THE POGUES feat KIRSTY MacCOLL - FAIRYTALE OF NEW YORK

Estrena: 23 de novembre de 1987

Llistes: Regne Unit: #2

"Fairytale of New York" és una captivadora balada d'estil folk irlandès escrita per Jem Finer i Shane MacGowan. Enregistrada pels Pogues, la cançó compta amb la veu de la cantautora anglesa Kirsty MacColl. Llançada com a senzill al novembre de 1987, també va formar part de l'àlbum dels Pogues de 1988, "If I Should Fall from Grace with God". La cançó es desenvolupa com un duet, amb MacGowan interpretant el personatge masculí i MacColl assumint el paper del personatge femení.

La cançó narra la història d'una parella irlandesa que lluita per perseguir els seus somnis com a artistes a Nova York. Ambientada la nit de Nadal, la cançó pren un gir inesperat, revelant la misèria i els somnis trencats de la parella. Malgrat el seu tema melancòlic, la cançó, amb el seu diàleg animat i incisiu cantat amb un accent irlandès, aporta una perspectiva divertida a l'alegria nadalenca convencional, convertint-la en una incorporació única al repertori musical de les festes.

"Fairytale of New York" ofereix un fort contrast amb la música nadalenca tradicional, retratant una parella que es baralla sense cap miracle de Nadal, recordant que les festes no eliminen màgicament els problemes de la vida. El tema poc convencional de la cançó va sorgir d'una aposta entre Shane MacGowan i Elvis Costello. Costello va desafiar MacGowan i el tocador de banjo Jem Finer a crear un duet nadalenc, donant lloc a la creació d'aquesta cançó distintiva i una mica contrària al Nadal.

Aquesta emotiva peça va experimentar una transformació des del seu tema original sobre un mariner i un oceà llunyà fins a la coneguda narrativa d'una parella que lluita en el context nadalenc. La dona de Jem Finer va tenir un paper clau en aquest canvi, suggerint el pas a una història nadalenca més relatable i commovedora. El resultat final va ser una fusió de la melodia de la versió inicial amb la nova trama, creant la icònica cançó que coneixem avui.

És interessant destacar que "Fairytale of New York" inicialment estava pensada com a duet entre Shane MacGowan i Cait O'Riordan, la baixista dels Pogues i, en aquell moment, la futura senyora d’Elvis Costello. No obstant, Cait O'Riordan va deixar la banda abans que la cançó es llances oficialment. Kirsty MacColl, que casualment era la dona de Steve Lillywhite, el productor de la peça, va gravar la seva veu per a una demo. En escoltar la contribució de Kirsty, Shane MacGowan va decidir tornar a gravar les seves veus per igualar el seu nivell. Sorprenentment, els dos cantants mai van tenir una sessió d'estudi junts; les seves interpretacions es van combinar en postproducció.

El videoclip de "Fairytale of New York" va ser dirigit per Peter Dougherty i captura eficaçment la narrativa de la cançó. Inclou escenes de Shane MacGowan i Kirsty MacColl caracteritzats, ambientades amb el fons de la ciutat de Nova York. Destaca la participació de Matt Dillon interpretant el paper del policia que empeny MacGowan. El vídeo conclou amb MacGowan i MacColl ballant a la neu, afegint un toc d'optimisme a la història altrament agredolça.

THE POGUES feat KIRSTY MacCOLL - FAIRYTALE OF NEW YORK

Released: November 23, 1987

Charted:  UK: #2 

"Fairytale of New York" is a captivating Irish folk-style ballad written by Jem Finer and Shane MacGowan. Recorded by the Pogues the song features the vocals of English singer-songwriter Kirsty MacColl. Released as a single on November 1987, it also became part of the Pogues' 1988 album, "If I Should Fall from Grace with God." The song unfolds as a duet, with MacGowan portraying the male character and MacColl taking on the role of the female character.

The song narrates the story of an Irish couple striving to pursue their dreams as entertainers in New York. Set on Christmas Eve, the song takes an unexpected turn, revealing the couple's destitution and shattered dreams. Despite its melancholic theme, the song, with its lively and pithy dialogue sung in an Irish brogue, provides a bawdy and amusing twist on the conventional Christmas cheer, making it a unique addition to the holiday music repertoire.

"Fairytale of New York" offers a stark contrast to traditional Christmas music, depicting a bickering couple with no Christmas miracle, serving as a reminder that the holiday doesn't magically erase life's problems. The song's unconventional theme stemmed from a bet between Shane MacGowan and Elvis Costello. Costello challenged MacGowan and banjo player Jem Finer to create a Christmas duet, leading to the creation of this distinctive and somewhat anti-Christmas song.

This poignant track underwent a transformation from its original theme about a sailor and a distant ocean to the familiar narrative of a struggling couple at Christmas. Jem Finer's wife played a pivotal role in this shift, suggesting the change to a more relatable and poignant holiday story. The end result was a merging of the melody from the initial version with the new storyline, creating the iconic song we know today.

It's interesting to note that "Fairytale of New York" was initially intended as a duet between Shane MacGowan and Cait O'Riordan, the Pogues' bass player and, at the time, the future Mrs. Costello (Elvis Costello). However, Cait O'Riordan left the band before the song was officially released. Kirsty MacColl, who happened to be the wife of Steve Lillywhite, the producer for the track, recorded her vocal for a demo. Upon hearing Kirsty's contribution, Shane MacGowan decided to re-record his vocals to match her standard. Remarkably, the two singers never had a studio session together; their performances were combined in post-production.

The music video for "Fairytale of New York" was directed by Peter Dougherty and effectively captures the narrative of the song. It features scenes of Shane MacGowan and Kirsty MacColl in character, set against the backdrop of New York City. Notably, the video includes Matt Dillon playing the role of the policeman pushing MacGowan through the station on his way to the drunk tank. The video concludes with MacGowan and MacColl dancing in the snow, adding a touch of optimism to the otherwise bittersweet tale.