JON BON JOVI – BLAZE OF GLORY

Publicació: 5 de juliol de 1990

Posicions a les llistes: EUA: #1 (1 setmana)  Regne Unit: #13

L’estiu de 1990, Jon Bon Jovi va sortir de l’ombra de la seva banda mundialment famosa per aventurar-se en territori desconegut —tant musicalment com cinematogràficament. El seu primer single en solitari, “Blaze of Glory”, publicat per Mercury Records, va significar un nou i valent capítol a la seva carrera. La cançó va pujar directament al número 1 del Billboard Hot 100 i de la llista Album Rock Tracks, i també va encapçalar les llistes d’Austràlia, el Canadà i Nova Zelanda. Encara avui és l’únic número 1 de Bon Jovi en solitari i una de les balades més icòniques de principis dels noranta.

L’origen de “Blaze of Glory” és gairebé cinematogràfic. Bon Jovi va escriure la cançó després que el seu amic Emilio Estevez, protagonista de “Young Guns II”, li mostrés el guió de la pel·lícula. Inspirat per la història de Billy the Kid i la seva banda de fora de la llei, Jon va volar fins al rodatge a Nou Mèxic només amb una guitarra acústica. Allà, va tocar una primera versió del tema per a John Fusco, guionista del film, que havia utilitzat “Wanted Dead or Alive” com a música d’ambient mentre escrivia el primer “Young Guns”. La nova cançó va encaixar perfectament: un himne intens, espiritual i ple de redempció que capturava l’esperit rebel de la pel·lícula.

“Blaze of Glory” explica la història d’un home que accepta el seu destí i s’enfronta a la mort en els seus propis termes. És alhora confessió i declaració, una cançó que canalitza l’esperit mític del cowboy i reflecteix la determinació de Bon Jovi per traçar el seu propi camí fora del grup. “I’m going down in a blaze of glory” (caic en una foguera de glòria) canta amb la veu enèrgica sobre la guitarra lliscant i ardent de Jeff Beck.

El tema també va marcar el debut de Bon Jovi com a solista i com a actor. A “Young Guns II”, apareix breument com un presoner a una mina —i, fidel al títol de la cançó, és afusellat i enviat de tornada a l’infern. El projecte li va permetre unir el seu instint narratiu musical amb la mística del cinema d’aventures, obrint-li les portes a futurs papers a “U-571”, “Pay It Forward”, i a sèries com “Sex and the City” i “Ally McBeal”.

Bon Jovi no es va aturar amb una sola cançó. L’espurna creativa de “Blaze of Glory” va donar lloc a tot un àlbum inspirat en “Young Guns II”, publicat només una setmana després de l’estrena del film. El disc va comptar amb un repartiment estel·lar: Elton John, Little Richard, i Randy Jackson —que anys més tard recordaria que tocar el baix en “Blaze of Glory” va ser la seva segona millor actuació de sempre. Tot i així, el moment més recordat pertany a Jeff Beck, el solo del qual es va convertir en la peça central del tema.

El single va valer a Bon Jovi una nominació a l’Oscar a la millor cançó original el 1991, encara que finalment va perdre davant “Sooner or Later” de Madonna, del film “Dick Tracy”. Tot i així, Bon Jovi la va interpretar en directe durant la cerimònia, acompanyat pel seu grup —un moment que va esborrar la frontera entre la seva obra en solitari i la força col·lectiva de Bon Jovi.

El videoclip, rodat prop de Moab (Utah), reflecteix tota la bellesa aspra i cinematogràfica de l’Oest americà. Amb Bon Jovi cantant davant paisatges desèrtics i postes de sol incendiaries, el vídeo reforça visualment el caràcter llegendari de la cançó —una balada de rock convertida en epopeia del western.

JON BON JOVI - BLAZE OF GLORY

Released: July 5, 1990

Chart Peak: US: #1 (1 week)  UK: #13 

In the summer of 1990, Jon Bon Jovi stepped out from behind the banner of his world-famous band and into uncharted territory — both musically and cinematically. His debut solo single, “Blaze of Glory,” released through Mercury Records, marked a bold new chapter in his career. The song shot straight to No. 1 on the Billboard Hot 100 and Album Rock Tracks charts, also topping the charts in Australia, Canada, and New Zealand. It remains Bon Jovi’s only solo chart-topper and one of the most iconic power ballads of the early 1990s.

The origins of “Blaze of Glory” are almost cinematic themselves. Bon Jovi wrote the song after his friend Emilio Estevez — star of “Young Guns II” — shared the film’s script with him. Inspired by the story of Billy the Kid and his band of outlaws, Bon Jovi flew out to the movie’s New Mexico set with only an acoustic guitar in hand. There, he played an early version of the song for screenwriter John Fusco, who had used Bon Jovi’s “Wanted Dead or Alive” as “mood music” while writing the first “Young Guns”. The new song struck the perfect chord — a rugged, spiritual anthem of redemption and defiance that captured the film’s tone.

“Blaze of Glory” tells the story of a man who accepts his fate and faces death on his own terms. It’s both a confession and a declaration — a song that channels the mythic cowboy spirit while also echoing Bon Jovi’s own determination to forge his path outside the band. “I’m going down in a blaze of glory,” he sings, his voice soaring over Jeff Beck’s fiery slide guitar. 

The track also marked Bon Jovi’s first solo venture and his debut as an actor. In “Young Guns II”, he appears briefly as a pit inmate — who, true to the song’s title, is shot and sent “back to the pit.” The project allowed him to merge his musical storytelling with Hollywood’s mythic sense of adventure, paving the way for future acting roles in films like “U-571” and “Pay It Forward”, and TV appearances on “Sex and the City” and “Ally McBeal”.

Bon Jovi didn’t stop at one song. The creative spark from “Blaze of Glory” grew into an entire album inspired by “Young Guns II”, released just a week after the film. The record featured an all-star lineup: Elton John, Little Richard, and Randy Jackson — who would later recall that playing bass on “Blaze of Glory” was his “second-best performance ever.” The standout moment, however, belongs to Jeff Beck, whose searing guitar solo became one of the song’s defining features.

The single earned Bon Jovi an Academy Award nomination for Best Original Song in 1991, though it ultimately lost to Madonna’s “Sooner or Later” from “Dick Tracy”. Still, Bon Jovi performed it live at the Oscars, backed by his reunited band — a moment that blurred the line between his solo work and the collective power of Bon Jovi.

The song’s accompanying music video, shot near Moab, Utah, captures the rugged beauty and cinematic scope of the American West. With Bon Jovi framed against desert landscapes and fiery sunsets, it visually reinforced the song’s mythic quality — a rock ballad turned Western epic.