THE BEATLES - RUBBER SOUL 

Publicació: 3 de desembre de 1965

"Rubber Soul" és el sisè àlbum d'estudi dels Beatles, llançat el 3 de desembre de 1965, al Regne Unit amb Parlophone i acompanyat pel senzill "Day Tripper" / "We Can Work It Out". La versió nord-americana de Capitol Records presenta deu de les catorze cançons, amb dues pistes afegides de l'àlbum "Help!". Aquest àlbum va marcar un assoliment artístic significatiu per a la banda, rebent crítiques favorables i dominant les llistes de vendes tant a Gran Bretanya com als Estats Units. Fem un cop d'ull a algunes cançons.

NORWEGIAN WOOD (THIS BIRD HAS FLOWN)

"Norwegian Wood (This Bird Has Flown)" és una cançó escrita principalment per John Lennon, amb contribucions líriques de Paul McCartney, es credita a la col·laboració Lennon–McCartney. Influenciada per les lletres introspectives de Bob Dylan, la cançó té un fet remarcable en la composició de cançons dels Beatles. L’utilització del sitar per George Harrison en la pista és un fet notable ja que és la primera aparició d'aquest instrument indi en una gravació de rock occidental.

El viatge de George Harrison al sitar i a la música índia va ser influït per David Crosby i Shawn Phillips. Aprendre de Ravi Shankar va enriquir encara més la comprensió d'Harrison de la música i la cultura orientals. El procés col·laboratiu darrere de "Norwegian Wood" il·lumina la creativitat dinàmica dels Beatles. La frustració de John Lennon amb les versions inicials de la cançó va portar a una aproximació distintiva, incloent aquesta introducció del sitar. Aquesta experimentació i disposició a explorar diferents sons van contribuir a la natura única i innovadora de la cançó. La combinació de la guitarra de Lennon, la seva veu i el sitar de Harrison mostra el seu esperit innovador a l'estudi.

"Norwegian Wood (This Bird Has Flown)" destaca no només per la seva experimentació musical, sinó també per la seva profunditat narrativa. La lletra de John Lennon transmet una història viva i una mica fosca, afegint una dimensió narrativa a la cançó. El tema poc convencional de cremar l'apartament d'un amant després de passar la nit a la banyera reflecteix l'estil evolutiu de composició de cançons de Lennon, allunyant-se de les estructures pop tradicionals per explorar narratives més complexes i introspectives. La cançó marca un canvi notable en la composició lírica dels Beatles.

La reflexió de John Lennon sobre "Norwegian Wood" ofereix una visió del context personal i del procés creatiu darrere de la cançó. El seu intent de navegar per les complexitats de la infidelitat mantenint la discreció reflecteix l'equilibri que buscava aconseguir en la seva composició. La lletra, embolcallada  en una pantalla de fum, li va permetre a Lennon treure'n partint de les seves pròpies experiències sense revelar explícitament els detalls. La cançó és un testimoni de la capacitat de Lennon d'infondre la seva vida personal a la seva obra tot mantenint un nivell d'ambigüitat.

Les perspectives duals sobre l'origen del títol de "Norwegian Wood (This Bird Has Flown)" ofereixen una dinàmica interessant. La afirmació de John Lennon de no saber la font afegeix un element de misteri, mentre que la connexió de Paul McCartney amb la casa Asher, on estava involucrat romànticament amb Jane Asher, proporciona un vincle tangible amb la inspiració darrere del títol.

"Fourth Time Around" de Bob Dylan serveix com a contrapartida notable de "Norwegian Wood" amb la seva melodia i estil narratiu compartits. La interpretació de Dylan, inclosa al seu àlbum de 1966 "Blonde On Blonde", mostra la seva predilecció per teixir contes intricats dins de la seva música. Aquesta interacció entre artistes, on un respon o parodia la feina de l'altre, afegeix una capa de creativitat i connexió al paisatge musical de l'època.

IF I NEEDED SOMEONE

"If I Needed Someone” és una composició de George Harrison que va aparèixer al seu àlbum de 1965 "Rubber Soul", llevat de Nord-amèrica, on va aparèixer a la versió de juny de 1966 de "Yesterday and Today". Reflectint les influències entre els Beatles i els Byrds, la cançó va ser àmpliament considerada com una de les millors de Harrison en el moment del seu llançament. Curiosament, els Hollies també van llançar una gravació de la cançó a Gran Bretanya el mateix dia que "Rubber Soul", arribant al número 20 a la llista de senzills nacional.

George Harrison va escriure "If I Needed Someone" per a Pattie Boyd, la seva futura esposa, però la lletra té un to ambigu que ha portat a interpretacions que suggereixen que podria tractar-se d'un interès amorós casual. El riff de guitarra de la cançó va estar inspirat en la feina de Roger McGuinn amb els Byrds, particularment la seva adaptació de "The Bells of Rhymney". Amb les seves distintives harmonies vocals de tres parts i l'ús d'una guitarra elèctrica Rickenbacker de dotze cordes, la cançó va mostrar la influència que els Byrds van tenir en reproduir el so de Harrison.

La composició de "If I Needed Someone" va resultar d'un intercanvi significatiu d'influències entre els Beatles i els Byrds. Les dues bandes van formar una amistat a l'agost de 1965, i Harrison i Lennon van assistir als primers concerts dels Byrds a Londres. Després d'una trobada a Los Angeles, on van parlar de música índia i altres influències, Harrison va introduir el sitar a "Norwegian Wood" de Lennon i els Byrds van incorporar elements indis a les seves cançons "Why" i "Eight Miles High".

NOWHERE MAN

"Nowhere Man" és una cançó llançada a l’àlbum "Rubber Soul" que als Estats Units i Canadà es va publicar com a si gle al febrer de 1966, abans de formar part de l'àlbum "Yesterday and Today". Escrita per John Lennon i acreditada a la col·laboració Lennon-McCartney, el senzill va arribar al número 3 a la llista Billboard Hot 100 i al número 1 a la llista de la revista Record World. També va encapçalar les llistes RPM 100 al Canadà i Austràlia. La cançó es va publicar com a senzill en alguns països on s'havia inclòs a "Rubber Soul".

"Nowhere Man" és una desviació dels temes tradicionals dels Beatles, centrant-se en un home sense una direcció clara o una perspectiva del món. És una de les primeres cançons de la banda no relacionades amb el romanticisme, mostrant la incursió de Lennon en l’escriptura d’una lletra més filosòfica. L'harmonia de tres veus implica Lennon, McCartney i Harrison, i el solo de guitarra principal és un esforç col·laboratiu entre Harrison i Lennon.

El bloqueig creatiu de John Lennon durant la producció de "Rubber Soul" va portar a la creació de "Nowhere Man". Després de pensar durant més de cinc hores, Lennon va decidir fer una pausa i, en un moment d'inspiració, va concebre la lletra que el retraten com un "Nowhere Man" al seu propi "nowhere land". Va compartir aquesta lletra amb Paul McCartney, qui va pensar que Lennon havia escrit la cançó per a ell mateix. McCartney la va interpretar com una "anti-cançó de John", i la perspectiva en tercera persona de la lletra conclou amb el pensament "No és una mica com tu i com jo?"

Aquesta cançó es va utilitzar a la pel·lícula animada "Yellow Submarine". La banda la canta a Jeremy Hillary Boob, PhD, un personatge de la pel·lícula, que presumptament té diversos talents. En la història, els Beatles decideixen portar-lo a algun lloc, i ell juga un paper per ajudar-los a derrotar els Blaus Malenconiosos.

IN MY LIFE

"In My Life" és una cançó amb l’autoria disputada entre John Lennon i Paul McCartney. Mentre Lennon va escriure la lletra, hi va haver una posterior disputa sobre qui va compondre la melodia. El pont del solo de piano va ser una contribució de George Martin. Lennon va considerar "In My Life" com la seva "primera peça de treball realment important", ja que va marcar la primera vegada que va escriure sobre la seva pròpia vida. L’any 2000, la revista Mojo la va honorar com la millor cançó de tots els temps.

