DAVID BOWIE - ASHES TO ASHES 

Publicació: 1 d'agost de 1980

Llistes: Regne Unit: #1 (2 setmanes)  EUA: #101

"Ashes to Ashes" és una cançó llançada com a primer single de l'àlbum "Scary Monsters (and Super Creeps)", co-produït per David Bowie i Tony Visconti. Enregistrada a Nova York i Londres de febrer a abril de 1980, la cançó combina elements de rock artístic, pop art i new wave, impulsada per un característic riff de piano. "Ashes to Ashes" es va convertir en el senzill més venut de David Bowie fins a aquell moment i en el seu segon número u al Regne Unit, després de la reedició de "Space Oddity" el 1975.

"Ashes to Ashes" és una seqüela melancòlica i introspectiva de "Space Oddity". Descriu al Major Tom, ara addicte a les drogues i assetjat per la paranoia després de ser abandonat a l'espai durant onze anys. Ground Control, reticent a reconèixer el seu retorn, fingeix que tot està bé, utilitzant respostes burocràtiques. El Major Tom reflexiona sobre la seva vida i desitja alliber-se del seu "psique engabiat", lamentant les seves accions i decisions. La cançó conclou amb frases de rimes infantils, suggerint consells de la seva mare per evitar interferir amb el Major Tom. RCA va subratllar la connexió entre "Space Oddity" i "Ashes to Ashes" en editar un maxisingle promocional de nou minuts als Estats Units titulat "The Continuing Story of Major Tom".

Al Regne Unit, el single va ser publicat amb tres portades diferents, contenint cadascuna quatre fulls diferents de segells adhesius de Bowie amb el seu vestit de Pierrot del videoclip musical. Aquesta estratègia va capitalitzar la tendència de les col·leccions d'edició limitada que era popular en el mercat dels singles a l'època.

El videoclip co-dirigit per David Bowie i David Mallet, es va filmar al maig de 1980 durant tres dies a un cost de 250.000 lliures. En aquell moment, va ser el videoclip de música més car mai fet i continua sent un dels més cars fins avui. Bowie va fer un storyboard meticulós del vídeo, supervisant cada detall de les preses i l'edició, mentre que Mallet va utilitzar tecnologia innovadora del moment com el Quantel Paintbox per manipular colors, donant al vídeo el seu estil visual distintiu amb un cel negre i un oceà rosa.

En el video, David Bowie encarna tres personatges diferents: un pallasso, un astronauta i un pacient d'un asil, cadascun simbolitzant diferents aspectes del tema outsider de la cançó. El vídeo presenta seguidors de Bowie vestits amb robes clericals negres, inspirades en "The Sound of Music", dissenyades per Judi Frankland. Aquestes robes van ser portades pels membres del club nocturn Blitz de Londres, conegut per la seva associació amb el moviment New Romantic i artistes com Steve Strange de Visage. Es va filmar a diverses localitzacions, incloent Beachy Head i Hastings. El director David Mallet va triar Beachy Head pels seus espectaculars cingles. Un buldozer abandonat trobat a la platja es va incorporar a la filmació després d'obtenir el permís dels seus propietaris. Com altres vídeos de Bowie, "Ashes to Ashes" evita la narrativa en favor de la imatgeria surrealista, creant una atmosfera onírica que el crític Buckley va comparar amb un "estat mental oníric".

DAVID BOWIE - ASHES TO ASHES 

Released: August 1, 1980

Charted:  UK: #1 (2 weeks)  US: #101 

"Ashes to Ashes" is a song released as the lead single from the album "Scary Monsters (and Super Creeps)", co-produced by Bowie and Tony Visconti. Recorded in New York and London from February to April 1980, the song blends elements of art rock, art pop, and new wave, driven by a flanged piano riff. "Ashes to Ashes" became David Bowie's fastest-selling single up to that point and his second number one single in the UK, following the 1975 reissue of "Space Oddity".

"Ashes to Ashes" serves as a melancholic and introspective sequel to "Space Oddity". It portrays Major Tom, now addicted to drugs and plagued by paranoia after being abandoned in space for eleven years. Ground Control, reluctant to acknowledge his return, pretends everything is fine, echoing bureaucratic responses. Major Tom reflects on his life and desires freedom from his "caged psyche", lamenting his actions and decisions. The song concludes with nursery rhyme lines, suggesting advice from his mother to avoid interfering with Major Tom. RCA underscored the connection between "Space Oddity" and "Ashes to Ashes" by releasing a nine-minute promotional 12" vinyl in the US titled "The Continuing Story of Major Tom". 

In the UK, the single was issued with three different picture sleeves, each containing four different sheets of adhesive stamps featuring Bowie in his Pierrot costume from the music video. This approach capitalized on the trend for limited-edition collectibles that was popular in the 7" single market at the time.

The music video for co-directed by David Bowie and David Mallet, was filmed in May 1980 over three days at a cost of £250,000. At the time, it was the most expensive music video ever made and remains among the priciest to date. Bowie meticulously storyboarded the video, overseeing every shot and editing detail, while Mallet employed innovative technology like the Quantel Paintbox to manipulate colors, giving the video its distinctive visual style with a black sky and pink ocean.

In the music video, David Bowie embodies three distinct characters: a clown, astronaut, and asylum inmate, each symbolizing different aspects of the song's outsider theme. The video features Bowie's followers dressed in black clerical robes, inspired by The Sound of Music, designed by Judi Frankland. These robes were worn by members of London's Blitz nightclub, known for its association with the New Romantic movement and artists like Steve Strange from Visage. It was filmed at various locations including Beachy Head and Hastings. Director David Mallet chose Beachy Head for its dramatic cliffs. An abandoned bulldozer found on the beach was incorporated into the shoot after securing permission from its owners. Similar to Bowie's other videos, "Ashes to Ashes" eschews narrative in favor of surreal imagery, creating a dreamlike atmosphere that critic Buckley likened to a "dreamlike mental state".