PINK FLOYD - THE HAPPIEST DAYS OF OUR LIVES / ANOTHER BRICK IN THE WALL (PART 2)

Publicació: 23 de novembre de 1979 (Regne Unit)  23 de gener de 1980 (EUA)

Llistes: Regne Unit: #1 (5 setmanes)   EUA: #1 (4 setmanes)

"The Happiest Days Of Our Lives" serveix com a irònica introducció de 1:50 a "Another Brick In The Wall (Part 2)" a l'àlbum de Pink Floyd "The Wall". El títol és sarcàstic, i la lletra descriu el maltractament als estudiants per part de professors severs. La cançó següent, "Another Brick In The Wall (Part 2)", continua la narrativa amb la famosa línia "We don't need no education". Era comú que les emissores de ràdio reprodueixessin aquestes dues cançons consecutivament.

La transició d’"Another Brick In The Wall (Part 1)" a "The Happiest Days Of Our Lives" inclou els sons d'un helicòpter, creant una anàlogia entre l'escola i un camp militar. Aquests efectes sonors i transicions fluides van ser elaborats amb habilitat pel productor Bob Ezrin durant la producció de l'àlbum "The Wall".

"Another Brick in the Wall (Part 2)" serveix com a comentari satíric sobre les experiències de Roger Waters amb l'educació formal, especialment a l'Escola Cambridgeshire per a Nois. Waters no suportava els seus professors de gramàtica, percebuts com més interessats en mantenir l'ordre que en proporcionar una educació significativa. El mur metafòric simbolitza la barrera emocional que Waters va construir al seu voltant a causa de la seva desconexió de la realitat, amb cada maó representant esdeveniments que van contribuir a aquest mur metafòric. La cançó és una crítica rebel contra figures i institucions autoritàries. La frase "We don't need no education" utilitza una doble negació, resultant una frase gramaticalment incorrecta que es pot interpretar com un comentari sobre la qualitat de l'educació o un sentiment rebel davant els suposats defectes en el sistema escolar. Afegeix una capa d'ironia a la crítica de la cançó cap a l'educació formal.

El ritme disco de la peça va ser un gir inesperat per a Pink Floyd, i va ser suggerit pel productor Bob Ezrin, un admirador del grup Chic. Ezrin es va inspirar en el so disco que va sentir de Nile Rodgers de Chic mentre estava a Nova York, influenciant la direcció rítmica de la cançó. El productor, que tenia una perspectiva diferent sobre els singles en comparació amb la banda, va convèncer Pink Floyd que "Another Brick in The Wall (Part 2)" podria ser un èxit com a senzill independent sense perjudicar les vendes de l'àlbum. Això va suposar una desviació de l'enfocament habitual de la banda d'evitar els llançaments de singles també inclosos en un àlbum. La decisió va ser encertada, ja que la cançó es va convertir en un èxit massiu, arribant al número 1 a diversos països, inclosos els EUA i el Regne Unit, desafiant l'enfocament tradicional de Pink Floyd respecte als senzills.

La versió del single és més curta, amb una durada de 3:10, i s’acaba durant el solo de guitarra. La versió de l'àlbum inclou una secció addicional on el mestre crida: "If you don't eat your meat, you can't have any pudding!" (Si no et menges la carn, no tindràs postres!). Això és seguit pel so d'un telèfon que porta a la següent cançó, "Mother". El context ampliat contribueix a la continuïtat temàtica dins de l'àlbum "The Wall".

El cor infantil a "Another Brick in the Wall (Part 2)" es va seleccionar d'una escola a Islington, Anglaterra, triada per la seva proximitat a l'estudi. Format per 23 nens d'entre 13 i 15 anys, es va sobreposar la gravació 12 vegades per crear la impressió d'un grup més gran. La idea del cor va sorgir del productor Bob Ezrin, que anteriorment havia utilitzat un cor infantil per a "School's Out" d'Alice Cooper. Tot i que va sorgir controvèrsia perquè els nens no van cobrar, van rebre compensació amb temps d'enregistrament d'estudi, i l'escola va rebre 1000 lliures juntament amb un disc de platí.

PINK FLOYD - THE HAPPIEST DAYS OF OUR LIVES / ANOTHER BRICK IN THE WALL (PART 2)

Single Released: November 23, 1979 (UK)  January 23, 1980 (US)

Charted:  UK: #1  (5 weeks)  US: #1 (4 weeks)

"The Happiest Days Of Our Lives" serves as an ironic 1:50 introduction to "Another Brick In The Wall (Part 2)" on Pink Floyd's album “The Wall”. The title is sarcastic, and the lyrics depict the mistreatment of students by harsh teachers. The subsequent song, "Another Brick In The Wall (Part 2)," continues the narrative with the famous line "We don't need no education." It was common for radio stations to play these two songs consecutively.

The transition from "Another Brick In The Wall (Part 1)" to "The Happiest Days Of Our Lives" features the sounds of a whirring helicopter, creating an analogy between school and a military camp. These sound effects and seamless transitions were skillfully crafted by producer Bob Ezrin during the production of “The Wall” album.

"Another Brick in the Wall (Part 2)" serves as a satirical commentary on Roger Waters' experiences with formal education, particularly at the Cambridgeshire School for Boys. Waters disliked his grammar school teachers, perceiving them as more interested in maintaining order than providing meaningful education. The metaphorical wall symbolizes the emotional barrier Waters constructed around himself due to his disconnection from reality, with each brick representing events that contributed to this metaphorical wall. The song is a rebellious critique of authoritarian figures and institutions. The line "We don't need no education" indeed uses a double negative, resulting in a grammatically incorrect phrase that could be interpreted as a commentary on the quality of education or a rebellious sentiment against perceived shortcomings in the school system. It adds a layer of irony to the song's critique of formal education.

The disco beat in the song was an unexpected twist for Pink Floyd, and it was suggested by producer Bob Ezrin, an admirer of the group Chic. Ezrin was inspired by the disco sound he heard from Nile Rodgers of Chic while in New York, influencing the rhythmic direction of the song. The producer who has a different perspective on singles compared to the band, convinced Pink Floyd that "Another Brick in The Wall (Part 2)" could be successful as a standalone single without hurting album sales. This marked a departure from the band's usual approach of avoiding single releases also featured on an album. The decision proved right, as the song became a massive hit, reaching #1 in various countries, including the US and UK, challenging Pink Floyd's traditional stance on singles.

The single version is shorter, running 3:10, and fades out during the guitar solo. The album version includes an additional section where the teacher screams, "If you don't eat your meat, you can't have any pudding!" This is followed by the sound of a phone ringing, leading into the next track, "Mother." The extended context adds to the thematic continuity within the album "The Wall".

The children's chorus in "Another Brick in the Wall (Part 2)" was drawn from a school in Islington, England, selected for its proximity to the studio. Comprising 23 kids aged 13 to 15, they were overdubbed 12 times to create the impression of a larger group. The idea for the choir came from Pink Floyd's producer, Bob Ezrin, who previously employed a children's choir for Alice Cooper's "School's Out." Although controversy arose over the kids not being paid, they were compensated with studio recording time, and the school received £1000 along with a Platinum record.