AL STEWART - YEAR OF THE CAT

Publicada: juliol de 1976

Llistes: Regne Unit: #31 · EUA: #8

Quan Al Stewart va publicar “Year of the Cat” el 1976, no només va crear un èxit, sinó també la seva obra definidora — la cançó que l’acompanyaria al llarg de les dècades com la seva gravació més emblemàtica. Enregistrada als estudis Abbey Road de Londres amb l’enginyer Alan Parsons (ja famós pel seu treball a “The Dark Side of the Moon”), el tema combinava narració folk amb una instrumentació rica i detalls de rock progressiu. Publicat primer al Regne Unit el juliol de 1976 i després als EUA aquell octubre, el senzill va arribar al número 8 del Billboard Hot 100 el març de 1977, on s’hi va mantenir durant dues setmanes. Tot i que Stewart posteriorment el superaria a les llistes amb “Time Passages”, “Year of the Cat” es convertiria en la cançó més estretament lligada al seu nom.

L’èxit del tema a Amèrica tenia un aspecte poc habitual: pocs oients sabien realment quin aspecte tenia Stewart. La seva foto no apareixia ni a l’àlbum ni al single, cosa que li permetia passejar per Sunset Boulevard amb total anonimat en el moment àlgid de la popularitat de la cançó. Stewart recordaria més tard que això li anava perfecte, ja que sempre s’havia vist més com un escriptor que no pas com una celebritat — “la mosca a la paret”, recollint històries en comptes de ser-ne el centre.

El títol i les imatges es connecten amb l’astrologia vietnamita, on l’Any del Gat (equivalent al Conill a la tradició xinesa) es repeteix cada 12 anys, simbolitzant calma i harmonia. 1975, l’any anterior a la publicació del tema, va ser un d’aquests anys, però Stewart mai no va vincular la seva narració amb aquest cicle concret. En realitat, la cançó va començar amb un origen molt diferent. Una dècada abans, el 1966, Stewart havia presenciat una actuació desastrosa del còmic britànic Tony Hancock, qui va confessar la seva desesperació directament al públic. L’honestedat crua de Hancock —i el seu posterior suïcidi el 1968— van deixar a Stewart una lletra que finalment va abandonar, convençut que seria incorrecte aprofitar-se d’una tragèdia personal. La melodia, però, se li va quedar, i el 1975 l’havia reformat fins a convertir-la en el que seria “Year of the Cat”.

La línia de piano que constitueix el cor de la cançó provenia del teclista de gira de Stewart, Peter Wood, qui va rebre crèdit com a coautor. Stewart recordava haver escoltat Wood tocar aquella seqüència d’acords durant les proves de so i adaptar-la a un marc líric, fins i tot després que Wood declinés col·laborar-hi directament.

Gran part de l’encant de la cançó rau en els seus llargs passatges instrumentals. Dels seus 6 minuts i 40 segons, més de quatre són instrumentals, mostrant un desplegament de violoncel, violí, piano, guitarres acústiques i elèctriques, sintetitzador, i —més memorablement— el solo d’alt saxòfon de Phil Kenzie. Irònicament, Kenzie inicialment ni tan sols volia assistir a la sessió, preferint quedar-se a casa mirant una pel·lícula, però hi va accedir com a favor a Parsons. Va enregistrar les parts de saxòfon en només una o dues preses abans de marxar, sense adonar-se que la seva improvisació es convertiria en el so definidor de la cançó. El mateix Stewart va admetre que al principi no li agradava l’afegit del saxòfon, però finalment va reconèixer que havia transformat el tema d’una balada folk a un clàssic amb pinzellades de jazz.

Gairebé cinquanta anys després, “Year of the Cat” sona tan fresca com el primer dia, no ha envellit gens. L’arranjament orquestral és perfecte, i els solos de guitarra i de saxòfon continuen sent un regal per als sentits. Una meravella atemporal, un tros d’història de la música.

AL STEWART - YEAR OF THE CAT

Released: July 1976

Charts: UK: #31  US: #8 

When Al Stewart released “Year of the Cat” in 1976, he created not only a hit but also his defining work — the song that would follow him through the decades as his signature recording. Recorded at Abbey Road Studios in London with engineer Alan Parsons (already renowned for his work on “The Dark Side of the Moon”), the track blended folk storytelling with lush instrumentation and progressive rock flourishes. Released first in the UK in July 1976 and then in the US that October, the single climbed to No. 8 on the Billboard Hot 100 in March 1977, holding its place for two weeks. Although Stewart would later surpass it on the charts with “Time Passages”,  “Year of the Cat” became the song most closely tied to his name.

The track’s success in America was unusual in one respect: few listeners actually knew what Stewart looked like. His picture didn’t appear on the album or single, allowing him to stroll Sunset Boulevard in complete anonymity at the height of the song’s popularity. Stewart later reflected that this suited him perfectly, since he always saw himself more as a writer than a celebrity — “the fly on the wall,” gathering stories rather than being their center.

The title and imagery connect to Vietnamese astrology, where the Year of the Cat (equivalent to the Rabbit in Chinese tradition) recurs every 12 years, symbolizing calm and harmony. 1975, the year before the song’s release, was such a year, but Stewart never tied his narrative to that specific cycle. Instead, the song began with a very different origin. A decade earlier, in 1966, Stewart witnessed a disastrous performance by British comedian Tony Hancock, who confessed his despair directly to the audience. Hancock’s raw honesty — and his later suicide in 1968 — left Stewart with lyrics he eventually abandoned, feeling it wrong to exploit a personal tragedy. The melody, however, stayed with him, and by 1975 he had reworked it into what became “Year of the Cat”.

The haunting piano line at the song’s heart came from Stewart’s touring keyboardist Peter Wood, who received a co-writing credit. Stewart recalled hearing Wood play the chord sequence during soundchecks and adapting it into a lyrical framework, even after Wood had declined to collaborate directly.

Much of the song’s enduring charm lies in its lengthy instrumental passages. Of its 6:40 runtime, more than four minutes are instrumental, showcasing a sweep of cello, violin, piano, acoustic and electric guitars, synthesizer, and most memorably, Phil Kenzie’s soaring alto saxophone solo. Ironically, Kenzie initially didn’t even want to attend the session, preferring to stay home and watch a film, but he agreed as a favor to Parsons. He recorded the sax parts in just one or two takes before leaving, unaware that his improvisation would become the song’s defining sound. Stewart himself admitted he disliked the saxophone addition at first, but eventually came to see how it transformed the track from a folk ballad into a jazz-tinged classic.

Near fifty years later, "Year of the cat" sounds as fresh as the first day, it hasn't aged at all. The orchestral arrangement is perfect, and the guitar and sax solos are still a gift for the senses. A timeless wonder, a piece of music history.