ZZ TOP – LA GRANGE

Publicació: 19 de gener de 1973

Llistes: Estats Units: núm. 41

Quan “La Grange” va sortir de Texas el 1973, ZZ Top ja eren un fenomen local — tres bluesmen barbuts amb texans i ulleres fosques que semblaven fets del mateix polsim vermell del qual cantaven. Però amb aquesta cançó —un boogie minimalista de dos acords sobre un famós prostíbul amagat al comtat de Fayette— van passar de ser músics a convertir-se en llegenda. “La Grange” no només va situar la banda al mapa: va posar una mica de pecat texà dins la història del rock.

El Chicken Ranch, que existia de debò, era un prostíbul amb un segle d’història, situat als afores del poble de La Grange, Texas. Els veïns el coneixien, el toleraven i fins i tot el defensaven —com deia un habitant: “és tan part de La Grange com la planta de Coca-Cola.” Però després que un periodista sensacionalista de Houston revelés l’operació per televisió, el lloc va ser clausurat el 1973.

La cançó de ZZ Top va arribar a les emissores només uns mesos abans del tancament, celebrant la seva llegenda més que no pas condemnant-la. Com explicaria més tard el baixista Dusty Hill a la revista Spin: “Sí, era un prostíbul —però tenia respecte. Els pares hi portaven els fills quan arribava el moment de fer-se homes.” La cançó va immortalitzar aquest ritual no escrit —aquest tipus d’històries que els pobles del sud expliquen entre somriures i mitges veus— i la va convertir en un himne.

“La Grange” és tan simple com icònica: un shuffle texà de dos acords que deu la seva essència a “Boogie Chillen” de John Lee Hooker. La guitarra de Billy Gibbons arrenca amb un riff cru i greixós —una autèntica lliçó de groove i contenció. Gibbons va descriure aquell so com “guitarra directa a l’ampli —una Strat del 55 a través d’un Marshall del 69, distorsió de vàlvules pura.” Aquell to sec i polsós esdevindria la signatura de ZZ Top: un blues-rock que rondina, camina amb orgull i fa l’ullet. Sense focs artificials, sense ornaments —només actitud, destil·lada en cada nota. Quan Gibbons entra al solo, és com un motor vell que per fi s’accelera, aixecant pols de la terra texana.

A la veu, Gibbons mig parla, mig gruny la història: “Rumour spreadin’ ’round, in that Texas town…” (El rumor s'escampa, en aquella ciutat de Texas...). La lletra no menciona el Chicken Ranch pel nom, però tothom sabia de què parlava. La picardia és precisament la gràcia: la cançó no condemna ni enyora —és el plaer de saber. “La Grange” esdevé un himne d’allò que no es diu —la idea que tot poble polsós té un secret, i que tot home sap arribar-hi, encara que ho negui.

Irònicament, l’escàndol que va tancar el Chicken Ranch va inspirar més tard el musical de Broadway i la pel·lícula The Best Little Whorehouse in Texas (1978 i 1982, respectivament), protagonitzats per Dolly Parton i Burt Reynolds. La cançó de ZZ Top no hi apareix, però és impossible separar-les. Mentre la pel·lícula convertia la història en sàtira, “La Grange” la mantenia bruta i real: el so de botes trepitjant grava i llums de neó tremolant a la nit.

Tot i arribar només al núm. 41 del Billboard Hot 100 el 1974, la seva influència va superar de llarg la seva posició a les llistes. “La Grange” es va convertir en la pedra angular de la mitologia de ZZ Top —la cançó que els va fer passar dels bars texans als escenaris de tot el món.

ZZ TOP - LA GRANGE

Released: January 19, 1973

Chart Peak: US: #41    

By the time “La Grange” rolled out of Texas in 1973, ZZ Top were already a local phenomenon — three bearded bluesmen in denim and shades who looked like they’d been forged from the same red dirt they sang about. But with this song — a lean, two-chord boogie about a notorious brothel tucked away in Fayette County — they became mythmakers. “La Grange” didn’t just put the band on the map; it put a little Texas sin into rock history.

The real-life Chicken Ranch was a century-old brothel just outside the town of La Grange, Texas. Locals knew it, tolerated it, and even defended it — it was, as one townsperson put it, “as much a part of La Grange as the Coca-Cola plant.” But after a sensationalist Houston TV reporter exposed the operation on air, the place was shut down in 1973.

ZZ Top’s “La Grange” hit the airwaves just months before that closure, celebrating the house’s mythology rather than condemning it. As bassist Dusty Hill later told Spin, “It was a whorehouse, sure — but it had respect. Fathers took their sons there when it was time to become a man.” The song immortalized that unspoken rite of passage — the kind of story that Southern small towns tell in half-whispers and laughter — and turned it into an anthem.

“La Grange” is as simple as it is iconic: a two-chord Texas shuffle that owes its bones to John Lee Hooker’s “Boogie Chillen.” Billy Gibbons’ guitar comes snarling out of the gate with a loose, greasy riff — a masterclass in groove and restraint. Gibbons later described the tone as “straight guitar into amp — a ’55 Strat through a ’69 Marshall, just pure tube distortion.” That dry, smoky sound became the blueprint for ZZ Top’s identity: blues-rock that growled, strutted, and winked. There’s no flash, no pyrotechnics — just attitude, baked into every note. When Gibbons hits the solo, it’s like a backroad engine finally revving into high gear, kicking up dust from the Texas clay.

Vocally, Gibbons half-talks, half-growls the tale: “Rumour spreadin’ ’round, in that Texas town…” The lyrics don’t name the Chicken Ranch, but everyone knew what he meant. The band’s slyness is the point — the song isn’t about condemnation or even nostalgia; it’s about the thrill of knowing. “La Grange” became an anthem for the unspoken — for the idea that every dusty town has a secret, and every man knows the way down that road, even if he pretends not to.

Ironically, the same scandal that closed the Chicken Ranch inspired the 1978 Broadway musical and 1982 film The Best Little Whorehouse in Texas, starring Dolly Parton and Burt Reynolds. ZZ Top’s song isn’t part of those productions, but it’s impossible to separate the two. Where the movie turned the story into satire, “La Grange” kept it gritty — the sound of boots on gravel and neon flicker in the night.

“La Grange” peaked modestly at No. 41 on the Billboard Hot 100 in 1974, but its influence outstripped its chart position. It became the cornerstone of ZZ Top’s mythology — the song that would carry them from Texas bars to global arenas.