WILLIAM DeVAUGHN - BE THANKFUL FOR WHAT YOU GOT

Publicada: març de 1974

Llistes d’èxits: Estats Units: #4

A la primavera de 1974, mentre la música soul arribava a un dels seus cims creatius, un groove tranquil i relaxat sorgí des de Filadèlfia fins a colar-se a la consciència col·lectiva nord-americana. No era una cançó ostentosa, ni portava el nom d’una superestrella, però “Be Thankful for What You Got” de William DeVaughn es va convertir en un himne silenciós per als somiadors de cada dia, venent prop de dos milions de còpies i arribant al número 1 de les llistes R&B i al número 4 del Billboard Hot 100.

La història començà dos anys abans, el 1972, quan DeVaughn —un funcionari de Washington D.C. amb una profunda admiració pel soul de Curtis Mayfield— escrigué una cançó titulada “A Cadillac Don’t Come Easy”. Amb només 900 dòlars estalviats, va finançar una maqueta sota un acord de desenvolupament. Aquella gravació el portaria fins als estudis Omega Sound de Filadèlfia, llar dels llegendaris MFSB, músics que definien el so “Philly soul”.

La sessió va cobrar vida amb figures de pes: Norman Harris a la guitarra, Earl Young a la bateria, Vince Montana al vibràfon, Rusty Jackman al baix i Larry Washington a les percussions. Allan Felder, coordinador de la sessió, va aportar-hi també un cor gospel amb la veu de la seva germana. Els teclats elèctrics brillants de John Davis i la producció de Frank Fioravanti van completar un conjunt que finalment va ser editat pel segell Roxbury Records, liderat pel productor d’èxits Wes Farrell.

Quan la cançó va arribar a les ones, molts oients la van confondre amb un tema de Curtis Mayfield —i amb raó. La seva lletra socialment conscient, les harmonies en falset i el ritme suau recordaven l’optimisme realista de Mayfield. Però la veu era la de DeVaughn, i el seu missatge era clar i motivador:

“Though you may not drive a great big Cadillac, diamond in the back, sunroof top, diggin’ the scene with a gangster lean… be thankful for what you got.”

(Encara que no condueixis un Cadillac enorme, amb diamant al darrere i sostre solar, vivint l’escena amb estil de gàngster… agraeix el que tens.)

La cançó celebrava l’orgull sense pretensions, la dignitat sense riquesa. Tot i que la segona meitat instrumental era llarga, les emissores de ràdio es van centrar en la versió vocal editada. Les emissores gospel la van adoptar pel seu missatge moral, i el públic R&B la va fer seva per la sinceritat i connexió emocional que transmitia.

El 1991, Massive Attack en va fer una versió respectuosa i fosca, “Be Thankful for What You’ve Got”, inclosa al seu àlbum debut “Blue Lines”. Amb un so trip-hop emergent, la cançó tornava a ressorgir, adaptant-se a nous temps sense perdre el seu cor. La versió fou més coneguda dins l’EP del grup i també es va remesclar per Paul Oakenfold.

Una cançó sobre l’agraïment, el somni urbà i la dignitat quotidiana, “Be Thankful for What You Got” continua sent un recordatori suau però poderós que el valor personal no ve determinat pel que tens, sinó per com ho vius.

WILLIAM DeVAUGHN - BE THANKFUL FOR WHAT YOU GOT

Released: March 1974

Charts:  US: #4 

In the spring of 1974, as soul music reached one of its richest creative peaks, a laid-back groove rolled out of Philadelphia and into America’s consciousness. It wasn’t flashy, and it didn’t boast a superstar name—but “Be Thankful for What You Got” by William DeVaughn became a quiet anthem for the everyday dreamer, selling nearly two million copies and reaching No. 1 on the US R&B chart and No. 4 on the Billboard Hot 100.

The song’s journey began two years earlier, in 1972, when DeVaughn, a Washington D.C. government employee with a deep love of Curtis Mayfield-style soul, penned a tune he called “A Cadillac Don’t Come Easy.” Inspired by themes of spiritual humility and material aspiration, he scraped together $900—no small sum—to record a demo under a development deal. That session would eventually land him at Omega Sound in Philadelphia, home to the renowned MFSB studio musicians who gave the city its signature sound.

The session came alive with the touch of Philly soul royalty: guitarist Norman Harris, drummer Earl Young, vibraphonist Vince Montana, bassist Rusty Jackman, and percussionist Larry Washington—all under the coordination of Allan Felder, who brought in his sister’s choir to handle the gospel-inflected backing vocals. John Davis added shimmering electric keys, and a producer named Frank Fioravanti helped secure a release deal through Roxbury Records, run by hitmaker Wes Farrell.

When “Be Thankful for What You Got” hit the airwaves, many listeners mistook it for a Curtis Mayfield cut—and not without reason. Its socially conscious lyrics, falsetto harmonies, and mellow groove echoed Mayfield’s optimism with urban realism. But the voice belonged to DeVaughn, delivering a message both grounded and transcendent: “Though you may not drive a great big Cadillac, diamond in the back, sunroof top, diggin’ the scene with a gangster lean… be thankful for what you got.”

The song’s message celebrated pride without pretension, dignity without wealth. Though its instrumental second half ran long, radio stations favored the vocal portion, which was edited for single release. Gospel stations played it for its moral core, while R&B audiences loved its relatable message.

In 1991, Massive Attack included a respectful and moody cover—retitled “Be Thankful for What You’ve Got”—on their landmark debut “Blue Lines”, blending the song’s soul roots with trip-hop’s evolving textures. Though never a major commercial single, their version found a home on the Massive Attack EP and was later remixed by Paul Oakenfold.