PINK FLOYD - ECHOES

Llançament: 30 d'octubre de 1971

"Echoes" és la sisena i última pista de l'àlbum "Meddle" de Pink Floyd del 1971. Aquesta obra mestra de 23 minuts i mig ocupa tota la segona cara de l'LP original. La cançó va sorgir de temes musicals diversos, passatges instrumentals i efectes d'estudi, mostrant la capacitat de Pink Floyd per crear una peça cohesionada que ocupa tota una cara d’un disc. La música va ser escrita col·lectivament per la banda, amb Roger Waters contribuint amb una lletra que explora temes de comunicació humana i empatia.

"Echoes" va tenir un paper crucial en la definició de la direcció musical de Pink Floyd, assenyalant el punt on van trobar la seva concentració, segons David Gilmour. No obstant això, la creació d'aquesta influent pista va tenir els seus reptes. Al gener de 1971, amb un nou contracte amb EMI que els proporcionava temps d'estudi il·limitat, la banda es va moure per diferents estudis d'enregistrament, incloent Abbey Road, AIR i Morgan. Durant aquest període, van acumular una col·lecció d'esbossos sonors i idees a mitges amb títols de treball com "Nothing One", "Nothing Two" i "The Son Of Nothing".

A principis de 1971, les pauses d'estudi de Pink Floyd es van interrompre amb actuacions en directe. El gran avanç es va produir a l'abril, estrenant una peça inicialment titulada "The Return Of The Son Of Nothing" a Norwich. Aquesta peça experimental en directe va proporcionar l'estructura necessària, i en tornar a l’estudi, la banda ja tenia els fonaments per a "Echoes". Acreditat als quatre membres, aquest esforç col·lectiu va mostrar la sinergia musical de Floyd. El procés d'enregistrament als estudis AIR va utilitzar una tecnologia avuanguardista de 16 pistes, amb Rick Wright aconseguint el característic 'ping' del submarí amb un piano de cua a través d'un altaveu giratori Leslie. 

Durant l'enregistrament Nick Mason va contribuir creativament amb algunes de les idees menys convencionals, mentre que el treball de guitarra de David Gilmour es va destacar per la seva deslumbrant varietat, des de les notes sostingudes de la introducció fins a les més estridents de la secció del mig. El so distintiu de les gavines es va aconseguir utilitzant el pedal Cry Baby wah-wah. Tot i que Nick Mason va expressar més tard preocupacions sobre la durada de la cançó, "Echoes" segueix sent una obra col·ossal. Aquest opus de 23 minuts va marcar un canvi significatiu de l'època de Syd Barrett.

De fet, la interpretació de "Echoes" de Pink Floyd a l'antic amfiteatre de Pompeia, capturada a la pel·lícula "Pink Floyd: Live at Pompeii", és un moment únic i icònic. La juxtaposició de la seva música amb les antigues runes va crear una experiència visual i auditiva commovedorament bella. L'absència d'una audiència en viu durant la gravació contribueix a l'atmosfera surrealista i etèria de la pel·lícula, convertint-la en una peça memorable en la història de la banda.

PINK FLOYD - ECHOES

Released: October 30, 1971

"Echoes" is the sixth and final track on Pink Floyd's 1971 album "Meddle." This 23 1⁄2 minute-long masterpiece occupies the entire second side of the original LP. The song emerged from diverse musical themes, instrumental passages, and studio effects, showcasing Pink Floyd's ability to create a cohesive, side-long piece. The music was collectively written by the band, with Roger Waters contributing lyrics that explore themes of human communication and empathy.

"Echoes" played a crucial role in shaping Pink Floyd's musical direction, marking the point where they found their focus, according to David Gilmour. However, the creation of this influential track wasn't without its challenges. In January 1971, armed with a new EMI contract providing unlimited studio time, the band moved through different recording studios, including Abbey Road, AIR, and Morgan. During this period, they accumulated a collection of sonic sketches and half-formed ideas with working titles like "Nothing One," "Nothing Two," and "The Son Of Nothing."

In early 1971, Pink Floyd's studio breaks were punctuated by live performances. The critical breakthrough came in April, debuting a piece initially titled "The Return Of The Son Of Nothing" in Norwich. This live experimentation provided the structure needed, and upon their return, the band had the foundation for "Echoes." Credited to all four members, this collaborative effort showcased Floyd's musical synergy. The recording process at AIR Studios utilized cutting-edge 16-track technology, with Rick Wright achieving the distinctive U-boat 'ping' by running a grand piano through a Leslie rotating speaker. Roger Waters contributed evocative lyrics to complement the atmospheric composition.

During the recording of "Echoes," Nick Mason contributed creatively to some of the more unconventional ideas, while David Gilmour's guitar work stood out with its dazzling range—from the hanging notes of the introduction to the shrieks in the mid-section. The distinctive seagull sound was achieved using the Cry Baby wah-wah pedal. Engineer John Leckie noted that Jimi Hendrix's death in the middle of recording had an impact on the band. Despite Nick Mason later expressing concerns about the song's length, "Echoes" remains a colossal work. This 23-minute opus marked a significant shift from the Syd Barrett era.

Indeed, Pink Floyd's performance of "Echoes" in the ancient amphitheater of Pompeii, captured in the film "Pink Floyd: Live at Pompeii", stands as a unique and iconic moment. The juxtaposition of their music against the ancient ruins created a hauntingly beautiful visual and auditory experience. The absence of a live audience during the recording contributes to the film's surreal and ethereal atmosphere, making it a memorable piece in the band's history.