Hi ha una disputa entre Lennon i McCartney sobre la música de "In My Life". Lennon va afirmar que "la contribució melòdica de McCartney va ser l'harmonia i la tornada." No obstant això, McCartney ho va contradir, afirmant que va posar música a la lletra de Lennon de principi a fi, prenent inspiració de cançons de Smokey Robinson & the Miracles. Aquesta disputa va seguir sent un punt de controvèrsia entre els dos compositors.

"In My Life" té les seves arrels en la suggerència de l'escriptor anglès Kenneth Allsop a John Lennon que hauria de escriure cançons sobre la seva infantesa. Inicialment inspirat en una ruta d'autobús a Liverpool, Lennon va crear un llarg poema que detallava les vistes del camí, incloent Penny Lane i Strawberry Field. No obstant això, va trobar la lletra original ridícula i la va transformar en una reflexió més generalitzada sobre el seu passat. Algunes frases de la versió original van romandre, a la lletra , "Some [friends] are dead and some are living/In my life I've loved them all" (Alguns [amics] són morts i altres estan vius / En la meva vida els he estimat tots) on es creu que Lennon es refereix a Stuart Sutcliffe.

THE BEATLES - RUBBER SOUL 

Released: December 3, 1965

"Rubber Soul" is the Beatles' sixth studio album, released on December 3, 1965, in the UK on Parlophone and accompanied by the double A-side single "Day Tripper" / "We Can Work It Out." The North American release by Capitol Records features ten of the fourteen songs, with two tracks held back from the "Help!" album. This album marked a significant artistic achievement for the band, receiving favorable critical acclaim and dominating sales charts in both Britain and the United States. Let's take a look at some songs.

NORWEGIAN WOOD (THIS BIRD HAS FLOWN)

"Norwegian Wood (This Bird Has Flown)" is a song from the 1965 album “Rubber Soul”. Primarily written by John Lennon, with lyrical contributions from Paul McCartney, it's credited to the Lennon–McCartney partnership. Influenced by Bob Dylan's introspective lyrics, the song is a milestone in the Beatles' songwriting. George Harrison's sitar part in the track is notable as the first appearance of the Indian instrument on a Western rock recording.

George Harrison's journey into the sitar and Indian music was influenced by David Crosby and Shawn Phillips. Learning from Ravi Shankar further enriched Harrison's understanding of Eastern music and culture. The collaborative process behind "Norwegian Wood" sheds light on the Beatles' dynamic creativity. John Lennon's frustration with the initial versions of the song led to a distinctive approach, including George Harrison's introduction of the sitar. This experimentation and willingness to explore different sounds contributed to the unique and groundbreaking nature of the track. The combination of Lennon's guitar, vocals, and Harrison's sitar playing showcases their innovative spirit in the studio.

"Norwegian Wood (This Bird Has Flown)" stands out not only for its musical experimentation but also for its narrative depth. John Lennon's lyrics convey a vivid and somewhat dark story, adding a storytelling dimension to the song. The unconventional theme of burning down a lover's apartment after spending the night in the bathtub reflects Lennon's evolving songwriting style, moving beyond traditional pop structures to explore more complex and introspective narratives. The song marks a notable shift in the Beatles' lyrical approach.

John Lennon's candid reflection on "Norwegian Wood" provides a glimpse into the personal context and creative process behind the song. His attempt to navigate the complexities of infidelity while maintaining discretion reflects the delicate balance he sought to achieve in his songwriting. The lyrics, cloaked in a "smoke-screen," allowed Lennon to draw from his own experiences without explicitly revealing the details. The song stands as a testament to Lennon's ability to infuse his personal life into his art while preserving a level of ambiguity.

The dual perspectives on the origin of the title for "Norwegian Wood (This Bird Has Flown)" offer an interesting dynamic. John Lennon's claim of not knowing the source adds an element of mystery, while Paul McCartney's connection to the Asher household, where he was romantically involved with Jane Asher, provides a tangible link to the inspiration behind the title.

Bob Dylan's "Fourth Time Around" serves as a notable counterpart to "Norwegian Wood" with its shared melody and narrative style. Dylan's interpretation, featured on his 1966 album "Blonde On Blonde", showcases his penchant for weaving intricate tales within his music. This interplay between artists, where one responds to or parodies another's work, adds a layer of creativity and connection to the musical landscape of the time.

