Total de visualitzacions de pàgina:

31.12.23



 THE BEATLES - I FEEL FINE

Publicació: 23 de novembre de 1964

Llistes: Regne Unit: #1 (5 setmanes) EUA: #1 (3 setmanes)


Llançada al novembre de 1964 com a cara A del seu vuitè senzill, la cançó va ser escrita per John Lennon i acreditada a la col·laboració Lennon–McCartney. "I Feel Fine" no només va mostrar l'experimentació musical dels Beatles, sinó que també va marcar un moment històric amb l'ús innovador del feedback de guitarra. Aquest feedback distintiu en la nota d'obertura de la cançó es va originar per un accident fortuït durant una sessió d'enregistrament. John Lennon va crear involuntàriament el feedback al recolzar la seva guitarra elèctrica contra un amplificador, i el so resultant va cridar l'atenció de la banda. En col·laboració amb Paul McCartney, que va tocar una nota al seu baix per complementar el feedback, van incorporar aquest element poc convencional a la cançó.


Durant l'era pre-Hendrix, el feedback es considerava generalment una errada tècnica en lloc d'una elecció artística intencionada. No obstant, els Beatles, sempre oberts a ampliar els límits musicals, van veure el potencial en aquest so únic. El seu productor, George Martin, va donar suport a les seves experimentacions, permetent que el bucle de feedback distintiu es converteixi en una part integral de "I Feel Fine". "Ens deixava experimentar com professors ximplets", va dir McCartney sobre Martin. El so feble al final de la cançó que podria confondre's amb gossos que borden és en realitat una broma de Paul McCartney.


"I Feel Fine" és una senzilla cançó d'amor que expressa la joia i l'emoció d'estar enamorat. La composició per part de John Lennon es caracteritza per una estructura simple però efectiva. La repetició de les tres notes llargues en el vers, "I'm so glad," afegeix una qualitat distintiva i memorable a la cançó. Es coneix que la cançó pren elements del músic de blues nord-americà Bobby Parker a la seva peça "Watch Your Step". Parker, en una entrevista, va expressar la seva frustració per la similitud de la cançó amb la seva obra i els problemes legals que va afrontar a causa d'això. Els Beatles eren coneguts per les seves diverses influències, i en aquest cas, la inspiració de "Watch Your Step" de Parker es va convertir en un aspecte notable de "I Feel Fine".


La demanda previa pel senzill "I Feel Fine" va ser sense precedents, especialment als Estats Units, on el mercat s'havia saturat amb llançaments dels Beatles en els set primers mesos de 1964. L'expectació durant els deu dies entre la presentació de la cançó a la ràdio i la seva posada a la venda va crear un ritual dels fans que va continuar amb els següents discos dels Beatles, amb els fans esperant amb interès cada nou llançament.


Els Beatles van crear dos vídeos musicals per a "I Feel Fine" durant una sessió d'un dia, gravant múltiples preses per a quatre altres cançons. Aquests vídeos no eren produccions elaborades, sinó que capturaven la diversió de la banda mentre feien playback amb les cançons. En el primer vídeo, l'ambient es va tornar bastant bufó, amb Ringo Starr pedalant en una bicicleta estàtica. El segon vídeo va adoptar un enfocament més senzill, amb la banda seient-se per gaudir d'un àpat. Curiosament, la versió d'aquest últim vídeo no es va llançar fins al 2015, quan es va convertir en part de la col·lecció 1+.



THE BEATLES - I FEEL FINE


Released : November 23, 1964

Charted:  UK: #1 (5 weeks)  US: #1 (3 weeks)


Released in November 1964 as the A-side of their eighth single, the song was written by John Lennon and credited to the Lennon–McCartney partnership. "I Feel Fine" not only showcased The Beatles' musical experimentation but also marked a historic moment with the innovative use of guitar feedback.  This distinctive feedback in the song's opening note resulted from a fortunate accident during a recording session. John Lennon unintentionally created feedback by leaning his electric guitar against an amplifier, and the resulting sound caught the attention of the band. In collaboration with Paul McCartney, who played a note on his bass to complement the feedback, they incorporated this unconventional element into the song. 


During the pre-Hendrix era, feedback was generally considered a technical malfunction rather than an intentional artistic choice. However, The Beatles, always open to pushing musical boundaries, saw the potential in this unique sound. Their producer, George Martin, supported their experimentation, allowing the distinctive feedback loop to become an integral part of "I Feel Fine". "He'd let us experiment like nutty professors," McCartney said of Martin. The faint sound at the end of the song that might be mistaken for barking dogs is actually Paul McCartney goofing around.


"I Feel Fine" is a straightforward love song expressing the joy and excitement of being in love. John Lennon's songwriting in this track is characterized by a simple yet effective structure. The repetition of the three long notes in the refrain, "I'm so glad," adds a distinctive and memorable quality to the song. The song is known to borrow from the American blues musician Bobby Parker's "Watch Your Step". Parker, in an interview, expressed his frustration about the song's similarity to his work and the legal challenges he faced in connection with it. The Beatles were known for their diverse influences, and in this case, the inspiration from Parker's "Watch Your Step" became a notable aspect of "I Feel Fine".


The public demand for the single "I Feel Fine" was unprecedented, especially in the US, where the market had been saturated with Beatles releases in the first seven months of 1964. The anticipation during the ten days between the single's unveiling on radio and its retail release created a fan ritual that continued with subsequent Beatles records, with fans eagerly awaiting each new release.


The Beatles created two music videos for "I Feel Fine" during a one-day shoot, recording multiple takes for four other songs as well. These videos weren't elaborate productions but rather captured the band having fun while lip-synching to the tracks. In the first video the atmosphere turned quite goofy, featuring Ringo Starr riding a stationary bike. The second video took a simpler approach, with the band sitting down to enjoy lunch. Interestingly, the latter version of the video wasn't released until 2015 when it became part of the 1+ collection.





































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada