THE CURE - FASCINATION STREET

Estrenada: 18 d'abril de 1989

Llistes: EUA: #46

"Fascination Street", inclosa a l'àlbum de 1989 "Disintegration", es va llançar com a single exclusivament a Amèrica del Nord. Inicialment, la banda tenia la intenció de llançar "Lullaby" com a primer senzill, però el seu segell discogràfic nord-americà va optar per "Fascination Street". Aquesta decisió va ser encertada, ja que la cançó es va convertir en el primer número u dels Cure a la nova llista de Modern Rock Tracks dels Estats Units, mantenint-se al capdavant durant set setmanes consecutives.

En una entrevista Robert Smith va compartir les seves reflexions sobre la inspiració darrere de la cançó. Va revelar que "Fascination Street" va néixer dels seus pensaments sobre Bourbon Street a Nova Orleans. Es preparava per visitar aquest lloc i es qüestionava què esperava trobar-hi. La cançó reflecteix la seva incredulitat per continuar buscant un moment perfecte malgrat les seves experiències. Bourbon Street, coneguda històricament pels seus restaurants populars i pel seu paper en l'escena del jazz d’inicis del segle XX, ha evolucionat cap a un districte conegut pel seu vibrant ambient nocturn, amb bars i locals d’striptease.

"Fascination Street" destaca per la seva estructura poc convencional dins de la discografia del grup. Inclou llargues seccions instrumentals interrompudes per un únic vers i dos estrofes. L'introducció instrumental és notablement llarga, amb la versió estàndard tenint una intro de 1 minut i 20 segons, mentre que una versió remixada l'allarga fins a 4 minuts. Produït per Robert Smith, Chris Parry i Mark Saunders, aquest remix es va llançar com a pista principal en maxi-single de vinil i maxi-CD. Una edició més curta per a ràdio del remix es va utilitzar per als llançaments de single en vinil i cassette. El remix es va incloure més tard a l'àlbum de remixos de The Cure de 1990, "Mixed Up". Per la seva part, el remix curt s'ha inclòs en la recopilació "Galore (The Singles 1987-1997)" de 1997.

Lol Tolhurst, membre fundador de The Cure, va ser acreditat a "Fascination Street" (i a tot l'àlbum) per tocar "altres instruments". No obstant això, durant la sessió d'enregistrament, Tolhurst lluitava amb problemes greus d'alcohol i, malgrat el crèdit, no va contribuir realment a l'àlbum. Aquesta discrepància va portar tensions dins del grup, amb els companys de banda de Tolhurst finalment donant a Robert Smith un ultimàtum: o bé acomiadaven Tolhurst o bé tot el grup marxava. Conseqüentment, Tolhurst va ser acomiadat de The Cure el 1989. Més tard, es va reconciliar amb el grup i es va reincorporar el 2011.

El videoclip dirigit per Tim Pope i emès a MTV va tenir un paper important en la promoció del senzill. Robert Smith va expressar la seva insatisfacció amb el vídeo, considerant que no va arribar a transmetre tot el seu potencial. Inicialment concebut com un vídeo amb temàtica de Doctor Who amb una cabina telefònica, un rellotge i habitacions dins d’habitacions, Smith va percebre que l'execució va ser insuficient a causa de les limitacions de pressupost. El vídeo, finançat principalment per Elektra Records per al mercat nord-americà, no va transmetre completament el concepte fantasiós que Smith havia imaginat, cosa que el va portar a qualificar-lo com a "horrible".

A finals dels anys 80, al cap de gairebé una dècada de carrera, The Cure es van veure impulsats a l'estrellatge, tocant en grans concerts d’estadis i aconseguint una difusió més àmplia a la ràdio. Robert Smith va reflexionar sobre aquest període en una entrevista del 2004 amb Rolling Stone, admetent que, malgrat les seves intencions, la banda s'havia convertit en tot el que no volia que fossin: una banda de rock d'estadi. Va descriure com aquest nou èxit va tensar les relacions tant dins com fora del grup. L'àlbum que va definir aquesta època es va dir "Disintegration" amb un toc d'ironia, i Smith va sentir que gairebé provocava el destí, que creia que eventualment es va tornar en contra seva.

THE CURE - FASCINATION STREET

Released: April 18, 1989

Charted:  US: #46 

"Fascination Street" featured on the 1989 album "Disintegration," was released as a single exclusively in North America. Initially, the band intended to release "Lullaby" as the lead single, but their American record label opted for "Fascination Street" instead. This decision paid off, as the song became the Cure's first number-one single on the newly established Modern Rock Tracks chart in the US, holding the top spot for seven consecutive weeks.

In an interview with Select magazine, Robert Smith shared insights into the inspiration behind the song. He revealed that "Fascination Street" was born from his thoughts about Bourbon Street in New Orleans. He was preparing to visit there and questioned himself about what he expected to discover. The song reflects his incredulity at still being drawn into seeking a perfect moment despite his experiences. Bourbon Street, historically renowned for its popular restaurants and role in the jazz scene of the early 20th century, has evolved into a district known for its vibrant nightlife, including bars and strip clubs.

"Fascination Street" stands out for its unusual structure within their discography. It features long instrumental sections interrupted by a single verse and two choruses. The song's instrumental introduction is notably lengthy, with the standard version having a 1:20 intro, while an extended mix extends this to 4 minutes. Produced by Robert Smith, Chris Parry, and Mark Saunders, this extended mix was released as the lead track on the 12-inch vinyl and maxi-CD singles. A shorter radio edit of the remix was used for the 7-inch vinyl and cassette single releases. The extended mix later found its way onto The Cure's 1990 remix album "Mixed Up”. Conversely, the shorter remix has been included in global releases such as 1997's "Galore (The Singles 1987-1997)." 

Lol Tolhurst, a founding member of The Cure, was credited on "Fascination Street" (and the entire album) for playing "other instruments." However, during the recording session, Tolhurst was struggling with severe alcohol problems, and despite the credit, he did not actually contribute to the album at all. This discrepancy led to tensions within the band, with Tolhurst's bandmates eventually giving Robert Smith an ultimatum: either fire Tolhurst or face the rest of the band quitting. Consequently, Tolhurst was dismissed from The Cure in 1989. He later reconciled with the band and rejoined in 2011.

The music video directed by Tim Pope and aired on MTV, played a significant role in boosting interest in the single. Robert Smith expressed dissatisfaction with the video, believing it fell short of its potential. Originally envisioned as a Doctor Who-themed video featuring a phone box, a clock, and rooms within rooms, Smith felt the execution was lacking due to budget constraints. The video, primarily funded by Elektra Records for the American market, didn't fully realize the fantasy concept Smith had envisioned, leading to his critique that it turned out "awful."

In the late 1980s, around a decade into their career, The Cure found themselves propelled into stardom, playing massive arena concerts and achieving widespread radio play. Robert Smith reflected on this period in a 2004 interview with Rolling Stone, admitting that despite his intentions, the band had become everything he had not wanted them to be—a stadium rock band. He described how this newfound success strained relationships both within and outside the band. The album that epitomized this era, "Disintegration," was named with a touch of irony, and Smith felt it was almost tempting fate, which he believed eventually struck back.