SPANDAU BALLET - CHANT No 1 (I DON’T NEED THIS PRESSURE ON)

Estrena: 10 de juliol de 1981

Llistes: Regne Unit: #3

"Chant No. 1 (I Don't Need This Pressure On)" va ser llançada com a senzill principal del seu segon àlbum, "Diamond". El guitarrista i compositor de la banda, Gary Kemp, va voler retre homenatge al local londinenc Le Beat Route, incorporant la música funk que prevalia allà. A més, el videoclip es va gravar al club, destacant la connexió de la banda amb l'ambient modern del Soho i la seva continuïtat rellevant dins d'aquest.

Mentre Spandau Ballet treballava al seu àlbum debut, "Journeys to Glory", Gary Kemp, guitarrista i compositor de la banda, va observar un interès revifat pel funk al Soho. Aquesta observació el va inspirar a crear "Glow", la doble cara A que acompanyava al single  "Muscle Bound", la tercera cançó llançada del seu àlbum debut. Kemp va descriure "Glow" com la seva primera aventura amb "funk d'estil americà - però amb lletres blanques".

Durant la promoció del single amb actuacions de "Muscle Bound" a la primavera de 1981, Spandau Ballet es va trobar amb el grup britànic de jazz-funk Beggar and Co. Veiem sinergia entre ambdues bandes, Kemp va convidar-los perquè actuesin com a secció de vents en una pròxima gravació. En la seva autobiografia, "I Know This Much: From Soho to Spandau", Kemp va explicar la fusió poc convencional de soul i rock, anticipant que desafiaria les percepcions tradicionals i proporcionaria a la banda més credibilitat.

La inclusió de vents a "Glow" va servir d’inspiració pel següent senzill de Spandau Ballet, "Chant No. 1 (I Don't Need This Pressure On)". Aquesta va ser la cançó triada per retre l’homenatge al popular local dels Blitz Kids, Le Beat Route. Conegut pel seu enfocament en la música funk, el club incloïa temes com "Wheel Me Out" de Was (Not Was), que Gary Kemp es va sentir impulsat a emular a la seva pròpia composició. 

"Chant No. 1" incloïa una interpretació vocal en solitari de Kemp emulant el rap, cosa poc freqüent encara en bandes pop. Kemp també va donar crèdits a Robert Elms, que va contribuir al nom de la banda, com a font d'inspiració per a la cançó, consolidant encara més el vincle de la banda amb l'ambient modern del Soho.

Gary Kemp recordava vívidament com va portar el maxi-single a Le Beat Route tan aviat com es va llançar. Volia que el DJ comencés a posar-la immediatament. Durant aquesta visita al club, es van trobar amb Boy George, el prometedor vocalista de Culture Club i antic habitual del Blitz. George, assegut a la seva tauleta reservada, va admetre que li agradava la cançó però va posar límits a voler ballar-la. Aquesta trobada va marcar un moment notable en la intersecció de les emergents escenes new wave i pop a la vida nocturna de Londres a principis dels anys 80.

Spandau Ballet van mantenir la seva col·laboració amb el director Russell Mulcahy per a "Chant No. 1", i el vídeo es va rodar a Le Beat Route. En un canvi respecte als vídeos musicals convencionals, la banda interpretava la cançó directament a la pista de ball enlloc de a l’escenari. Gary Kemp va descriure el personatge de Tony Hadley al vídeo com "un rèptil de saló col·lapsat" que es desplaçava pel Soho fins al club. En la narrativa, el personatge de Hadley és saludat pel propietari abans de prendre el micròfon a l'interior.

El vídeo incorporava imatges d'una lluita de Muhammad Ali a la televisió del club durant la cançó, juntament amb talls d'una imatge de Lenin entremesclada amb el propietari del club, el DJ Steve Lewis. La intenció de Kemp era que Lewis sincronitzés els seus versos de rap, i la inclusió de la foto de Lenin pretenia transmetre les inclinacions polítiques del DJ.

SPANDAU BALLET - CHANT No 1 (I DON’T NEED THIS PRESSURE ON)

Released: July 10, 1981

Charted:  UK: #3 

"Chant No. 1 (I Don't Need This Pressure On)" was released serving as the lead single from their forthcoming second album, "Diamond". The band's guitarist and songwriter, Gary Kemp, aimed to pay tribute to the vibrant London venue, Le Beat Route, by incorporating the funk music that was prevalent there. Additionally, the music video was filmed at the club, emphasizing the band's connection to the trendy Soho scene and their continued relevance within it.

As Spandau Ballet was working on their debut album, "Journeys to Glory", Gary Kemp, the band's guitarist and songwriter, observed a revived interest in funk around Soho. This observation inspired him to create "Glow", the double A-side companion to "Muscle Bound", the third song released from their debut album. Kemp described "Glow" as their initial venture into "American style funk – but still with white lyrics." 

During the promotion of the double A-side with performances of "Muscle Bound" in the spring of 1981, Spandau Ballet crossed paths with the British jazz-funk group Beggar and Co. Seeing the synergy between the two bands, Kemp envisioned inviting Beggar and Co to perform as the horn section on an upcoming record. In his autobiography, "I Know This Much: From Soho to Spandau", Kemp explained the unconventional fusion of soul and rock, anticipating that it would challenge traditional perceptions and provide the band with extended credibility.

The inclusion of horns on "Glow" served as inspiration for Spandau Ballet's next single, "Chant No. 1 (I Don't Need This Pressure On)". This song paid homage to the popular hangout for the Blitz Kids, Le Beat Route. Known for its focus on funk music, the club featured tracks like "Wheel Me Out" by Was (Not Was), which Gary Kemp, Spandau Ballet's guitarist, felt compelled to emulate in his own composition. The aim was to showcase that the band remained deeply connected to the vibrant nightlife of Soho.

"Chant No. 1" included a rare solo vocal by Kemp, featuring a rap that provided scanty directions to Le Beat Route. Kemp also credited Robert Elms, who contributed to the band's name, as an inspiration for the song, further solidifying the band's link to the trendy Soho scene.

Gary Kemp vividly remembered bringing the 12-inch single to Le Beat Route as soon as it was released. He wanted the DJ to start playing it immediately. During this visit to the club, they encountered Boy George, the up-and-coming Culture Club vocalist and former Blitz regular. George, sitting in his reserved booth, admitted to liking the song but drew the line at dancing. This encounter marked a notable moment in the intersection of the burgeoning new wave and pop scenes in the early '80s London nightlife.

Spandau Ballet maintained their collaboration with director Russell Mulcahy for "Chant No. 1," and the video was uniquely filmed at Le Beat Route. In a departure from conventional music videos, the band performed the song directly on the dance floor rather than a stage. Gary Kemp described Tony Hadley's character in the video as "a strung-out lounge lizard" driving through Soho to the club. In the narrative, Hadley's character is greeted by the owner before taking the microphone inside.

The video incorporated shots of a Muhammad Ali fight on the club's television set during the bridge, along with flashes of a picture of Lenin intercut with the club's owner, DJ Steve Lewis. Kemp's intention was for Lewis to lip-sync his rap solo, and the inclusion of Lenin's photo was meant to convey the DJ's political leanings.