MIGUEL RIOS - ROCK & RÍOS

Publicació: Maig de 1982

El 1982, Miguel Ríos, pioner del rock en castellà, va celebrar els seus vint anys de trajectòria musical amb un projecte que marcaria per sempre la història de la música popular a Espanya: “Rock & Ríos”. Aquest disc en directe, enregistrat els dies 5 i 6 de març al Pabellón de la Ciudad Deportiva del Reial Madrid, es va convertir en un fenomen sense precedents, tant a nivell musical com social. L’àlbum va ser publicat a principis de maig d’aquell mateix any i, contra tot pronòstic, va esdevenir un èxit massiu: 450.000 còpies venudes i una gira multitudinària que va recórrer tot el país. 

El concert del 6 de març, retransmès per Televisió Espanyola en horari nocturn (fet insòlit per l’època), va captar l’atenció de milers d’espectadors. Miguel Ríos, juntament amb els productors Carlos Narea i Tato Gómez, va aconseguir una fita: crear el disc en directe més venut del rock en espanyol i oferir el que molts consideren el concert més emblemàtic del gènere.

Tot i les dificultats tècniques (la unitat mòbil d’enregistrament procedent de Londres va arribar tard a causa de problemes duaners), es va poder salvar la gravació de la segona nit. La primera només va servir d’assaig, amb dues cançons rescatades. El repertori inclou temes dels tres àlbums anteriors —“Los viejos rockeros nunca mueren”, “Rocanrol bumerang” i “Extraños en el escaparate”—, a més de clàssics com “El río” (1968), “Al Ándalus” (1977) i una versió rockera de l’”Himno a la alegría”. S’hi afegeixen quatre temes nous, entre ells el celebrat “Bienvenidos”, que va arribar al número u de “Los 40 Principales” el 29 de maig. El muntatge escènic va ser espectacular a nivell de llum i so, combinat amb làsers i pantalles gegant, inusual a l’Espanya de l’època.

Miguel Ríos, recordant el procés creatiu darrere d’un dels seus temes més emblemàtics, “Bienvenidos”, explicava en una entrevista a Rolling Stone que no hi havia cap cançó en castellà que donés la benvinguda al públic a l’estil del “Sgt. Pepper’s” dels Beatles i que ell volia agrair al públic que hagués escollit el seu concert per damunt d’altres opcions. Els crítics no hi van estar d’acord i ho van trobar una absurditat, però ell tenia clar el seu propòsit i la va escriure a casa seva d’una tirada. Aquesta cançó, que obria els concerts de la gira, no només donava la benvinguda al públic, sinó que es va convertir en un himne generacional, carregat d’energia, agraïment i complicitat amb una audiència que començava a sentir-se lliure en una Espanya en plena transformació.

La gira de “Rock & Ríos” va començar el 16 de juliol a Benalmàdena i va acabar el 3 d’octubre a La Corunya, amb un èxit aclaparador a totes les ciutats. El disc es va convertir en símbol d’una generació i d’un moment històric, deixant una empremta indeleble en la cultura musical del país. Amb “Rock & Ríos”, Miguel Ríos no només va fer història; va donar la benvinguda a una nova manera d’entendre el rock en espanyol en un moment clau del país que vivia els primers anys de democràcia. 

DAVID BOWIE - THE JEAN GENIE

Publicació: 24 de novembre de 1972

Llistes d’èxits: Regne Unit: #2 · Estats Units: #71

“The Jean Genie” va ser el single principal de l’àlbum “Aladdin Sane” de David Bowie, llançat el novembre de 1972. Coproduït per Bowie i Ken Scott, el tema es va gravar amb The Spiders from Mars, la seva emblemàtica banda de suport formada per Mick Ronson (guitarra), Trevor Bolder (baix) i Mick Woodmansey (bateria). La cançó esdevingué un dels seus èxits més icònics, arribant al número 2 a les llistes britàniques, el més alt de la seva carrera fins llavors, i al número 71 al Billboard Hot 100 dels EUA.

Musicalment, “The Jean Genie” és un tema glam rock brut amb influències del blues, construït a partir d’un riff de guitarra a l’estil Bo Diddley, interpretat per Ronson. El riff va sorgir durant una jam session improvisada a la gira de Ziggy Stardust, probablement entre concerts a Cleveland i Memphis, quan Ronson estava experimentant amb la seva nova guitarra Les Paul. Bowie la va acabar d’escriure mentre estava a Nova York, una ciutat que l’inspirava profundament i on escriuria moltes altres cançons.

