BILLY JOEL - THE LONGEST TIME

Publicada: Març de 1984

Llistes: EUA: #14 · Regne Unit: #25

“The Longest Time” és una cançó nostàlgica d’estil doo-wop publicada l’any 1984 com a quart senzill de l’àlbum “An Innocent Man” de 1983. És un homenatge de Billy Joel als grups vocals dels anys 50 que escoltava de jove, especialment influenciat per Frankie Lymon and the Teenagers i el so de “So Much in Love” de The Tymes. Va tenir èxit comercial, assolint el número 14 al Billboard Hot 100, el número 1 al rànquing Adult Contemporary i el 25è lloc al Regne Unit.

Estilísticament, “The Longest Time” és pràcticament acappella: l’únic instrument és un baix elèctric. Totes les altres parts—veu principal, cors, espetecs de dits i aplaudiments—van ser enregistrats pel mateix Billy Joel. Tot i que inicialment volia comptar amb un grup vocal, el productor Phil Ramone li va suggerir que interpretés ell mateix tots els papers vocals. Joel va acceptar i ho va fer imaginant diferents personatges per donar varietat a les veus.

Ell anomenava aquesta tècnica “cant metodològic”, similar a la interpretació d’un actor, i assumia diversos rols imaginaris (com un noi italià prim o un jugador de futbol americà amb veu greu) per evitar la monotonia i aconseguir una riquesa harmònica que evoqués un autèntic grup doo-wop. Curiosament, la melodia original havia nascut com una peça per a piano clàssic, un origen que comparteix amb la seva posterior balada “Lullabye (Goodnight, My Angel)”.

En entrevistes, Joel va deixar clar que no roba música, sinó que en manlleva estils. Aquesta cançó no imita cap peça concreta, sinó que recrea l’essència d’un gènere que el fascinava per la seva innocència i optimisme.

La lletra expressa de manera senzilla i sincera un amor durador, ple de sorpresa i alegria per haver resistit més del que el narrador esperava. És un homenatge tendre a les relacions que superen el pas del temps.

Dirigit per Jay Dubin, el videoclip es va filmar a Pratt Institute (Brooklyn) i mostra en Joel assegut tot sol en un gimnàs després de la seva reunió de 25 anys de l’institut. Mentre comença a cantar, apareix un grup vocal (els seus “amics de l’institut”) que alterna entre les seves versions adolescents i adultes. El vídeo acaba amb les versions joves del grup sortint del lavabo, confonent un conserge—interpretat per un actor negre gran conegut només com a “Oncle Willy”.

La història del càsting del conserge revela una pràctica comuna als anys 80: l’estereotipació racial casual. Segons Dubin, l’actor no era conegut, va ser contractat de manera informal i només va cobrar 50 dòlars. Tot i que la seva aparició es volia còmica, amb els anys aquest detall ha estat criticada per la seva càrrega simbòlica de tokenisme i explotació.

“The Longest Time” s’ha convertit en una de les cançons més estimades i versionades de Billy Joel, especialment per grups acappella i de barbershop. El seu arranjament vocal únic, la sinceritat emocional i l’homenatge atemporal al doo-wop li asseguren un lloc destacat en el catàleg de Joel.

BILLY JOEL - THE LONGEST TIME

Released: March 1984

Charts:  US: #14  UK: #25 

“The Longest Time” is a nostalgic doo-wop-style song released in 1984 as the fourth single from the 1983 album “An Innocent Man”. The song is Joel’s tribute to the 1950s vocal groups he grew up listening to, particularly inspired by Frankie Lymon and the Teenagers and the sound of The Tymes’ “So Much in Love.” It became a commercial success, reaching #14 on the Billboard Hot 100, #1 on the Adult Contemporary chart, and #25 in the UK.

Stylistically, “The Longest Time” is “next-to” a cappella—its only instrument is a bass guitar. All other parts—lead vocals, backing vocals, finger snaps, and hand claps—were recorded by Joel himself. Although Joel originally planned to use a vocal group, producer Phil Ramone suggested that Joel record all the parts, which he did by envisioning different characters to give vocal variety.

Joel called this technique “method singing,” imagining a range of personas (like a skinny Italian kid or a deep-voiced football player) to differentiate the harmonies. This allowed him to avoid the monotony of a single voice across all parts and gave the recording the texture of a true doo-wop group. The piano-based tune actually began as a classical piano piece, a compositional origin it shares with Joel’s later ballad “Lullabye (Goodnight, My Angel).”

Joel clarified in interviews that he doesn’t steal music but often borrows styles, explaining that the song mimics a genre rather than replicating a specific track. He was drawn to the innocent, optimistic sound of that era and crafted this tune in that spirit.

The lyrics reflect a simple, earnest expression of lasting love, celebrating the feeling of surprise and joy in a relationship that’s endured longer than expected. 

The music video, directed by Jay Dubin, was filmed at Pratt Institute in Brooklyn and begins with Joel sitting alone in a high school gym after his 25th high school reunion. As he begins to sing, a doo-wop group (his “high school friends”) joins in, transforming between their high school and adult selves. The video ends with their teenage versions walking out of a restroom and confusing a janitor—played by an older Black actor known only as “Uncle Willy.”

The backstory of the janitor’s casting reflects casual racial stereotyping of the 1980s. According to Dubin, the actor wasn’t a known figure but was hired through informal channels and paid only $50. While the scene was intended as a light-hearted moment, the story behind it has since raised awareness of tokenism and exploitation in media of that era.

“The Longest Time” has become one of Billy Joel’s most beloved and frequently covered songs, especially by a cappella and barbershop groups. Its unique all-vocal arrangement, heartfelt sentiment, and timeless homage to doo-wop ensure its place as a standout track in Joel’s catalog.