PERCY FAITH - THEME FROM A SUMMER PLACE

Llançament: setembre de 1959

Llistes: EUA: núm. 1 (9 setmanes) · Regne Unit: núm. 2

A mesura que els anys cinquanta arribaven a la seva fi, els Estats Units es trobaven en plena transformació: el rock ’n’ roll havia esclatat, els adolescents començaven a fer sentir la seva veu, i l’edat d’or de Hollywood es difuminava en una nostàlgia lluent. Enmig d’aquest panorama, una peça instrumental tendra i delicada va sorgir des de la pantalla gran i es va colar suaument a les emissores de ràdio, fins a esdevenir una de les melodies romàntiques més perdurables de tots els temps.

“Theme from A Summer Place”, de Percy Faith, es va publicar el 1959, però la composició original era obra de Max Steiner, el llegendari compositor austríac responsable de “Casablanca” i “Gone with the Wind”. La peça formava part de la banda sonora de “A Summer Place”, un film protagonitzat per Troy Donahue i Sandra Dee —una història d’iniciació ambientada als paisatges costaners i ventosos de Maine. Però, mentre que la pel·lícula es va esvair en el record col·lectiu, el seu tema principal va assolir una mena d’immortalitat.

Percy Faith, ja reconegut com a arranjador de renom que havia col·laborat amb Tony Bennett i Johnny Mathis, va reimaginar la composició de Steiner amb una orquestració exuberant i càlida, marca de la casa. La seva versió —que no és la que apareixia al film (interpretada per l’orquestra de Hugo Winterhalter)— es va convertir en un retrat musical de dies d’estiu idíl·lics i d’amor jove i innocent. Els violins suaus s’enlairaven com la brisa marina, mentre que el ritme fluïa com les onades a la costa. La seva serenor i calidesa semblaven embotellar la llum del sol.

Quan el single va començar a sonar a la ràdio a principis del 1960, el país s’hi va rendir com si col·lectivament sospirés d’alleujament. En una fita rara —especialment per a una cançó instrumental—, “Theme from A Summer Place” va pujar fins al número 1 del Billboard Hot 100, on hi va romandre durant nou setmanes consecutives, el rècord històric per a una peça instrumental. Publicat al febrer, el seu optimisme suau va servir de bàlsam contra el fred hivernal, captivant l’audiència amb una promesa implícita de dies millors.

La cançó es va convertir en el senzill més venut del 1960 als Estats Units i va guanyar el Grammy a la Gravació de l’Any, sent la primera vegada que un tema cinematogràfic rebia aquest reconeixement. Va sonar en casaments i balls de final de curs, en grans magatzems i cafeteries, i va acompanyar discretament moments romàntics de generacions senceres.

Però la seva influència no es va acabar amb l’èxit comercial. “Theme from A Summer Place” va obrir les portes a una nova apreciació per la música orquestral popular, inspirant tota una onada de peces easy listening i enregistraments instrumentals als anys seixanta. El mateix Faith revisitaria el tema el 1976 amb una versió amb influències disco, titulada “Summer Place ’76”.

PERCY FAITH - THEME FROM A SUMMER PLACE

Released: September 1959

Charts:  US: #1 (9 weeks)  UK: #2 

As the 1950s drew to a close, America was in the throes of change—rock ’n’ roll had erupted, teenagers were finding their voice, and Hollywood’s golden age was beginning to shimmer into nostalgia. Amid this backdrop, a tender instrumental emerged from the silver screen and slipped quietly into radio rotations, only to become one of the most enduring pieces of romantic music ever recorded.

Percy Faith’s “Theme from A Summer Place”, released in 1959, was originally composed by Max Steiner, the legendary Austrian-born composer behind Casablanca and Gone with the Wind. It was crafted as part of the score for “A Summer Place”, a film starring Troy Donahue and Sandra Dee—a coming-of-age tale set against the windswept coastlines of Maine. But while the film faded into the margins of cinematic memory, its theme song achieved a kind of immortality.

Faith, already an acclaimed arranger who had worked with the likes of Tony Bennett and Johnny Mathis, reimagined Steiner’s composition with his signature lush orchestration. His version—not the one used in the film, which was performed by Hugo Winterhalter’s orchestra—became a musical portrait of idyllic summer days and innocent young love. Gentle strings swept upward like sea breezes, while the flowing rhythm moved like waves on the shore. In its serenity and warmth, the melody seemed to bottle sunshine.

When the single hit the airwaves in early 1960, it was as though the nation collectively sighed. In a rare feat for any song—let alone an instrumental—“Theme from A Summer Place” shot to No. 1 on the Billboard Hot 100, where it would remain for nine consecutive weeks, the longest reign for an instrumental in chart history. Released in February, its breezy optimism offered a soothing antidote to winter’s chill, capturing listeners with its unspoken promise of better days ahead.

The track became the top-selling single of 1960 in the United States and even earned the Grammy Award for Record of the Year, marking the first time a movie theme received the honor. It played at weddings and proms, was piped through department stores and diners, and quietly soundtracked generations of romantic moments.

And yet, its influence didn’t stop with its commercial success. “Theme from A Summer Place” helped usher in a new appreciation for orchestral pop, inspiring a wave of easy listening and instrumental recordings in the 1960s. Faith himself would revisit the track in 1976, releasing a disco-infused reinterpretation titled “Summer Place ’76”.