NINA SIMONE - MY BABY JUST CARES FOR ME

Publicació: 1959

Llistes: Regne Unit: #5

“My Baby Just Cares for Me” és un estàndard de jazz de 1930, escrit originalment per Walter Donaldson i Gus Kahn per a la comèdia musical Whoopee! —on va ser interpretat per primera vegada per Eddie Cantor. Quan Nina Simone va entrar a l’estudi a finals de 1957 per enregistrar el seu àlbum debut “Little Girl Blue”, no podia imaginar que la seva versió d’aquesta cançó acabaria definint la seva carrera tres dècades més tard.

Durant anys, la peça va romandre en l’oblit. Simone va continuar el seu camí, consolidant-se com una artista ferotgement original, que abastava jazz, música clàssica, soul i cançó de protesta. “My Baby Just Cares for Me” quedava a l’arxiu, més aviat com una curiositat que no pas com una obra de referència.

Tot va canviar el 1987. La cançó va ser triada per a un anunci de televisió britànic del perfum Chanel No. 5. El seu encant lleuger combinat amb la veu vellutada de Simone, va captivar la imaginació d’una nova generació. De sobte, una peça gairebé oblidada va renéixer com a èxit. Charly Records la va reeditar com a single, i el 31 d’octubre de 1987 va entrar a les llistes del Regne Unit. Al desembre ja havia arribat al número 5, convertint-se en un dels majors èxits de Simone —gairebé vint anys després de la seva darrera entrada a les llistes. A Europa, l’èxit encara va ser més gran: va encapçalar el Dutch Top 40 i va entrar al Top 10 de diversos països.

Però Simone, sempre inflexible, no es va conformar amb aquesta revifalla tardana. Segons va declarar a la revista NME, no havia rebut cap benefici per l’ús de la cançó a l’anunci de Chanel, i es va indignar perquè les discogràfiques, un cop més, s’havien aprofitat d’ella: “Van anar d’amagat i es van robar les unes a les altres com si jo fos una esclava. Em van agafar i em van vendre d’una discogràfica a una altra perquè no sabien com tractar-me obertament!”

La redescoberta de la cançó també va arribar a través de les imatges. Per a la reedició de 1987, Aardman Animations —l’estudi que més tard crearia Wallace & Gromit— va produir un videoclip de claymation dirigit per Peter Lord. S’hi mostrava una gata sensual cantant al piano d’un club nocturn, adorada per un pretendent enamorat. El vídeo alternava figures de plastilina amb primers plans reals de tecles de piano, escombretes de caixa i contrabaix, recreant la intimitat fumosa de la pròpia cançó. Divertit, surrealista i estilitzat, va portar Simone a les pantalles de MTV d’una manera inèdita fins aleshores.

Així, un enregistrament fet gairebé de pressa —gravat al final d’una maratoniana sessió d’estudi el 1957— es va convertir en l’himne inesperat de Simone als anys vuitanta. Va reintroduir-la a un públic massa jove per conèixer les seves cançons de protesta dels seixanta i va assegurar el seu lloc en la imaginació cultural com no només una veu radical, sinó també una estilista atemporal.

NINA SIMONE - MY BABY JUST CARES FOR ME

Released: 1959

Charts:  UK: #5 

“My Baby Just Cares for Me”, it’s a jazz standard from 1930, originally written by Walter Donaldson and Gus Kahn for the musical comedy Whoopee!—where it was first performed by Eddie Cantor. When Nina Simone stepped into the studio in late 1957 to record her debut album “Little Girl Blue”, she couldn’t have guessed that her cover of the song would end up defining her career three decades later. 

For years, the track remained obscure. Simone herself moved on, building a reputation as a fiercely original artist, spanning jazz, classical, soul, and protest music. “My Baby Just Cares for Me” sat quietly in the catalog, more an artifact than a signature piece.

Then, in 1987, everything changed. The song was chosen for a UK television commercial for Chanel No. 5 perfume. Its light, swinging charm and Simone’s velvety phrasing captured the imagination of a new generation. Almost overnight, a forgotten album track was reborn as a hit. Charly Records re-released it as a single, and on October 31, 1987, it entered the UK Singles Chart. By December it had peaked at No. 5, making it one of Simone’s biggest hits—nearly twenty years after her last chart entry. Across Europe, the success was even bigger: the track topped the Dutch Top 40 and cracked the top ten in multiple countries.

But Simone, ever uncompromising, wasn’t content to bask in this late-career revival. According to NME, she claimed she received no royalties from the Chanel ad, seething that record companies had once again exploited her: “They went behind my back and stole from each other like I was a slave. They took me and sold me from one record company to another because they couldn’t deal with me openly!”

If the charts rediscovered the song, so too did visuals. To accompany the 1987 re-release, Aardman Animations—the studio that would later create Wallace & Gromit—produced a whimsical claymation video, directed by Peter Lord. It featured a sultry, singing cat at a nightclub piano, adored by a love-struck admirer. The video alternated between clay figures and live-action close-ups of piano keys, snare brushes, and double bass, mirroring the smoky intimacy of the song itself. Playful, surreal, and stylish, it brought Simone to MTV audiences in a way she never had been before.

Thus, a recording born in haste—laid down at the end of a marathon studio session in 1957—became Simone’s unlikely anthem in the late 1980s. It reintroduced her to listeners too young to know her protest songs of the 1960s and secured her place in the pop-cultural imagination as not only a radical voice but also a timeless stylist.