trembling, turned it into something larger: heartbreak with poise.

The record almost didn’t happen. Originally released as the B-side to “Any Old Time of the Day,” it took the instincts of New York DJ Murray the K to flip it. He ignored the A-side and pushed “Walk On By” on his WINS radio show. The public followed his ear, and soon the B-side became the A-side, propelling Warwick into the Top 10 in 1964 and securing her second international million-seller after “Anyone Who Had a Heart.”

In the studio, Bacharach experimented boldly. For the first time, he used two grand pianos—played by Artie Butler alongside either Bacharach himself or Paul Griffin—creating a dense, almost orchestral bed beneath Warwick’s vocal. The session produced both “Walk On By” and “Anyone Who Had a Heart,” songs Bacharach immediately sensed as career-defining “monster hits.”

The song’s resonance extended well beyond Warwick’s original. Isaac Hayes transformed it in 1969 into a 12-minute psychedelic-soul odyssey, filled with strings, wah-wah guitar, and spoken-word seduction—a radical reinvention that charted in its own right. Since then, “Walk On By” has lived many lives: as a jazz standard, a pop cover, even a sample source (notably in hip-hop). Its elasticity speaks to the strength of its bones—Bacharach’s restless chord changes and David’s universal lyric.

In 2012, the song received the Q Classic Song honor at the Q Awards. Musician Tim Burgess summed it up perfectly: “If you listen properly it’s everything but easy listening. It’s utter devastation, given dignity by Dionne’s rich, beautiful voice.”

Six decades later, “Walk On By” remains the sound of heartbreak held at arm’s length—graceful, unsparing, and unforgettable. A song where dignity and devastation walk hand in hand.