BEE GEES - TRAGEDY

Estrena: febrer de 1979

Llistes: EUA: #1 (2 setmanes) Regne Unit: #1 (2 setmanes)

"Tragedy" és una cançó inclosa a l'àlbum dels Bee Gees de 1979 "Spirits Having Flown." Llançada com a single, va assolir un gran èxit, arribant al número u a la llista de singles del Regne Unit durant dues setmanes el febrer de 1979. També va encapçalar la llista dels Estats Units Billboard Hot 100 el mes següent, mantenint-se en el primer lloc durant dues setmanes més. Produïda en col·laboració amb Albhy Galuten i Karl Richardson, la cançó incorpora guitarres, trompetes i cordes, tot això millorat per sonar gloriosament artificial, marcant una evolució distintiva en l'estil musical dels Bee Gees.

"Tragedy", el cinquè senzill consecutiu número u dels Bee Gees, es caracteritza per la seva intensitat dramàtica. Malgrat no estar necessàriament basada en desamors personals, els Bee Gees eren hàbils compositors de cançons que transmetien autènticament emocions profundes. Està fermament inspirada en la música disco, amb veus gemegants i un destacat ritme de bombo de quatre temps. A diferència de les cançons de disco tradicionals, "Tragedy" explora un so més sintètic metal·litzat, allunyant-se dels seus orígens R&B. La influència de les produccions de Giorgio Moroder per a Donna Summer és evident en l’us del sintetitzador.

La contribució de Blue Weaver a "Tragedy" va ser significativa, ja que va tocar la major part de la cançó, incloent-hi la programació dels nous seqüenciadors inventats per a les parts de baix i bateria. El ritme disco, inspirat en "Get Back" dels Beatles, subratlla la fusió única d'elements de rock i disco de la peça. La veu en falset de Barry Gibb, arriba al seu registre més alt, i intensifica el tema de la desolació romàntica retractat en la cançó en termes apocalíptics. El 1979, la veu falset de Gibb ja era familiar arreu, però a "Tragedy" la va elevar a noves cotes, creant un so intens i emotiu que penetra en l'atmosfera dramàtica de la cançó.

L'atenció als detalls de Barry Gibb s'extendia fins i tot als efectes de so. Va dedicar dies a perfeccionar l'efecte que marca la pausa abans de la darrera tornada. Cap al final de la cançó, hi ha un moment en què Gibb emet un crit seguit del que sembla ser una explosió. El so de l'explosió està realment creat pel mateix Gibb. Incapaç de trobar el so d’un tro, Gibb va improvisar tancant les mans sobre un micròfon i fent un soroll explosiu amb la boca. Diverses gravacions d'aquestes explosions fetes amb la boca es van mesclar després per produir el boom impactant que s'escolta a "Tragedy".

Durant una pausa en el rodatge de la seva pel·lícula inspirada en els Beatles "Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band", es diu que els Bee Gees van tenir un dia molt productiu. Van aconseguir escriure "Tragedy", "Too Much Heaven" i "Shadow Dancing" d'Andy Gibb, tots el mateix dia.

BEE GEES - TRAGEDY

Released: February 1979

Charted:  US: #1 (2 weeks)  UK: #1 (2 weeks)

"Tragedy" is a song featured on the Bee Gees' 1979 album "Spirits Having Flown." Released as a single, it achieved significant success, reaching number one on the UK Singles Chart in February 1979 for two weeks. It also topped the US Billboard Hot 100 the following month, staying at number one for an additional two weeks. Produced in collaboration with Albhy Galuten and Karl Richardson, the song incorporates guitars, horns, and strings, all enhanced to sound gloriously artificial, marking a distinctive evolution in the Bee Gees' musical style.

"Tragedy," the Bee Gees' fifth consecutive number one single, is characterized by its dramatic intensity. Despite not necessarily drawing from personal heartbreak, the Bee Gees were adept at composing songs that authentically conveyed deep emotions. It's firmly rooted in disco, featuring wailing vocals and a prominent four-four bass-drum kick. Unlike traditional disco songs, "Tragedy" deviates by exploring a more synth-metal sound, departing from its R&B origins. The influence of Giorgio Moroder's productions for Donna Summer is evident in its pulsating synthesizer elements. 

Blue Weaver's contribution to "Tragedy" was significant, as he played most of the song, including programming the newly invented sequencers for the bass and drum parts. The disco rhythm, reminiscent of the Beatles' "Get Back," underscores the song's unique blend of rock and disco elements. Barry Gibb's falsetto vocal, cranked up to its highest register, intensifies the song's theme of romantic desolation portrayed in apocalyptic terms. In 1979, Gibb's falsetto voice was already familiar to American listeners, but on "Tragedy," he pushed it to new heights, creating a hauntingly intense sound—a raw, emotive yelp that pierces through the song's dramatic atmosphere. 

Barry Gibb's attention to detail extended even to the sound effects in "Tragedy." He dedicated days to perfecting the sound effect that punctuates the pause before the last chorus. Toward the end of the song, there's a moment where Gibb lets out a post-chorus scream followed by what sounds like an explosion. The explosion sound is actually created by Gibb himself. Unable to find a suitable thunderclap sound, Gibb improvised by cupping his hands over a microphone and making an exploding noise with his mouth. Multiple recordings of these mouth-made explosions were then mixed together to produce the impactful boom heard in "Tragedy." 

During a break from filming their Beatles-inspired movie "Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band," the Bee Gees reportedly had a highly productive day. They managed to write "Tragedy," "Too Much Heaven," and Andy Gibb’s "Shadow Dancing" all on the same day.