IF I NEEDED SOMEONE

"If I Needed Someone" is a George Harrison composition that appeared on their 1965 album Rubber Soul, except in North America, where it appeared on the June 1966 release “Yesterday and Today”. Reflecting influences between the Beatles and the Byrds, the song was widely regarded as one of Harrison's best at the time of its release. Interestingly, the Hollies also released a recording of the song in Britain on the same day as Rubber Soul, reaching number 20 on the national singles chart.

George Harrison wrote "If I Needed Someone" for Pattie Boyd, his future wife, but the lyrics carry an ambivalent tone that has led to interpretations suggesting it might address a casual love interest. The song's jangly guitar riff was inspired by Roger McGuinn's work in the Byrds, particularly their adaptation of "The Bells of Rhymney." With its distinctive three-part harmony vocals and the use of a Rickenbacker twelve-string electric guitar, the song showcased the influence the Byrds had on replicating Harrison's sound.

The composition of "If I Needed Someone" resulted from a significant exchange of influences between the Beatles and the Byrds. The two bands formed a friendship in August 1965, and Harrison and Lennon attended the Byrds' early London shows. After a meeting in Los Angeles, where they discussed Indian music and other influences, Harrison introduced the sitar in Lennon's "Norwegian Wood" and the Byrds incorporated Indian elements into their songs "Why" and "Eight Miles High".

NOWHERE MAN

"Nowhere Man" is a song released on their album "Rubber Soul." In the United States and Canada, it was initially issued as a single A-side in February 1966 before being part of the album "Yesterday and Today". Written by John Lennon and credited to the Lennon–McCartney partnership, the single peaked at number 3 on the Billboard Hot 100 and number 1 on Record World magazine's chart. It also topped the RPM 100 chart in Canada and Australia. The song was released as a single in some countries where it had been included on “Rubber Soul”.

"Nowhere Man" is a departure from traditional Beatles themes, focusing on a man with no clear direction or worldview. It's one of the band's early songs unrelated to romance, showcasing Lennon's venture into more philosophical songwriting. The three-part harmony involves Lennon, McCartney, and Harrison, and the lead guitar solo is a collaborative effort between Harrison and Lennon.

John Lennon's creative block during the production of Rubber Soul led to the creation of "Nowhere Man." After struggling for over five hours, Lennon decided to take a break and, in a moment of inspiration, conceived the lyrics portraying himself as a "Nowhere Man" in his own "nowhere land." He shared these lyrics with Paul McCartney, who thought Lennon wrote the song for himself. McCartney interpreted it as an "anti-John song," and the third-person perspective in the lyrics concludes with the thought, "Isn't he a bit like you and me?"

This song was used in the animated film "Yellow Submarine". The band sings it to Jeremy Hillary Boob, PhD, a character in the movie, who boasts various talents. In the storyline, the Beatles decide to take him Somewhere, and he plays a role in helping them defeat the Blue Meanies.

IN MY LIFE

"In My Life" is a song with disputed authorship between John Lennon and Paul McCartney. While Lennon penned the lyrics, there was later disagreement over who composed the melody. The piano solo bridge was contributed by George Martin. Lennon considered "In My Life" his "first real major piece of work" as it marked the first time he wrote about his own life. In 2000, Mojo magazine honored it as the best song of all time.

There is a dispute between Lennon and McCartney regarding the music of "In My Life." Lennon claimed that McCartney's "contribution melodically was the harmony and the middle-eight." However, McCartney contested this, stating that he set Lennon's lyrics to music from beginning to end, drawing inspiration from songs by Smokey Robinson & the Miracles. This disagreement remains a point of contention between the two songwriters.

"In My Life" has its origins in English journalist Kenneth Allsop's suggestion to John Lennon that he should write songs about his childhood. Initially inspired by a bus route in Liverpool, Lennon crafted a long poem detailing the sights along the way, including Penny Lane and Strawberry Field. However, he found the original lyrics "ridiculous" and transformed them into a more generalized reflection on his past. Some lines from the original version remained, with the lyrics "Some [friends] are dead and some are living/In my life I've loved them all" thought to refer to Lennon and Stuart Sutcliffe.