GEORGE MICHAEL - FATHER FIGURE

Publicada: 28 de desembre de 1987

Llistes:  EUA: #1 (2 setmanes) · Regne Unit: #11

A finals de 1987, George Michael ja havia passat de ser l’idol pop de Wham! a convertir-se en una potència en solitari amb “Faith”, un àlbum que combinava ambició pop i sensibilitat R&B. Quan “Father Figure” va aparèixer com a quart senzill el 28 de desembre, es va desmarcar de la vitalitat desafiant de “Faith” i “I Want Your Sex”. En lloc d’això, era una peça onírica, amb matisos de gospel i un ritme lent que combinava intimitat i enigma, i que va ascendir amb discreció fins al número 1 del Billboard Hot 100 als EUA, a més de convertir-se en un èxit dins del Top 10 arreu del món.

Al seu nucli, “Father Figure” parla de desig — no només romàntic, sinó també d’aquella seguretat, guia i amor incondicional que aporta una presència estable. La interpretació de Michael era continguda i pausada, gairebé xiuxiuejada a les estrofes abans d’esclatar en una tornada elevada i recolzada per un cor. Inspirant-se en la precisió emocional de llegendes de la Motown com Smokey Robinson, Michael va crear una balada soul que va satisfer profundament tant el públic R&B com els fans del pop, assolint el número 6 a la llista R&B de Billboard.

Inicialment concebuda com una cançó de ball a mig temps, la peça va fer un gir radical quan Michael, en plena gravació, va silenciar la caixa de la bateria a la mescla. L’absència d’aquell accent rítmic va transformar l’ambient — somiador, eteri i ple d’espai. “De sobte semblava molt millor”, recordava, decidint a l’instant reconstruir l’arranjament al voltant d’aquella atmosfera airejada. El resultat va ser, segons les seves pròpies paraules, “la cosa amb el so més original de l’àlbum”.

El videoclip, codirigit per Andy Morahan, va donar vida a la sensualitat difusa de la cançó. Michael hi interpreta un taxista embolicat en un romanç amb una model de moda — una història teixida amb cortines transparents, il·luminació suau i seqüències de fantasia ambigua. A simple vista semblava un relat d’amor heterosexual, però el rerefons de la lletra insinuava dinàmiques més complexes: jocs de rol, límits difusos i un amor que podria “confondre’s amb un crim”.

GEORGE MICHAEL - FATHER FIGURE

Released: December 28, 1987

Charts:  US: #1 (2 wks)  UK: #11 

By the close of 1987, George Michael had already transformed from Wham!’s pop heartthrob into a solo powerhouse with “Faith”, an album that merged pop ambition with R&B sensibility. When “Father Figure” arrived as the fourth single on December 28, it stood apart from the upbeat swagger of “Faith” and “I Want Your Sex.” Instead, it was a dreamlike, gospel-tinged slow burn — equal parts intimacy and enigma — that quietly ascended to No. 1 on the US Billboard Hot 100 and became a top-10 hit across the globe.

At its core, “Father Figure” is about longing — not simply romantic, but for the security, guidance, and unconditional love of a steady presence. Michael’s delivery was hushed and measured, half-whispered in the verses before blooming into a soaring, choir-backed chorus. Drawing inspiration from the emotional precision of Motown greats like Smokey Robinson, Michael crafted a soul ballad that deeply satisfied both R&B audiences and pop fans alike, earning a No. 6 peak on Billboard’s R&B chart.

Initially conceived as a mid-tempo dance track, the song pivoted dramatically when Michael, mid-recording, muted the snare drum in the mix. The absence of that sharp backbeat transformed the mood — dreamy, weightless, and full of space. “Suddenly, it seemed really dreamy… much better,” he recalled, deciding on the spot to rebuild the arrangement around that airy atmosphere. The result was, in his words, “the most original-sounding thing on the album.”

The Andy Morahan co-directed music video brought the song’s hazy sensuality to life. In it, Michael plays a cabdriver entwined in a romance with a fashion model — a narrative woven with sheer curtains, soft backlighting, and ambiguous fantasy sequences. On the surface, it appeared to be a heterosexual love story, but the lyrics’ undercurrent hinted at more complicated dynamics: role play, blurred boundaries, and love that might “be mistaken for a crime.”