FRANK SINATRA - I’VE GOT YOU UNDER MY SKIN

Publicada: Març de 1956

Àlbum: Songs for swingin’ lovers

"I've Got You Under My Skin" és una cançó clàssica escrita pel compositor nord-americà Cole Porter el 1936. Va fer el seu debut quan l'actriu Virginia Bruce la va interpretar al musical de la MGM "Born to Dance", protagonitzat per Eleanor Powell i James Stewart. Malgrat la seva popularitat, la cançó va perdre per poc l'Oscar a la Millor Cançó Original el 1936, que va ser guanyat per "The Way You Look Tonight" de la pel·lícula "Swing Time" de Fred Astaire i Ginger Rogers.

Frank Sinatra la va estrenar al seu programa de ràdio el 1946, però va ser el 1956 quan va fer realment seva la cançó. Va gravar una versió amb gran orquestra amb arranjaments de Nelson Riddle per al seu àlbum "Songs for Swingin' Lovers", impregnant-la amb el seu estil i elegància característics. Aquesta interpretació es va convertir en una de les més icòniques de Sinatra i en una de les seves cançons més representatives.

Les sessions d'enregistrament per a "Songs for Swingin' Lovers" van ser desafiants, especialment a causa de l'espai reduït de l'Estudi A de Capitol i la insistència de Sinatra a assolir la perfecció. L'enginyer de so John Palladino va recordar les dificultats, especialment durant l'enregistrament de "I've Got You Under My Skin", on el trombonista Milt Bernhart va afrontar la tasca impressionant d'oferir un solo impecable entre múltiples preses.

Palladino va descriure la situació com a difícil per Bernhart, qui es va preparar diligentment però va tenir problemes per complir amb els estàndards exigents de Sinatra amb les seves interpretacions a tota potència. Palladino va admetre que mai va considerar editar diferents preses per millorar el solo, ja que Sinatra preferia captar actuacions completes i sense interrupcions amb poca edició.

Frank Sinatra mantenia un alt estàndard d'exigència no només amb els seus músics sinó també amb ell mateix durant les sessions d'enregistrament. Segons l'enginyer de so John Palladino, la dedicació de Sinatra per aconseguir una gravació perfecta era evident en l'aproximació meticulosa que adoptava. Palladino recorda sessions on Sinatra i els músics van treballar en "I've Got You Under My Skin" fins a 22 preses, tot i que no totes eren senceres.

Palladino va aclarir que algunes preses podrien haver estat intents fallits, i només un grapat van acabar en actuacions completes i sense interrupcions. La consciència aguda de Sinatra sobre les seves habilitats vocals el portava a abandonar les sessions si considerava que la seva manera de cantar no era al nivell que s’exigia. Palladino va elogiar la capacitat de Sinatra per a criticar els músics de manera constructiva, assenyalant que els seus comentaris sempre buscaven garantir que la banda es sincronitzés perfectament amb la seva veu.

Després de la seva gravació inicial el 1956 amb Nelson Riddle, Sinatra va tornar a enregistrar la cançó per al seu àlbum del 1963 "Sinatra's Sinatra", on el solo de trombó, originalment interpretat per Milt Bernhart, va ser interpretat per Dick Nash. El 1993, Sinatra va col·laborar en una nova versió de la cançó amb Bono d'U2 per a l'àlbum "Duets". Dirigit per Kevin Godley, el vídeo musical corresponent es va rodar a una taverna. Problemes tècnics durant la filmació van causar un retard, i Sinatra va marxar abans que s'acabés completament. Godley va muntar creativament el vídeo utilitzant imatges existents de Sinatra i talls de Bono cantant la seva part en un monitor.

"I've Got You Under My Skin" es va convertir en un element habitual al repertori de concerts de Sinatra, i una versió pràcticament perfecta es pot escoltar al seu àlbum en viu de 1966, "Sinatra at the Sands", on és acompanyat per l'orquestra de Count Basie.

FRANK SINATRA - I’VE GOT YOU UNDER MY SKIN

Released: March 1956

Album: Songs for swingin’ lovers

"I've Got You Under My Skin" is a classic song written by American composer Cole Porter in 1936. It made its debut when actress Virginia Bruce performed it in the MGM musical "Born to Dance," which starred Eleanor Powell and James Stewart. Despite its popularity, the song narrowly missed out on winning the Academy Award for Best Original Song in 1936, losing to "The Way You Look Tonight" from the Fred Astaire and Ginger Rogers film "Swing Time."

Frank Sinatra first showcased it on his radio show in 1946, but it was in 1956 when Sinatra truly made the song his own. He recorded a big-band arrangement by Nelson Riddle for his album "Songs for Swingin' Lovers," infusing it with his signature style and swagger. This rendition became one of Sinatra's most iconic performances and became one of his signature songs.

The recording sessions for "Songs for Swingin' Lovers" posed challenges, especially due to the cramped setup of Capitol's Studio A and Sinatra's insistence on achieving perfection. Sound engineer John Palladino recalled the difficulties, particularly during the recording of "I've Got You Under My Skin," where trombonist Milt Bernhart faced the daunting task of delivering a flawless solo amid multiple takes.

Palladino described it as a tough situation for Bernhart, who diligently practiced early but struggled to meet Sinatra's exacting standards with his full-force performances. Palladino admitted that the thought of editing together different takes to improve the solo never crossed his mind, as Sinatra preferred capturing complete, uninterrupted performances without much editing. 

Frank Sinatra maintained an unwavering standard of perfectionism not only for his musicians but also for himself during the recording sessions. According to sound engineer John Palladino, Sinatra's dedication to achieving the perfect recording was evident in the meticulous approach he took. Palladino recalled sessions where Sinatra and the musicians worked through "I've Got You Under My Skin" for up to 22 takes, although not all of these were complete runs.

Palladino clarified that some takes may have been false starts, with only a handful resulting in full, uninterrupted performances. Sinatra's acute awareness of his vocal abilities led him to abandon sessions if he felt his singing was not up to par. Palladino praised Sinatra's ability to critique musicians constructively, noting that Sinatra's feedback was always aimed at ensuring the band synchronized perfectly with his vocals. 

After his initial 1956 recording with Nelson Riddle, Sinatra re-recorded the song for his 1963 album "Sinatra's Sinatra," where the trombone solo, originally played by Milt Bernhart, was performed by Dick Nash. In 1993, Sinatra collaborated on a new rendition of the song with U2's Bono for the album "Duets." Directed by Kevin Godley, the accompanying music video was filmed at a tavern. Technical issues during the shoot caused a delay, leading Sinatra to leave before it was completed. Godley creatively pieced together the video using existing footage of Sinatra and shots of Bono singing his part on a monitor. 

"I've Got You Under My Skin" became a fixture on Sinatra's concert setlist, and a near-perfect version can be heard on his 1966 live album, “Sinatra at the Sands”. where he is backed by the Count Basie Orchestra.