DIRE STRAITS - WALK OF LIFE

Publicació: octubre de 1985 (EUA), 3 de gener de 1986 (Regne Unit)

Llistes: Regne Unit: #2   EUA: #7

"Walk of Life" és la tercera pista de l'àlbum "Brothers in Arms". Inicialment llançada com a cara B de "So Far Away", va esdevenir un single per dret propi l’octubre de 1985 (EUA) i el gener de 1986 (Regne Unit). La cançó va assolir el número set a les llistes dels EUA, sent el tercer i últim èxit en el top 10 allà. Al Regne Unit, va arribar al número dos, empatant amb "Private Investigations" com el seu major èxit comercial al seu país natal.

Mark Knopfler la va escriure com un homenatge als músics de carrer de Londres, incorporant referències a cançons com "Be-Bop-a-Lula" i "What'd I Say", que eren comunes als repertoris dels músics de carrer durant els anys 80. La cançó comença amb el joc vocal divertit de Knopfler "who-hoo", creant una atmosfera desenfadada, però en una entrevista del 1989 amb la BBC, Knopfler es va lamentar per l'ús excessiu de "woos" al principi de la cançó, comentant que el trobava carregós quan ho escoltava a la ràdio.

Inicialment, Knopfler va concebre "Walk of Life" com a cara B per a un dels singles de Dire Straits, no tenint la intenció d'incloure-la a l'àlbum, però el seu manager, Ed Bicknell, va escoltar la pista durant la mescla i va persuadir Knopfler a incloure-la a l'àlbum en l'últim moment.

La cançó presenta un ritme de rock and roll, amb canvis bàsics d'acords. El seu status icònic es deu en part a la llarga introducció, que inclou un riff distintiu interpretat amb un teclat impulsat per sintetitzador amb al·lusions d'influències de blues. Aquesta introducció s'ha fet immediatament reconeguda per a molts oients.

El vídeo musical va tenir dues edicions diferents segons la zona. Dirigit per Stephen R. Johnson, la versió americana mostrava errors esportius intercalats amb imatges en directe del grup. Aquest concepte va ser idea de Mark Knopfler, destinat a enganxar  l'audiència americana. Knopfler també va demanar ser filmat evitant els angles laterals per minimitzar l'aparició del seu nas. Per contra, la versió original del vídeo mostrada fora dels EUA es va mantenir més fidel al tema de la cançó. Presentava imatges d'un músic de carrer actuant al metro (conegut com a tube a Anglaterra). La decisió de crear un vídeo temàtic esportiu per als EUA va ser estratègica, capitalitzant la popularitat dels esports en la cultura americana i buscant un atractiu més ampli a MTV.

DIRE STRAITS - WALK OF LIFE

Released: October 1985 (US), January 3, 1986 (UK)

Charted:  UK: #2  US: #7 

"Walk of Life" is the third track on the album "Brothers in Arms". Initially released as the B-side to "So Far Away," it became a single in its own right in October 1985 (US) and January 1986 (UK). The song peaked at number seven on the US charts, marking their third and final top ten hit there. In the UK, it reached number two, tying with "Private Investigations" as one of their biggest commercial successes in their native country.

Mark Knopfler wrote it as a tribute to the street buskers of London, incorporating references to songs like "Be-Bop-a-Lula" and "What'd I Say," which were common in buskers' repertoires in the 1980s. The song starts with Knopfler's playful "who-hoo"s, creating a whimsical atmosphere, but in a 1989 interview with the BBC, Knopfler expressed regret over the excessive use of "woos" at the beginning of the song, remarking that he found it overwhelming when he heard it on the radio.

Knopfler initially conceived "Walk of Life" as a B-side for one of Dire Straits' singles, not intending it for their album, but their manager, Ed Bicknell, heard the track during mixing and persuaded Knopfler to include it on the album at the eleventh hour.

The song features a straightforward rock and roll rhythm, relying on basic chord changes. Its iconic status is partly due to the long introduction, which includes a distinctive riff played on a synthesizer-driven keyboard with hints of blues influences. This intro has become instantly recognizable to many listeners.

The music video took two distinct approaches depending on the region. Directed by Stephen R. Johnson, the American version featured sports bloopers interspersed with live footage. This concept was Mark Knopfler's idea, aimed at appealing to American audiences. Knopfler also requested to be filmed avoiding side angles to minimize the appearance of his nose. Conversely, the original version of the video shown outside the US stayed closer to the song's theme. It featured footage of a busker performing in a subway (known as the tube in England). The decision to create a sports-themed video for the US was strategic, capitalizing on the popularity of sports in American culture and aiming for broader appeal on MTV.