IRON MAIDEN – THE NUMBER OF THE BEAST
Publicada: 26 d’abril de 1982
Classificació a les llistes: Regne Unit: #3
“The Number of the Beast” és una cançó d’Iron Maiden, publicada el 1982 com el segon single del seu tercer àlbum d’estudi, també titulat “The Number of the Beast”. Escrita pel baixista i fundador de la banda, Steve Harris, la peça continua sent una de les més icòniques i controvertides del grup —una fusió atronadora de potència metàl·lica, imatgeria bíblica i desafiament teatral que va consolidar la reputació d’Iron Maiden com una de les forces més provocadores del gènere. La cançó va arribar al número 18 de les llistes britàniques i més tard va assolir el número 3 quan va ser reeditada el 1990 i el 2005.
L’era de “The Number of the Beast” va estar envoltada de rumors sobre fenòmens sobrenaturals durant les sessions de gravació —llums que parpellejaven, sorolls estranys i suposades visions demoníaques—, cosa que només va amplificar el pànic moral que envoltava la banda. En el moment del seu llançament, la cançó va provocar indignació entre grups religiosos dels Estats Units, que van acusar Iron Maiden de promoure el satanisme. Harris sempre ha insistit que la peça no estava inspirada en cap culte al dimoni, sinó en un malson que havia tingut després de veure la pel·lícula de terror “Damien: Omen II” (1978). “Bàsicament, aquesta cançó tracta d’un somni”, va explicar. “No tracta sobre l’adoració del dimoni.”
Durant la gira “Beast on the Road”, protestants cremaven discos d’Iron Maiden fora dels recintes, brandant creus. Dickinson, fidel al seu esperit provocador, va adreçar-se al públic durant un concert de 1982 a Nova York: “A tota la gent que posa els discos al revés i crema àlbums al carrer —que es fiquin el cap pel cul. No ens interessa.”
La cançó comença amb un passatge parlat esgarrifós, adaptat del Llibre de l’Apocalipsi (13:18) —el famós vers que identifica el “666” com el nombre de la bèstia. La banda volia que el llegendari actor de terror Vincent Price fes la narració, però el seu cachet era massa alt. En lloc seu, la cita va ser interpretada per un actor anònim, establint un dels intros més reconeixibles del heavy metal.
“The Number of the Beast” mostra el poderós debut de Bruce Dickinson com a nou vocalista d’Iron Maiden, després de la marxa de Paul Di’Anno. L’ampli rang operístic i la veu teatral de Dickinson van transformar el so del grup, ajudant a impulsar l’àlbum fins al número 1 al Regne Unit i a obtenir discos de platí als EUA. El crit climàtic abans del primer vers —un esclat espontani de frustració durant la gravació— es va convertir en llegendari, capturant a la perfecció la tensió i la fúria de la peça.
La caràtula del single, creada per Derek Riggs, mostra Eddie, la mascota esquelètica del grup, brandant el cap decapitat del dimoni —una continuació de la narrativa iniciada a l’artwork de “Run to the Hills”. La signatura oculta de Riggs, un símbol críptic que incorpora les seves inicials, es pot veure amagada al costat del turmell del dimoni.
IRON MAIDEN - THE NUMBER OF THE BEAST
Released: April 26, 1982
Charts: UK: #3
“The Number of the Beast” is a song by Iron Maiden, released in 1982 as the second single from their landmark third studio album of the same name. Written by bassist and band founder Steve Harris, the track remains one of the band’s most iconic and controversial works — a thunderous fusion of metal power, biblical imagery, and theatrical defiance that positioned Iron Maiden’s reputation as one of the genre’s most provocative forces. The song reached No. 18 on the UK Singles Chart and later climbing to No. 3 when reissued in 1990 and 2005.
Iron Maiden’s The Number of the Beast era was plagued by rumors of supernatural disturbances during recording sessions — flickering lights, strange noises, and alleged demonic visions — which only amplified the moral panic surrounding the band. Upon its release, the song sparked outrage among religious groups in the United States, who accused the band of promoting Satanism. Harris has always maintained that the song was inspired not by devil worship, but by a nightmare he had after watching the 1978 horror film Damien: Omen II. “Basically, this song is about a dream,” he explained. “It’s not about devil worship.”
During their “Beast on the Road” world tour, protesters burned Iron Maiden albums outside venues, waving crosses. Dickinson, never one to shy away from controversy, addressed the crowd during a 1982 show in New York: “To all the people who play records backwards and burn albums in the streets — they can go stick their heads up their arses. We’re not interested.”
The track opens with a chilling spoken passage adapted from the Book of Revelation (13:18) — the infamous verse that identifies “666” as the number of the beast. The band originally wanted horror legend Vincent Price to record the narration, but his fee proved too high. Instead, the quote was delivered by an anonymous actor, setting the stage for one of the most recognizable intros in metal.
“The Number of the Beast” showcases Bruce Dickinson’s powerful debut as Iron Maiden’s new frontman, following the departure of Paul Di’Anno. Dickinson’s operatic range and theatrical delivery transformed the band’s sound, helping push the Number of the Beast album to No. 1 in the UK and Platinum status in the US. His climactic scream before the first verse — a spontaneous outburst of frustration during recording — became legendary, perfectly capturing the song’s tension and fury.
The single’s cover art, created by Derek Riggs, depicts Iron Maiden’s skeletal mascot Eddie triumphantly holding the decapitated head of the devil — a continuation of the narrative begun in the artwork for “Run to the Hills.” Riggs’ signature, a cryptic symbol incorporating his initials, can be found hidden beside the devil’s ankle.
