CULTURE CLUB - DO YOU REALLY WANT TO HURT ME
Estrenada : 6 de setembre de 1982
Llistes: Regne Unit: #1 (3 setmanes) EUA: #2
"Do You Really Want to Hurt Me" és una balada de la banda anglesa Culture Club, llançada com a senzill el setembre de 1982 del seu àlbum debut, "Kissing to Be Clever". Va significar l'ascens de la banda, convertint-se en el seu primer gran èxit i arribant al número 1 al Regne Unit. Als Estats Units, la cançó va assolir el número 2 al Billboard Hot 100 durant tres setmanes després del seu llançament al novembre de 1982.
El tema va ser escrit col·laborativament pels membres de la banda, amb Boy George contribuint amb la lletra. Posteriorment va revelar que la cançó es va inspirar en la seva tumultuosa relació secreta de sis anys amb el bateria de la banda, Jon Moss que va causar turment emocional a George. Inicialment reticent a llançar la cançó per la seva naturalesa personal, Boy George es va sorprendre quan es va convertir en un èxit massiu, arribant al número u a 23 països. Va admitir que el tema personal la destacava de les altres cançons de la banda, que eren més ambigües en la seva naturalesa.
"Do You Really Want to Hurt Me" va ser el seu single d'entrada als Estats Units, convertint-se en un èxit inesperat per a la banda britànica. El 1983, van embarcar-se en una gira per Amèrica per construir la seva base de fans al país. L’èxit de la cançó s'extendiria a les emisores de ràdio Adult Contemporary, atraient oients que en gran mesura no coneixien l'aspecte no convencional de Boy George, vestit d'una manera típicament associada a les dones.
MTV, que va presentar moltes bandes britàniques durant els seus primers anys, ja havia introduït les audiències americanes a artistes amb estils similars, fent que l'aparició de Culture Club fos menys xocant i ajudant-los a reunir un seguidors substancials entre joves espectadors que apreciaven tant la seva música com el seu aspecte diferencial. Les eleccions de moda de Boy George eren profundament personals i venien de temps enrera, havent utilitzat el maquillatge i la roba de dona des dels seus dies d’escolar. Tot i que va potenciar aquesta imatge amb fins publicitaris, va ser una expressió genuïna de les seves preferències estilístiques.
Aquesta cançó va sorgir de manera inesperada durant una sessió d'enregistrament per al programa Peter Powell a la BBC Radio One. La banda, tenia temps d'estudi sobrant i va començar a desenvolupar la cançó amb un ritme reggae suau, influenciat significativament per les arrels caribenyes del seu baixista, Mikey Craig.
Boy George, reflexionant sobre la composició de la cançó, va elogiar la seva musicalitat i estructura, assenyalant-la com una de les seves composicions més cuidades amb seqüències d'acords complexes i canvis de teclat. Va subratllar l'efecte universal de les cançons d'amor, descrivint-les com a poderoses perquè agraden a tothom, especialment als joves que experimenten els alts i baixos de les relacions romàntiques.
El videoclip original dirigit per Julien Temple, mostrava Boy George en un tribunal filmat a la Cambra del Consell de l'Ajuntament d'Islington. El vídeo incloïa retrospectives d'escenes històriques al Gargoyle Club a Soho (1936) i al Dolphin Square Health Club a Pimlico (1957). Algunes escenes també es van rodar a les piscines de Hornsey Road a Islington, que van tancar el 1991.
A les versions originals del Regne Unit i internacional, el jurat es mostrava amb la cara pintada de negre, fent gestos amb les mans de jazz. No obstant això, degut a la sensibilitat cultural entorn de la "blackface" als EUA, el vídeo va ser editat per a MTV EUA. La versió editada eliminava totes les instàncies de "blackface" i els jutges que portaven perruques, que no són habituals en el sistema legal americà. Enlloc d'aquestes escenes, la versió de MTV EUA les va substituir amb imatges de Boy George reproduides enrere, mostrant-lo sortint d'una piscina i assecant-se mentre pujava escales.
CULTURE CLUB - DO YOU REALLY WANT TO HURT ME
Released: September 6, 1982
Charted: UK: #1 (3 weeks) US: #2
"Do You Really Want to Hurt Me" is a ballad by the English band Culture Club, released as a single in September 1982 from their debut album, “Kissing to Be Clever”. It marked the band's breakthrough, becoming their first major hit and reaching No. 1 in the UK. In the United States, the song peaked at No. 2 on the Billboard Hot 100 for three weeks after its release in November 1982.
The track was written collaboratively by the band members with Boy George contributing the lyrics. He later revealed that the song was inspired by his tumultuous six-year affair with the band's drummer, Jon Moss, which was concealed from the public eye and caused George emotional turmoil. Initially hesitant to release the song due to its personal nature, Boy George was surprised when it became a massive success, reaching number one in 23 countries. He admitted that the song's intimate theme made it stand out from their other tracks, which were more ambiguous in nature.
"Do You Really Want to Hurt Me" marked their breakthrough single in the United States, becoming an unexpected hit for the British band. In 1983, they embarked on a tour across America to build their fan base in the country. The song's success extended to Adult Contemporary radio, attracting listeners who were largely unaware of Boy George's unconventional appearance—dressing in a manner typically associated with women.
MTV, featuring many British bands during its early years, had already introduced American audiences to artists with similar styles, making Culture Club's appearance less shocking and helping them gather a substantial following among young viewers who appreciated both their music and distinctive look. Boy George's fashion choices were deeply personal and longstanding, having embraced makeup and women's clothing since his school days. While he played up this image for publicity purposes, it remained a genuine expression of his style preferences.
This song came together unexpectedly during a recording session for the Peter Powell show on BBC Radio One. The band, having some spare studio time, developed the song with a soft reggae beat, influenced significantly by their bass player Mikey Craig's Caribbean background.
Boy George, reflecting on the song's construction, praised its musicality and structure, noting it as one of their more carefully crafted compositions with intricate chord sequences and keyboard changes. He emphasized the universal appeal of love songs, describing them as powerful because they resonate with everyone, especially young people experiencing the highs and lows of romantic relationships.
The original music video directed by Julien Temple, depicted lead singer Boy George in a courtroom setting filmed at Islington Town Hall Council Chamber. The video included flashbacks to historical scenes at the Gargoyle Club in Soho (1936) and the Dolphin Square Health Club in Pimlico (1957). Some scenes were also filmed at the Hornsey Road swimming baths in Islington, which closed in 1991.
In the original UK and international versions, the jury was depicted in blackface, making jazz hand gestures. However, due to the cultural sensitivity around "blackface" in the USA, the video was edited for MTV USA. The edited version removed all instances of blackface and judges wearing wigs, which are not customary in the American legal system. Instead, the MTV USA version replaced these scenes with footage of Boy George played backwards, depicting him walking out of a pool and becoming dry as he ascended stairs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada