THE CURE - ONE HUNDRED YEARS

Estrena: 4 de maig de 1982

Àlbum: Pornography

"It doesn’t matter if we all die.” Aquesta declaració inquietant obre "One Hundred Years", una pista clau de l'àlbum "Pornography" de The Cure. La banda estava immersa en la turbulència durant la seva gravació, amb disputes internes, ús de drogues i la imminent amenaça de la separació. Robert Smith va lluitar contra intensos dimonis personals, revelant més tard que escriure l'àlbum li va impedir contemplar el suïcidi. La cançó condensa la tristesa i la desesperació d'aquell període, reflectint la tumultuosa tempesta emocional i l'angoixa existencial de la banda a través de lletres viscerais i paisatges sonors atmosfèrics.

"One Hundred Years" s'enfonsa profundament en l'exploració introspectiva i emotiva de l'angoixa existencial i la desesperació de Robert Smith. La cançó serveix com a metàfora dels sentiments de monotonia i insatisfacció a la vida. La seva interpretació reflecteix una tensió i desesperació pronunciades, transmetent vívidament les frustracions i la sensació d'estar atrapat.

La repetició de frases com "Waiting for the death blow," "Just like the old days," "One after the other," i "A hundred years" (Esperant el cop de mort), (Com els vells temps), (Un darrere de l'altre) i (Cent anys) intensifiquen els temes de desesperança i futilitat. Aquestes frases subratllen el pas implacable del temps i la naturalesa cíclica del patiment i la desesperació. Particularment poètica és l’imatge de "The ribbon tightens round my throat" (La cinta s'apreta al voltant del meu coll), que captura la lluita de Smith amb els pensaments suïcides i el pes sufocant de les seves emocions.

"One Hundred Years" destaca com una profunda exploració de la desesperació dins de l'àlbum de The Cure "Pornography". La representació sense concessions de la desesperació i l'angoixa existencial va establir un precedent per a les obres posteriors de The Cure, especialment en àlbums com "Disintegration". Conegut pels seus temes introspectius i atmosfèrics, "Disintegration" va continuar explorant paisatges emocionals complexos, ampliant encara més els temes explorats inicialment a "Pornography". Malgrat la seva naturalesa fosca i aterradora, "Pornography" va ser addictiu i es va convertir en el primer àlbum en arribar al Top 10 de The Cure. Després del seu llançament, Smith va prendre unes vacances reconfortants a un càmping, mentre que els crítics, malgrat la seva satisfacció, van dansar metafòricament sobre la tomba de la banda, reconeixent l'impacte intens i la profunditat temàtica de l'àlbum.

THE CURE - ONE HUNDRED YEARS

Released: May 4, 1982

Album: Pornography

"It doesn’t matter if we all die.” This haunting declaration opens "One Hundred Years," a pivotal track from The Cure's album "Pornography." The band was engulfed in turmoil during its recording, with internal strife, drug use, and the looming threat of breakup. Robert Smith battled intense personal demons, revealing later that writing the album prevented him from contemplating suicide. The song condense the bleakness and desperation of that period, reflecting the band's emotional turmoil and existential dread through its visceral lyrics and atmospheric soundscapes.

"One Hundred Years" delves deep into Robert Smith's introspective and emotive exploration of existential angst and despair. The song serves as a metaphor for feelings of monotony and unfulfillment in life. His vocal performance reflects a pronounced strain and desperation, vividly conveying the frustrations and sense of being trapped.

The repetition of phrases like "Waiting for the death blow," "Just like the old days," "One after the other," and "A hundred years" intensifies the themes of hopelessness and futility. These lines underscore the relentless passage of time and the cyclical nature of suffering and despair. Particularly poignant is the imagery of "The ribbon tightens round my throat," which poetically captures Smith's grappling with suicidal thoughts and the suffocating weight of his emotions.

"One Hundred Years" stands out as a profound exploration of despair within The Cure's album "Pornography." The song's unflinching portrayal of despair and existential angst set a precedent for The Cure's subsequent work, particularly in albums like "Disintegration." Known for its introspective and atmospheric themes, "Disintegration" continued to delve into complex emotional landscapes, further expanding upon the themes initially explored in "Pornography." Despite its dark and terrifying nature, "Pornography" was wickedly addictive and became The Cure's first Top 10 record. After its release, Smith took a restorative camping holiday, while critics, despite their satisfaction, metaphorically danced on the band's grave, acknowledging the album's intense impact and thematic depth.