JAN HAMMER - MIAMI VICE THEME

Publicada: Agost de 1985

Llistes d’èxits: EUA: núm. 1 · Regne Unit: núm. 5

Tardor de 1984. Les ones radiofòniques tremolaven amb alguna cosa nova: elegant, afilada i carregada d’una calor elèctrica. “Miami Vice” havia arribat a la televisió nord-americana embolcallada en vestits de disseny, tons pastel i el glamour lluent de l’era Reagan. Però allò que realment la feia inoblidable no eren només el Ferrari de Crockett o l’estil de Tubbs—era la música. I cap so capturava millor la seva essència que el “Miami Vice Theme” de Jan Hammer. Des del seu batec sintètic inicial fins al cop sec de la bateria digital, no era només una melodia d’acompanyament—era un personatge. Un estilet sonor que tallava la nit humida de Miami.

Nascut a Txecoslovàquia i format en música clàssica abans de fer el salt a la fusió jazz-rock, Jan Hammer ja era conegut pels entesos pel seu virtuosisme als teclats amb la Mahavishnu Orchestra als primers anys setanta. Però va ser “Miami Vice” el que el va fer passar dels clubs plens de fum i els escenaris progressius a milions de sales d’estar cada setmana.

Hammer no va compondre només una sintonia enganxosa per a la televisió. Va construir un paisatge sonor per a una ciutat en l’equilibri entre el glamour i la violència, entre les platges assolellades i el caos alimentat per la cocaïna. Utilitzant tecnologia punta per a l’època —com el Fairlight CMI, un dels primers sintetitzadors digitals amb samplers—, va esculpir una identitat sonora futurista, urgent i descaradament cool.

L’any 1985, la peça es va llançar com a single. Impulsada per la popularitat creixent de la sèrie, va arribar al núm. 1 del Billboard Hot 100 el 9 de novembre. Aquell mateix moment, l’àlbum de la banda sonora de “Miami Vice” també ocupava el primer lloc del Billboard 200. Era la primera vegada a la història que una sèrie de televisió col·locava simultàniament el disc i el single al capdamunt de les llistes dels més venuts als Estats Units. Rarament els instrumentals arriben tan amunt, però la peça de Hammer no era una música de fons—era el pols d’un fenomen cultural. I encara faria història: cap altre instrumental tornaria a encapçalar la Hot 100 fins a “Harlem Shake” de Baauer, gairebé 28 anys més tard, el 2013.

El tema també va tenir un fort impacte a l’altra banda de l’Atlàntic: va arribar al núm. 5 al Regne Unit, mentre que una altra composició de Hammer per a la sèrie, “Crockett’s Theme”, aconseguiria arribar al núm. 2 al Regne Unit. El 1986, “Miami Vice “Theme es va endur dos premis Grammy: Millor composició instrumental i Millor interpretació instrumental pop.

El videoclip difuminava la línia entre ficció i realitat. Dissenyat com un mini-episodi, mostrava Hammer com un fugitiu perseguit per Crockett i Tubbs, mentre actuava davant de projeccions estilitzades de la sèrie. Al final, escapava en helicòpter—un final que reflectia perfectament el drama elegant i la tensió constant de gat i ratolí que definien la sèrie.

JAN HAMMER - MIAMI VICE THEME

Released: August 1985

Charts:  US: #1   UK: #5 

Autumn, 1984. The airwaves shimmered with something new—sleek, sharp, and pulsing with electric heat. Miami Vice had arrived on American television, draped in designer suits, pastel hues, and the glossy veneer of Reagan-era glamour. But what truly made it unforgettable was not just Crockett’s Ferrari or Tubbs’ swagger—it was the music. And no sound better captured its essence than the “Miami Vice Theme” by Jan Hammer. From its opening synthetic throb to its digital drum crack, the theme wasn’t just accompaniment—it was character. A stiletto of sound cutting through the humid Miami night.

Born in Czechoslovakia and trained in classical music before shifting into jazz-rock fusion, Jan Hammer was already known to aficionados for his virtuosic keyboard work with the Mahavishnu Orchestra in the early 1970s. But it was “Miami Vice” that brought his talents from smoky clubs and progressive stages to millions of living rooms each week.

Hammer didn’t just compose a catchy TV jingle. He built a soundscape for a city teetering between glamour and violence, between sun-drenched beaches and cocaine-fueled chaos. Using cutting-edge technology—including the Fairlight CMI, one of the earliest digital sampling synthesizers—he sculpted a sonic identity that was futuristic, urgent, and unapologetically cool.

In 1985, the theme was released as a single. Riding the momentum of the show’s skyrocketing popularity, it soared to #1 on the Billboard Hot 100 on November 9, 1985. At that very moment, the “Miami Vice” soundtrack album was also sitting atop the Billboard 200. It was the first time in music history that a TV show claimed both the number-one album and single in the US. Instrumentals rarely achieve such heights, but Hammer’s piece wasn’t a background tune—it was the pulse of a cultural phenomenon. It made history again by remaining the last instrumental to top the Hot 100 for nearly 28 years, until Baauer’s “Harlem Shake” in 2013.

The theme also made waves across the Atlantic, reaching #5 in the UK and #4 in Canada, while Hammer’s other track from the series, “Crockett’s Theme,” later climbed to #2 on the UK charts. In 1986, the “Miami Vice Theme” earned two Grammy Awards: Best Instrumental Composition and Best Pop Instrumental Performance.

The music video for “Miami Vice Theme” blurred the line between fiction and reality. Styled like a mini-episode, it featured Hammer as a fugitive pursued by Crockett and Tubbs, all while performing in front of stylized projections from the show. In the end, he escapes by helicopter—mirroring the slick drama and endless cat-and-mouse tension of the series itself.