Pel que fa a la lletra, Bowie descrivia la peça com un “bufet d’americana imaginària”. El personatge principal és una mescla d’influències, inspirat sobretot en Iggy Pop, i el títol és un joc de paraules amb el nom de l’escriptor francès Jean Genet. Aquest “Jean Genie” representa la decadència, la picardia i el surrealisme urbà—trets definitoris de l’estètica glam que Bowie liderava en aquell moment.

La cançó també està relacionada amb Cyrinda Foxe, actriu vinculada a l’escena de Warhol i que havia sortit en anuncis dels texans “Jean Genie jeans”. Foxe, que més tard es casaria amb Steven Tyler (Aerosmith), no només va inspirar part de la cançó, sinó que també va aparèixer al videoclip promocional, enregistrat ràpidament durant una estada de Bowie als Estats Units.

Un moment destacat és el crit “Get back on it!” que Bowie fa just abans del primer torn de cor. Era una indicació improvisada al baixista Trevor Bolder, que s’havia avançat per error. Bowie va decidir no tornar a gravar-ho perquè li agradava la espontaneïtat del moment, deixant-lo a la versió definitiva.

“The Jean Genie” no va estar exempta de polèmica. Poc després, el grup The Sweet va llançar Block Buster!, una cançó amb un riff molt similar. Tot i que Block Buster! es va enregistrar i publicar una mica més tard que la cançó de Bowie, va arribar al número 1 al Regne Unit, encenent debats sobre la semblança entre dues peces clau del glam rock britànic.

Quatre dècades més tard, el 2011, va aparèixer un tresor perdut: el càmera John Henshall va trobar una gravació oblidada de Bowie interpretant “The Jean Genie” al programa Top of the Pops el gener de 1973—una filmació que es creia esborrada per sempre. Aquesta actuació es va tornar a emetre el desembre de 2011, emocionant els fans que pensaven que s’havia perdut per sempre.

DAVID BOWIE - THE JEAN GENIE

Released: November 24, 1972

Charts: UK: #2    US: #71 

Released on November 1972, “The Jean Genie” was the lead single from David Bowie’s 1973 album “Aladdin Sane”. Co-produced by Bowie and Ken Scott, the track was recorded with The Spiders from Mars—his legendary backing band featuring Mick Ronson (guitar), Trevor Bolder (bass), and Mick Woodmansey (drums). It became one of Bowie’s most iconic songs, reaching #2 on the UK Singles Chart, making it his highest-charting single to that point, and peaking at #71 on the US Billboard Hot 100.

Musically, “The Jean Genie” is a gritty, bluesy glam-rock track built around a Bo Diddley-style guitar riff played by Ronson. The riff was born during an impromptu jam session on the Ziggy Stardust Tour—reportedly between shows in Cleveland and Memphis—when Ronson began riffing on his new Les Paul guitar. The song quickly evolved from that jam, initially titled “Bussin’”, and was completed by Bowie during his time in New York City, a city he loved and where he would later write many more songs.

Lyrically, Bowie described the track as “a smorgasbord of imagined Americana.” The titular character is a mash-up of influences, inspired primarily by Iggy Pop, with the song title itself being a clever wordplay nod to French writer Jean Genet. The character of The Jean Genie embodies decadence, mischief, and street-level surrealism—hallmarks of the glam rock aesthetic Bowie was championing.

The song was also tied to Cyrinda Foxe, a Warhol associate and actress who starred in ads for Jean Genie jeans, and who later married Aerosmith frontman Steven Tyler. She not only inspired part of the song but also appeared in its promotional film clip, which was shot quickly during Bowie’s stay in the US.

A memorable moment in the song occurs just before the first chorus when Bowie shouts “Get back on it!” This was directed at bassist Trevor Bolder, who had jumped into the chorus too early. Rather than re-recording, Bowie liked the spontaneity of the moment and decided to leave it in the final mix.

“The Jean Genie” wasn’t without controversy. Around the same time, The Sweet released “Block Buster!”, a song that featured a riff very similar to Bowie’s track. Although recorded and released slightly after “The Jean Genie,” “Block Buster!” hit #1 in the UK, sparking debate and comparisons between the two glam rock titans.

Nearly four decades later, in 2011, a lost treasure resurfaced. John Henshall, a cameraman, discovered a long-lost recording of Bowie performing “The Jean Genie” on Top of the Pops in January 1973—a clip thought to have been erased. The performance aired again in December 2011, thrilling fans who believed it had been lost forever.