BRANDY & MONICA - THE BOY IS MINE
Data de publicació: 4 de maig de 1998
Llistes: EUA: #1 (13 setmanes) · Regne Unit: #2
L’estiu de 1998, l’enfrontament definitiu del R&B va esclatar a les ones—i no només era una batalla amorosa fictícia, sinó un autèntic moment cultural, alimentat per la premsa rosa, rivalitats adolescents i veus impecables. Quan Brandy i Monica van llançar “The Boy Is Mine”, no es tractava només d’un duet: era un fenomen.
Inspirada en el hit “The Girl Is Mine” de Michael Jackson i Paul McCartney (1982), aquesta peça de R&B de tempo mitjà va girar la truita i va donar a dues estrelles emergents un guió dramàtic on representar un triangle amorós. Però darrere les càmeres no hi havia cap noi real, ni cap baralla veritable. El que hi havia, això sí, era una rivalitat fabricada que seguia Brandy i Monica des del començament de les seves carreres. “Ni tan sols ens coneixíem”, deia Monica. “La gent simplement ens va enfrontar per defecte.” Aquesta tensió, real o no, es va convertir en or per al màrqueting.
La cançó va ser escrita per LaShawn Daniels, Fred Jerkins III, Japhe Tejeda, Rodney “Darkchild” Jerkins i la mateixa Brandy. La producció va anar a càrrec de Jerkins i Dallas Austin. Tot i que la gravació original es va fer conjuntament a Los Angeles, les veus de Monica es van tornar a enregistrar a Atlanta, sota la supervisió d’Austin, que volia assegurar-se que la seva actitud decidida i independent quedava ben reflectida.
Llançada al maig del 1998, “The Boy Is Mine” va saltar del número 23 al número 1 del Billboard Hot 100 en una sola setmana, el 5 de juny—empatant el rècord del salt més gran cap al número 1 des de fora del Top 20, una fita que només havia aconseguit “Can’t Buy Me Love” dels Beatles el 1964. Va mantenir-se al primer lloc durant 13 setmanes consecutives, empatant amb “End of the Road” de Boyz II Men com la segona cançó amb més temps al cim del Hot 100. A més, es va convertir en el primer duet femení que assolí el número 1 en gairebé vint anys, després de “No More Tears (Enough Is Enough)” de Barbra Streisand i Donna Summer el 1979.
El videoclip, dirigit per Joseph Kahn, va jugar amb l’estètica de la rivalitat amb molt d’estil. Brandy i Monica apareixien com rivals glamuroses, totes dues convençudes que el mateix noi els pertanyia—fins a confrontar-se en una escena final carregada de tensió. Però el gir final ho capgirava tot: totes dues deixaven el noi tirat i marxaven plegades, rebutjant la narrativa imposada i escenificant la solidaritat femenina.
Tot i el missatge d’unitat, els rumors de tensió entre ambdues van persistir. Però l’èxit de la cançó era indiscutible: va guanyar un Grammy per Millor Interpretació R&B per un Dúo o Grup amb Veu, i Brandy i Monica la van interpretar juntes als MTV Video Music Awards de 1998, on finalment es van veure junts a l’escenari, per a deliri dels fans.
BRANDY & MONICA - THE BOY IS MINE
Released: May 4, 1998
Charts: US: #1 (13 weeks) UK: #2
In the summer of 1998, the ultimate R&B showdown hit the airwaves—and it wasn’t just a battle of love interests, but a cultural moment fueled by tabloid drama, teen rivalry, and impeccable vocals. When Brandy and Monica released “The Boy Is Mine”, it wasn’t just a duet—it was a phenomenon.
Inspired by Michael Jackson and Paul McCartney’s playful 1982 hit “The Girl Is Mine”, this mid-tempo R&B track turned the tables, giving two rising female stars a dramatic script to work out a fictional love triangle. But behind the scenes, there was no actual boy—and no real fight. What there was, however, was a manufactured rivalry that had followed Brandy and Monica since the start of their careers. “We didn’t even know each other,” Monica said at the time. “People just chose us to pit against one another.” That tension, real or imagined, became marketing gold.
LaShawn Daniels, Fred Jerkins III, Japhe Tejeda, Rodney “Darkchild” Jerkins, and Brandy herself crafted the song, with production led by Jerkins and Dallas Austin. Originally recorded together in Los Angeles, Monica’s vocals were later re-cut in Atlanta with Austin, who wanted to make sure her signature fire and independence came through.
Released in May 1998, “The Boy Is Mine” leapt from No. 23 to No. 1 on the Billboard Hot 100 by June 5, tying the record for the biggest jump to No. 1 from outside the Top 20—a feat previously achieved only by The Beatles’ “Can’t Buy Me Love” in 1964. It would go on to spend 13 consecutive weeks at No. 1, tying Boyz II Men’s “End of the Road” at the time for the second-longest reign in Hot 100 history. The track also made history as the first No. 1 female duet in nearly two decades, following Barbra Streisand and Donna Summer’s 1979 anthem “No More Tears (Enough Is Enough)”.
The music video, directed by Joseph Kahn, played up the rivalry with style. Brandy and Monica, set up as glamorous frenemies, each believe the same man belongs to her—only to confront one another in a dramatic face-off. But the real twist comes at the end: the man is dumped by both, with Brandy and Monica walking off together in solidarity, effectively flipping the script and challenging the narrative fans had been sold.
Despite its message of unity, rumors of off-screen tension persisted. Still, the song’s success was undeniable. It won the Grammy for Best R&B Performance by a Duo or Group with Vocals, and both singers performed it together at the 1998 MTV VMAs, where fans saw them onstage side by side at last.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada